Interior va ordenar a la policia prioritzar la ¡°seguretat dels ciutadans¡± l¡¯1-O

M¨¦s important encara que impedir la celebraci¨® del refer¨¨ndum independentista a Catalunya era salvaguardar ¡°la seguretat tant dels efectius policials com dels ciutadans¡±. Aix¨ª consta en una instrucci¨® elaborada per la Secretaria d'Estat de Seguretat tot just dos dies abans de la consulta il¡¤legal de l'1-O. El document, que obra en la causa contra els l¨ªders del proc¨¦s, desenvolupa l'ordre donada pel Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) per frenar les votacions per¨° sense alterar ¡°la normal conviv¨¨ncia ciutadana¡±.

La instrucci¨®, de sis p¨¤gines, porta la signatura de Jos¨¦ Antonio Nieto, el dirigent del Partit Popular que en els convulsos mesos del proc¨¦s independentista a Catalunya exercia com a secretari d'Estat de Seguretat. El document recull normes i pautes d'actuaci¨® perqu¨¨ els cossos policials compleixin l'ordre del TSJC d'impedir la consulta.

El 27 de setembre ¨¦s una data clau abans de l'1-O. Aquell dia, la magistrada del TSJC Mercedes Armas va assumir la investigaci¨® i va ordenar als tres cossos de seguretat ¡ªla Policia Nacional, la Gu¨¤rdia Civil i els Mossos d'Esquadra¡ª que diumenge, dia de la votaci¨®, impedissin l'obertura dels locals p¨²blics habilitats com a col¡¤legis electorals. La intervenci¨® d'Armas va tenir una primera conseq¨¹¨¨ncia: va deixar sense efecte les ordres donades els dies previs per la Fiscalia, que eren molt m¨¦s ¨¤mplies i expeditives (plantejaven, per exemple, tancar els col¡¤legis el dissabte i impedir fins i tot les votacions al carrer).

La resoluci¨® judicial contenia un advertiment que m¨¦s tard va ser esgrimit pels Mossos per justificar la seva actuaci¨® davant l'1-O: la policia havia d'actuar, s¨ª, per¨° ¡°sense afectar la normal conviv¨¨ncia ciutadana¡±. No hi havia m¨¦s detalls, per la qual cosa la frase podia ser objecte d'interpretaci¨®.

Una de les institucions que va intentar desentranyar el sentit d'aquesta ordre ¡ªi que la va desenvolupar al final en un sentit extensiu¡ª va ser, precisament, el Ministeri de l'Interior. La instrucci¨® 4/2017 es marca tres objectius: adoptar ¡°les mesures necess¨¤ries per impedir o paralitzar la preparaci¨® del refer¨¨ndum¡±; protegir ¡°persones i edificis¡±; i garantir ¡°el manteniment de la conviv¨¨ncia ciutadana i el lliure exercici dels drets fonamentals i llibertats p¨²bliques¡±.

El pla de la Secretaria d'Estat dibuixa una frase pr¨¨via (fins a les 7.30 de l'1 d'octubre) i una fase ¡°operativa¡±, la que havia de desenvolupar-se durant la resta de la jornada. El primer criteri d'actuaci¨® que es fixa ¨¦s expl¨ªcit: ¡°Tota intervenci¨® ha d'estar presidida per la premissa general de prioritzar la seguretat, tant dels efectius policials com dels ciutadans, sobre l'efic¨¤cia, i preservar la conviv¨¨ncia pac¨ªfica¡±.

La nota assenyala que les unitats de seguretat ciutadana s'han de coordinar amb les d'informaci¨®, que la franja hor¨¤ria priorit¨¤ria ser¨¤ entre les 7.00 i les 10.30, i que la intervenci¨® en mat¨¨ria d'ordre p¨²blic ¡ªen el cas que es produeixi ¡°risc per a les unitats intervinents¡± davant ¡°la convocat¨°ria de grans concentracions de persones¡±¡ª correspon als Mossos d'Esquadra. La magistrada Armas va exigir coordinaci¨® dels tres cossos en igualtat de condicions. L'ordre ministerial, no obstant aix¨°, diu que ¡°sense menystenir¡± aquesta exig¨¨ncia, la policia auton¨°mica ¨¦s, d'entrada, la competent per fer front a la consulta.

Jos¨¦ Antonio Nieto posava en relleu a la seva nota que la ¡°rapidesa¡± era ¡°essencial per a l'¨¨xit de l'actuaci¨® policial¡± i admetia que hi havia un ¡°elevat nombre de punts habilitats¡± per a les votacions, per la qual cosa el criteri havia de ser anar on es pogu¨¦s actuar amb m¨¦s efic¨¤cia.

Cops i passivitat

Arribat el moment, la Policia i la Gu¨¤rdia Civil van carregar contra alguns dels milers de ciutadans concentrats davant dels col¡¤legis. Les imatges gravades durant l'1-O acrediten els cops dels agents als votants. La dimensi¨® del que va passar aquest dia ¨¦s objecte d'interpretacions, sovint oposades. Les entitats properes a l'independentisme denuncien que va haver-hi m¨¦s de 1.000 persones ferides per la ¡°repressi¨®¡± policial. El Govern espanyol va minimitzar, en canvi, les conseq¨¹¨¨ncies de les c¨¤rregues i les va atribuir a la ¡°passivitat¡± dels Mossos, que amb la seva inacci¨®, afegeixen, es van posar del costat de la Generalitat.

Prova de les moltes cares de l'1-O ¨¦s que ha donat lloc a escenaris judicials gaireb¨¦ de signe contrari. A m¨¦s de la causa a l'Audi¨¨ncia Nacional contra el major dels Mossos Josep?Llu¨ªs Trapero, altres jutjats catalans investiguen comandaments i agents de la policia auton¨°mica per haver incomplert l'ordre judicial d'impedir la consulta. En paral¡¤lel, altres jutjats indaguen si l'actuaci¨® policial va ser desproporcionada. Un jutjat de Barcelona, en concret, investiga gaireb¨¦ 30 agents i comandaments de la Policia Nacional per lesions i delictes contra la integritat moral.