El metge cub¨¤ aficionat a Gabo i altres detalls del ¡®boom¡¯

Hi havia inquietud a l'entorn de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez pels seus oblits; per aix¨° no van dubtar a portar-lo davant d'uns prestigiosos especialistes cubans, el 2002. ¡°M¨¦s malalt del cap est¨¤ qui li ha dit que vingui aqu¨ª, despr¨¦s del gran llibre que vost¨¨ acaba de publicar, mestre¡±, li va dir, m¨¦s aficionat que cient¨ªfic, el metge, poc despr¨¦s de l'aparici¨® de les mem¨°ries Vivir para contarla. El trastorn neurocognitiu de Gabo, tot i aix¨°, ja era galopant: tot just tres anys despr¨¦s, en l'entrevista que el periodista Xavi Ay¨¦n va mantenir amb l'escriptor, aquest ja deixava entreveure que no escrivia per problemes de salut i el 2007, en una fuga? vista a Barcelona, ¡°ja nom¨¦s reconeixia la seva dona, l'agent liter¨¤ria Carmen Balcells i el matrimoni amic Feduchi¡±, diu l'assagista. La fam¨ªlia va arribar fins i tot a desmentir Jaime Garc¨ªa M¨¢rquez, quan va parlar del que oficialment era la dem¨¨ncia senil del seu germ¨¤, que acabaria tractant-se amb un metge de Los Angeles que li va recomanar el pol¨ªtic i amic Pasqual Maragall, afectat d'alzheimer.

Aquesta fallida detecci¨® prematura ¨¦s una de les novetats m¨¦s llamineres que aporta Ay¨¦n a la reedici¨® del seu seminal Aquellos a?os del boom, ara sota el segell de Debate. Publicat el 2014 per RBA, el llibre, el retrat socioliterari m¨¦s complet fins avui de l'eclosi¨®, amb epicentre a Barcelona, dels nous escriptors sud-americans dels anys setanta, va tenir immediatament dues reedicions reeixides, per¨° la cosa no va anar a m¨¦s. Tampoc va aconseguir una gran difusi¨® a Am¨¨rica Llatina, en part per l'elevat preu fruit del gruix de l'obra (m¨¦s de 850 p¨¤gines). El recentment desaparegut editor de Penguin Random House Grup Editorial, Claudio L¨®pez Lamadrid, va pensar en una edici¨® de butxaca redu?da per a aquest mercat, que finalment ha acabat en format trade, per¨° amb l'extensi¨® de la petita (560 p¨¤gines).

En una particular operaci¨® el¨¤stica, Ay¨¦n ha deixat el volum a la meitat, per¨° hi ha afegit fets esdevinguts des de llavors o dades antigues que ara, per abs¨¨ncia d'alguns protagonistes, com la mateixa Balcells o perqu¨¨ altres fonts han aixecat vetos, ha pogut revelar.

Un altre aspecte enriquit ¨¦s l'episodi m¨¦s fam¨®s del boom, que d'alguna manera va escenificar el seu final. Gabo no va saber mai amb certesa per qu¨¨ Mario Vargas Llosa li havia clavat aquell cop de puny el 12 de febrer del 1976 al vest¨ªbul de Canacine, a M¨¨xic, per m¨¦s que vingu¨¦s seguit de la frase: ¡°Aix¨°, pel que li vas fer a la Patricia a Barcelona¡±. L'origen ¨¦s m¨²ltiple. ?s a dir: primer, la broma del colombi¨¤ envers la dona del seu amic, uns nou mesos abans de l'agressi¨®, proposant-li que es veng¨¦s de l'abandonament de Vargas Llosa fent-se amants. Segon, l'oferiment ja m¨¦s seri¨®s de Gabo dels seus advocats perqu¨¨ l'ajudessin a reclamar. Tercer, l'¨¨mfasi amb qu¨¨ la Patricia li explica aquest episodi al mateix Mario per posar-la gelosa. ¡°Tot aix¨° l'hi expliquen de manera exagerada a Vargas Llosa, que t¨¦ un codi d'honor molt estricte per la seva formaci¨® militar i valora l'amistat com una cosa sagrada; no es penedir¨¤ mai del cop de puny¡±, afegeix Ay¨¦n, per¨° abra?ar¨¤ els dos fills de Gabo en l'acte d'homenatge a Barcelona a Balcells despr¨¦s de la seva mort ¡°perqu¨¨ entenia que era un assumpte entre els dos homes i que no afectava les fam¨ªlies¡±, resumeix l'autor.

