Les paraules s¡¯empoderen

L¡¯altre dia em vaig empoderar. Fa temps que a casa els fills s¡¯han apoderat del comandament a dist¨¤ncia, per¨° finalment vaig clavar un cop de puny a la taula (figurat, no hi va haver sang) i vaig decidir jo qu¨¨ hi pos¨¤vem, a la tele. No vaig tocar el comandament, no me¡¯n vaig apoderar, per¨° l¡¯ins¨°lit rampell d¡¯autoritat va servir perqu¨¨ es vei¨¦s el que jo volia, sense que per descomptat serv¨ªs de precedent. A la fi em vaig sentir realitzat en les meves funcions paternes.

Valgui la fac¨¨cia dom¨¨stica per defensar la vitalitat d¡¯un verb, empoderar, i del substantiu empoderament, que des de la seva eclosi¨® en l¡¯¨¤mbit de les ci¨¨ncies socials ¡ªte¡¯ls pots trobar en textos de pol¨ªtica, de feminisme, de relacions laborals, etc.¡ª han estat apartats de les convencions normatives amb l¡¯argument que no eren necessaris, vist que al diccionari ja hi ten¨ªem apoderar i apoderament. Aix¨ª ho estableix una fitxa de La finestra neol¨°gica del Termcat de l¡¯any 2012, que alertava de la intromissi¨® d¡¯empoderament com un calc de l¡¯angl¨¨s empowerment i que conclo?a llan?ant el terme als peus dels cavalls: ¡°No sembla necessari, doncs, incorporar en la llengua una designaci¨® neol¨°gica (*empoderament), encara que presenti un patr¨® de formaci¨® adequat, quan ja n¡¯existeix una altra (apoderament) que pot cobrir perfectament i sense ambig¨¹itats aparents el concepte que es vol denominar¡±.

Set anys despr¨¦s de la fitxa censora, per¨°, el terme continua guanyant terreny i demostrant una vig¨¨ncia que abona els arguments perqu¨¨ el Termcat s¡¯hi repensi i el doni per bo. D¡¯entrada, ¨¦s poc q¨¹estionable que el terme ha servit per condensar un significat que, si b¨¦ es podia subsumir dins el sentit d¡¯apoderament, cada cop agafava m¨¦s perfil propi i guanyava matisos, com una mena d¡¯hip¨°nim amb esperit d¡¯emancipaci¨®. ?s el que va passar amb el l¨ªsing, que durant molt de temps s¡¯entenia com un arrendament o un lloguer fins que va convenir acceptar el terme merc¨¨s als matisos que aportava i que ara ning¨² q¨¹estiona. En aquest sentit, val la pena la definici¨® que hi proposa d¡¯?sadir, que fa insubmissi¨® del Termcat i ho valida per a TV3 i Catalunya R¨¤dio: ¡°empoderament Proc¨¦s pel qual individus o grups socials allunyats de la presa de decisions adquireixen els mitjans i recursos per augmentar la seva for?a social, pol¨ªtica o econ¨°mica¡±.

La clau de la superviv¨¨ncia del terme ¨¦s doncs la precisi¨® del significat i el fet que, en aquest mateix significat, apoderar i apoderament sonen a aut¨¨ntica raresa, a l¡¯ombra dels dos sentits preferents per al parlant. D¡¯una banda tenim l¡¯¨²s transitiu d¡¯apoderar, propi de contextos legals (amb el sentit de donar poders a alg¨², per exemple a cal notari), i d¡¯aqu¨ª que apareguin substantius com l¡¯apoderat de les meses electorals, aquell que actua en nom del seu partit. I de l¡¯altra tenim l¡¯¨²s pronominal d¡¯apoderar, que sol regir la preposici¨® de, tot proporcionant matisos curiosament contraris, de prendre, arrabassar, tenir el control sobre alguna cosa, per¨° no d¡¯atorgar-se poder a un mateix. Aix¨ª doncs, podem dir que un porter de futbol es va apoderar de la pilota, per exemple en tallar la centrada de l¡¯equip rival, o b¨¦ que es va empoderar i va llan?ar un penal, tip com n¡¯est¨¤ dels companys, que no el deixen xutar mai. D¡¯aquesta manera, empoderar ha vingut per ocupar el sentit menys habitual d¡¯apoderar, el que recull el diccionari de l¡¯IEC sota l¡¯accepci¨® 3, per¨° amb una definici¨® massa vaga i sense exemples que s¡¯escapa de la intu?ci¨® del parlant (¡°Prevenir-se de poders, de forces, de mitjans¡±). No m¡¯estranya, aix¨ª, que vingui un verb m¨¦s muscul¨®s a prendre-li el lloc.

?s improbable que el terme reculi malgrat la doctrina que ens en fa prescindir, sobretot perqu¨¨ els col¡¤lectius m¨¦s sensibles al seu ¨²s i que l¡¯han popularitzat dif¨ªcilment creuran i s¡¯apressaran a esmenar-lo, ni que sigui per evitar la polis¨¨mia de sintagmes opacs com una dona apoderada contra el di¨¤fan una dona empoderada. Per molt que de vegades les vulguem anorrear, les paraules s¡¯empoderen.