Just¨ªcia ¨²nica

L¡¯imminent inici del judici als pol¨ªtics catalans responsables del proc¨¦s est¨¤ sent abordat per l'independentisme com una oportunitat, potser l'¨²ltima, per fer una demostraci¨® de for?a que permeti mantenir viva la quimera de la secessi¨® per vies de fet. Els dirigents que compareixeran davant el Tribunal Suprem no ho faran perqu¨¨ les seves idees estan prohibides ni per haver donat veu a un poble que no pot expressar-se, segons repeteixen amb intenci¨® propagand¨ªstica per justificar amb invocacions a la democr¨¤cia els delictes contra l¡¯Estat de dret que presumptament van cometre.

Els sistemes garantistes, com el que regeix a Espanya, eximeixen del deure de dir la veritat als inculpats en qualsevol causa penal, per¨° aix¨° no es tradueix en l'obligaci¨® de convalidar la fal¡¤l¨¤cia. En aquest sentit, ni la democr¨¤cia que els dirigents independentistes invoquen amb la pretensi¨® de ser-ne els oracles, ni tampoc l¡¯Estat de dret que han intentat desprestigiar sense aconseguir-ho, emparen l'atac que van dur a terme durant els mesos de setembre i octubre de 2017 contra els drets civils, les llibertats ciutadanes, les institucions representatives, i fins i tot els espais p¨²blics, de la majoria de ciutadans de Catalunya que rebutjen el programa de la secessi¨®. Si en els propers dies s'asseuran al banc no ¨¦s per haver reclamat com a ciutadans indefensos una llibertat que la Constituci¨® no nega a Catalunya, sin¨® per haver intentat arrabassar-la-hi com a governants desp¨°tics als catalans que no combreguen amb el credo independentista.

Una part dels processaments ha deixat entreveure la seva intenci¨® de convertir les jornades de la vista oral en un proc¨¦s pol¨ªtic contra el tribunal que els jutja, i, per extensi¨®, contra el sistema institucional del qual aquest tribunal forma part. La idea que hi ha darrere d¡¯aquesta estrat¨¨gia ¨¦s que la just¨ªcia europea deixar¨¤ en evid¨¨ncia la falta d'independ¨¨ncia de l'espanyola. Per descomptat, qualsevol ciutad¨¤ est¨¤ en el seu dret d'escollir la via de defensa que consideri m¨¦s adequada davant un tribunal, sigui t¨¨cnica o pol¨ªtica. Per¨° cap de les dues alternatives permet considerar la just¨ªcia espanyola com si fos diferent de l'europea, ja que ¨¦s el mateix sistema espanyol el que estableix que les sent¨¨ncies dels tribunals interns poden ser recorregudes a Estrasburg.

Al contrari del que semblen suggerir els dirigents independentistes en confondre l'exist¨¨ncia de dues inst¨¤ncies successives amb la de dues just¨ªcies diferents, Espanya no ¨¦s un pa¨ªs autoritari al qual Europa acabar¨¤ desemmascarant, sin¨® un pa¨ªs democr¨¤tic comprom¨¨s amb la construcci¨® d'aquesta Europa al tribunal de la qual podran rec¨®rrer si ho desitgen. Els qui han defensat la subjecci¨® dels tribunals a l¡¯Executiu s¨®n precisament ells, com recull en el seu inquietant articulat la llei de transici¨® a la Rep¨²blica que van fer aprovar per una majoria simple del Parlament. ?s d'aquesta llei, com tamb¨¦ d'altres delictes, del qu¨¨ hauran de respondre davant una just¨ªcia ¨²nica que comen?ar¨¤ amb les sent¨¨ncies d'uns tribunals a Madrid i Barcelona, i conclour¨¤ amb la d'un altre a Estrasburg.

Convertir el judici en un espectacle, amplificat per les eventuals mobilitzacions a les quals tant acostuma a rec¨®rrer el president Torra, m¨¦s inclinat a l'agitaci¨® que a la gesti¨® de Govern, no eximeix la part que acusa ni la que es defensa d'aportar proves contrastades i emprar arguments jur¨ªdics concordes a les lleis. Iniciat el proc¨¦s judicial, i esgotada cadascuna de les seves inst¨¤ncies, la sent¨¨ncia final no haur¨¤ recaigut sobre cap naci¨® subjugada, sin¨® sobre uns dirigents pol¨ªtics que hauran fet ¨²s del dret de defensa que els assisteix en un sistema democr¨¤tic, o l¡¯hauran dilapidat.