Vargas Llosa no es penedir¨¤ mai del cop de puny que li va clavar a Gabo, per¨° abra?ar¨¤ els dos fills del colombi¨¤ en l'acte d'homenatge a Barcelona a Carmen Balcells despr¨¦s de la seva mort ¡°perqu¨¨ entenia que era un assumpte entre els dos homes i que no afectava les fam¨ªlies", sost¨¦ Xavi Ay¨¦n

L'entorn familiar de Gabo tamb¨¦ insisteix ara, quan s'acosta el cinqu¨¨ aniversari de la seva defunci¨®, a treure ferro a la mala fama del pare de l'escriptor, a qui va deixar vivint amb els seus avis materns set anys, i a certa vida prom¨ªscua i d'usurer. ¡°Deixar els nens amb familiars era una cosa habitual a Col¨°mbia llavors¡±, admet en el llibre l'A¨ªda, germana de Gabo, que reconeix tamb¨¦ alguna relliscada del progenitor que va donar lloc a germanastres.

Les noves informacions permeten assegurar a Ay¨¦n, per boca del fill de Carmen Balcells, Luis Miguel Palomares, que, si la seva mare no hagu¨¦s mort inopinadament, aquesta hauria venut l'empresa. Probablement, la benefici¨¤ria hauria estat l'ag¨¨ncia anglesa Andrew Nurnberg Associates, inter¨¨s que la mateixa Balcells va reactivar davant de les maniobres de l'agent Andrew Wylie, amb qui ja havia signat un acord d'intencions el maig del 2014. Palomares revela que va tenir una conversa amb ella hores abans de la seva mort, on li va fer saber el seu malestar per no haver-se plantejat la possibilitat que ell es fes c¨¤rrec de l'empresa. ¡°La Carmen, que era ciclot¨ªmica, havia trencat i s'havia desdit d'alguns acords i, pel que sembla, es va mostrar agradablement sorpresa aquella nit amb el que va dir el seu fill; no es pot parlar de realisme m¨¤gic amb aquestes coses, per¨° avui sorpr¨¨n com ell porta el control dels mecanismes literaris i els n¨²meros de l'ag¨¨ncia, en qu¨¨ ha redu?t despeses¡±, revela Ay¨¦n.

L¡¯ag¨¨ncia Carmen Balcells s¡¯hauria venut si no hagu¨¦s mort inopinadament la fundadora, assegura el seu fill, que va parlar amb ella el mateix dia de la seva mort

Tamb¨¦ s'aprofundeix en detalls del projecte de l'agent de crear un grandi¨®s centre d'estudis d'escriptors en llengua castellana i portuguesa, Barcelona Latinitatis Patria. Tenia un punt megal¨°man, per¨° no es va fer realitat perqu¨¨ ¡°no hi va haver cap pol¨ªtic que hi apost¨¦s fort¡±, creu l'estudi¨®s, que, no obstant aix¨°, s'admira de la capacitat de Balcells per vendre el seu arxiu al Ministeri de Cultura per gaireb¨¦ cinc milions d'euros en dues etapes ¨C¡°ni el Gabo va cobrar aix¨° de la Universitat de Texas pel seu¡±¨C, despr¨¦s d'haver mantingut negociacions amb la Generalitat de Catalunya, a qui ja havia venut feia uns anys una part petita i de poca import¨¤ncia liter¨¤ria. En aquesta facilitat per ¡°jugar a diverses bandes¡± i ser una ¡°marassa¡± amb els seus autors, hi ha la nova confessi¨® d'Isabel Allende, que admet unes propostes d'inversions que Balcells li va suggerir que fes i que l'escriptora va descartar perqu¨¨ als EUA, on resideix, serien il¡¤legals. ¡°Tant se val, ho fem aqu¨ª, a Su?ssa¡±, diu que li insistia l'agent. Allende, Vargas Llosa i Garc¨ªa M¨¢rquez han arribat a suposar prop del 70% de la facturaci¨® de l'ag¨¨ncia.

La renovada edici¨® d'Aquellos a?os?del boom, que inclou tamb¨¦ imatges in¨¨dites ¨Ccom un Carlos Barral a pit descobert i amb gorra de mariner espolsant-se la mandra, o una de Cristina Peri Rossi amb el seu amic Julio Cort¨¢zar, del qual es dona un altre testimoni in¨¨dit que apuntaria a la seva malaltia per sida¨C, ha aparegut a Espanya i Col¨°mbia i a l'abril ho far¨¤ a M¨¨xic i l'Argentina. Per¨° Ay¨¦n ja espera impacient una de nova per incorporar, en aquest cas, l'adre?a exacta on va tenir lloc el cop de puny literari m¨¦s fam¨®s: va ser a l'avinguda Oaxaca, 31, de Ciutat de M¨¨xic. ¡°?s al nord de la col¨°nia Roma de la pel¡¤l¨ªcula d'Alfonso Cuar¨®n; avui ¨¦s una gelateria¡±. ?s una de les informacions que Balcells no va voler que pos¨¦s perqu¨¨ all¨° no es convert¨ªs en lloc de pelegrinatge de mit¨°mans. Per¨° l'ona expansiva del boom no sembla que s'aturi.