Defenses pol¨ªtiques

Els presos pol¨ªtics exigeixen defenses pol¨ªtiques, cosa que no ¨¦s el cas si es tracta de pol¨ªtics presos. I si b¨¦ les defenses pol¨ªtiques poden ser interessants de cara a seguir el combat per arribar a l¡¯improbable objectiu de la rep¨²blica, s¨®n molt problem¨¤tiques si es tracta d¡¯aconseguir que els dirigents catalans presos obtinguin una sent¨¨ncia ben lleugera i si fos possible la plena absoluci¨®.

La defensa pol¨ªtica no discuteix els fets, ni tan sols discuteix que siguin o no delicte dins del codi penal que s¡¯utilitza per jutjar els acusats. La defensa pol¨ªtica reivindica els fets en tota la seva gravetat i transcend¨¨ncia i impugna el codi penal, el tribunal i fins i tot el sistema, el r¨¨gim.

Uns ciutadans que es troben empresonats per l¡¯acci¨® empresa per tal de canviar el sistema pol¨ªtic nom¨¦s poden reivindicar-se com a presos pol¨ªtics si estan preparats per utilitzar el judici en funci¨® de la pugna pel seu objectiu, l¡¯enderrocament del sistema pol¨ªtic, i a patir com a conseq¨¹¨¨ncia les penes que els pugui correspondre (que, per cert, com m¨¦s severes, millor ser¨¤ per a la causa).

L¡¯estrat¨¨gia ¨¦s una vella coneguda de les lluites d¡¯emancipaci¨® nacional dels pa?sos colonitzats. La defensa pol¨ªtica desafia obertament l¡¯Estat i situa el tribunal en una situaci¨® compromesa. Si no condemna, l¡¯exemple s¡¯estendr¨¤, la llei ser¨¤ vulnerada altre cop i la insurrecci¨® acabar¨¤ triomfant per ampliaci¨® de la seva base. Si condemna i la pena ¨¦s severa, la llavor sembrada brotar¨¤ molt aviat, com va succeir a Irlanda, que al cap de cinc anys de la rebel¡¤li¨® de Pasqua de 1916 i dels afusellaments que la van seguir ja tenia un estatus d¡¯Estat lliure, equivalent a la independ¨¨ncia.

La trag¨¨dia dels pol¨ªtics catalans presos ¨¦s que es reivindiquen com a presos pol¨ªtics per¨° no saben ells mateixos, i encara menys ho saben els seus familiars i els seus seguidors, si ho s¨®n de deb¨° i si ho volen ser. I menys encara despr¨¦s de l¡¯estrany recurs de Carles Puigdemont al Tribunal Constitucional espanyol, un gest que devalua tota defensa pol¨ªtica del Proc¨¦s.

La rebel¡¤li¨® de la qual se¡¯ls acusa no va ser violenta, aix¨° ofereix pocs dubtes, tret que es busqui un eixamplament del concepte de viol¨¨ncia als terrenys psicol¨°gics i propagand¨ªstics i despr¨¦s es provi de forma convincent que tal va ser el cas. Per¨° si aix¨° ¨¦s prou clar, no ho ¨¦s gens en canvi la intencionalitat i el significat de les seves accions.

Vegem-ho. Si volien la independ¨¨ncia i van fer tot el que van poder i saber per obtenir-la, incloent-hi el trencament de la legalitat, fora d¡¯abstenir-se de l¡¯acci¨® violenta indispensable en el moment decisiu de la proclamaci¨® de la rep¨²blica, aleshores f¨¤cilment se¡¯ls podr¨¤ imputar un delicte de rebel¡¤li¨® en grau de temptativa o de conspiraci¨®. Si el que volien era amena?ar amb la independ¨¨ncia per obtenir nom¨¦s una negociaci¨® i una reforma, aleshores no mereixen cap condemna penal sin¨® la senzilla condemna pol¨ªtica i moral per part dels ciutadans que els han votat i els han estat seguint i donant suport, perqu¨¨ han estat enganyats.

De tot aix¨° no en sabem gaireb¨¦ res a hores d¡¯ara. Arriben not¨ªcies contradict¨°ries i confuses sobre com seran les defenses. S¡¯ha de dir que les estrat¨¨gies contradict¨°ries no comen?aran pr¨°piament ara ni seran obra dels advocats, sin¨® que van comen?ar la mateix nit infausta del 27 d¡¯octubre del 2017, quan uns van decidir marxar i eludir la just¨ªcia espanyola i els altres van decidir quedar-se i afrontar l¡¯acci¨® dels tribunals. En aquella bifurcaci¨® de decisions ja va comen?ar la divisi¨®, entre els qui volen la via m¨¦s revolucion¨¤ria, els ¡®exiliats¡¯, i els qui temptejaven la via reformista, van presentar-se als tribunals i van anar a la pres¨®.

Malgrat la propaganda que tot ho aprofita, la bifurcaci¨® ¨¦s una diverg¨¨ncia que creixer¨¤. De moment, les fugides de Puigdemont i els exconsellers, per¨° molt m¨¦s encara les de la secret¨¤ria d¡¯Esquerra, Marta Rovira, i la de l¡¯exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, van servir per afermar el forrellat que mant¨¦ tancats els presos des de fa dos anys. Pels seus advocats, impugnar el sistema pol¨ªtic espanyol davant dels tribunals europeus ¨¦s una via argumental efica? i sense costos, exactament a l¡¯inrev¨¦s del que passar¨¤ amb els advocats dels presos, que els han d¡¯impugnar davant dels tribunals espanyols.

La defensa pol¨ªtica ¨¦s un obstacle pel di¨¤leg pol¨ªtic que, d¡¯altra banda, demana el mateix Govern de Quim Torra al de Pedro S¨¢nchez. La dificultat en l¡¯aprovaci¨® dels Pressupostos de l¡¯Estat no ¨¦s la pres¨® d¡¯uns dirigents acusats de rebel¡¤li¨®, sin¨® la reivindicaci¨® de la seva qualitat de presos pol¨ªtics a trav¨¦s d¡¯unes defenses pol¨ªtiques que impugnen el sistema i en conseq¨¹¨¨ncia el mateix Govern al qual se li demana el di¨¤leg.

Arribem aix¨ª al moll de l¡¯os del judici: el car¨¤cter que adoptin les defenses ens ha de donar la mesura de l¡¯espai de distensi¨® i de di¨¤leg realment existent. Si s¨®n directament pol¨ªtiques, reivindiquen la impunitat dels qui van intentar sostreure el territori catal¨¤ de la sobirania espanyola i neguen la democr¨¤cia, el dret i qualsevol legitimitat als tribunals, aleshores ser¨¤ dif¨ªcil que hi hagi pressupostos, di¨¤leg pol¨ªtic i, fins i tot a curt termini, Govern socialista.

L¡¯independentisme haur¨¤ apostat perqu¨¨ a Madrid s¡¯instal¡¤li una dreta ben dura, i perqu¨¨ als presos els caiguin llargues i pesades condemnes, tot i esperant que el sacrifici, com en els combats d¡¯emancipaci¨® irlandesos o algerians, fructifiqui en una rebel¡¤li¨® encara molt m¨¦s ampla i m¨¦s radical. I, per descomptat, en la ru?na segura del pa¨ªs.