El Lliure minimitza la figura del director per trencar amb el passat

La posada en escena de la primera aparici¨® p¨²blica del nou director del Lliure, Juan Carlos Martel, no podia ser m¨¦s eloq¨¹ent. Martel es va situar en una graderia de l'Espai Lliure, la sala petita del teatre, envoltat per bona part dels treballadors de la casa, a qui va afalagar diverses vegades. Va marcar aix¨ª d'entrada difer¨¨ncies amb el seu antecessor, Llu¨ªs Pasqual (que va dimitir al setembre despr¨¦s de ser acusat de maltractament per una actriu), que tenia molta contestaci¨® a l'interior del teatre i feia les seves presentacions com un?one man show.

El nou director va presentar el seu projecte art¨ªstic acompanyat, a m¨¦s, pel president del Patronat del Lliure, Ramon Gomis, i la nova adjunta a la direcci¨® art¨ªstica, Georgina Oliva. ¡°Tenim el repte molt gran i molt bonic de refundar el Lliure¡±, va manifestar Martel, que va matisar que ell tot sol no ho far¨¤, perqu¨¨ ¡°no puc¡±, i va demanar la confian?a de la junta de govern, el patronat i ¡°la casa¡±. El projecte de Martel, que sembla obsessionat amb l'aspecte social, a actualitzar i modernitzar el col¡¤lectiu, a evitar qualsevol tret de personalisme (s'assenyala program¨¤ticament ¡°la concepci¨® col¡¤lectiva de la identitat art¨ªstica¡± del Lliure) i a apagar els focs interns i externs arran del cas Pasqual, planteja, en primer lloc, un ¡°dec¨¤leg de m¨ªnims¡± que ¡°el Lliure no hauria de deixar de complir¡±.

El primer punt d'aquest dec¨¤leg ¨¦s, molt significativament, que el Lliure ¡°no girar¨¤ art¨ªsticament entorn de la figura de la persona que el dirigeix¡±, sin¨® ¡°en funci¨® de les necessitats socials i culturals de la ciutat¡±. El segon punt ¨¦s que ¡°es redistribuiran els recursos per a la producci¨® amb criteris sostenibles de qualitat, transpar¨¨ncia i inclusi¨® social¡±. El tercer ¨¦s que es donar¨¤ suport anualment, com a m¨ªnim, a un creador nou. Es posa ¨¨mfasi tamb¨¦ en el fet que un creador o una creadora no podr¨¤ repetir dos anys seguits en la programaci¨® (Martel va aclarir que aquest punt es refereix als directors d'escena i no als actors). Cada projecte haur¨¤ de tenir ¡°incid¨¨ncia i repercussi¨® directa en la comunitat¡± i ¡°s'han de generar sinergies amb altres institucions i fundacions, tant culturals com socials, nacionals i internacionals¡±.

El Lliure de Martel? tindr¨¤ un ¡°comit¨¨ de programaci¨®¡± amb la missi¨® de ¡°supervisar la direcci¨® art¨ªstica¡±

El Lliure de Martel (si ¨¦s que se'l pot anomenar aix¨ª, tenint en compte el tarann¨¤) tindr¨¤ un ¡°comit¨¨ de programaci¨®¡± amb la missi¨® de ¡°supervisar la direcci¨® art¨ªstica, amb la finalitat d'alimentar la incid¨¨ncia social, de coneixement i educativa d'all¨° que es programa¡±. Aquest comit¨¨ estar¨¤ integrat per nou subcomit¨¨s: transpar¨¨ncia, paritat i igualtat, dramat¨²rgia, lectura de textos, educaci¨®, resid¨¨ncies, projectes internacionals i noves veus, escola de pensament (amb Marina Garc¨¦s), Lliure en viu (per implementar les noves eines digitals i crear un canal Lliure) i Fundaci¨®.

El Lliure, segons el projecte de Martel, ¡°no nom¨¦s ha de ser reflex de la societat, sin¨® tamb¨¦ un exemple a seguir a favor d'una identitat col¡¤lectiva, compartida, oberta, diversa, transversal i transparent¡±. Entre els objectius prioritaris de la nova etapa hi ha el de modificar els estatuts de la Fundaci¨® que regeix el Lliure assegurant, entre altres coses, el rejoveniment i la paritat al 50% del patronat.

Martel, que va dir que era ben conscient de la crisi interna i externa del Lliure i la seva ¡°ressaca¡±, va anunciar que es reunir¨¤ aquesta mateixa setmana amb el comit¨¨ d'empresa, la b¨¨stia negra de Pasqual, per tancar ¡°un acord immediat¡±. El benestar dels treballadors ¨¦s una prioritat del nou director i en aquest sentit es buscar¨¤ m¨¦s conciliaci¨® laboral, i per evitar sobrec¨¤rregues i estr¨¨s es reduir¨¤ el nombre d'espectacles al Lliure i s'allargar¨¤ la seva exhibici¨® perqu¨¨ no calgui fer tants canvis.

Es crearan noves ¨¤rees de m¨¤rqueting i captaci¨® de recursos propis amb la finalitat d'aconseguir en els quatre propers anys (la durada del contracte de Martel) incrementar els recursos propis dels actuals 1,7 milions d'euros a 3 milions (el Lliure no pot funcionar amb menys de 10 milions de pressupost, va calcular). En l'¨¤mbit econ¨°mic tamb¨¦, s'aplicaran ¡°criteris d'efic¨¤cia, efici¨¨ncia i sostenibilitat¡± per augmentar el finan?ament i ¡°encarats a la racionalitzaci¨® de la despesa¡±. Martel va advertir que el Lliure ¡°no es vendr¨¤¡±, per¨° ¡°cal buscar diners, no podem dependre eternament de les administracions p¨²bliques¡±.

Pel que fa a la seva pr¨°pia pres¨¨ncia a la programaci¨®, Martel va subratllar que ell tamb¨¦ se sotmet al que no es pot repetir direcci¨® d'espectacle dos anys seguits. T¨¦ un comprom¨ªs previ d'una coproducci¨® amb el Grec aquest estiu i far¨¤ una altra direcci¨® al llarg de la seva etapa. ¡°No ¨¦s el meu objectiu arribar aqu¨ª i comen?ar a dirigir la sala Fabi¨¤ Puigserver (la gran). Aix¨° no girar¨¤ a l'entorn de la figura del director. No soc aqu¨ª per fer-me una carrera nacional o internacional. Soc aqu¨ª per comunicar una s¨¨rie d'inquietuds de la societat i de la ciutat¡±, assenyala, i reflexiona que la cultura de Barcelona t¨¦ ¡°m¨¦s colors que els que estem donant a con¨¨ixer, molts colors, religions i sexes".

El nou director va explicar els resultats de l¡¯esperat estudi de riscos psicosocials encarregat pel teatre arran de l¡¯¡®affaire Pasqual¡¯. Sorprenentment, ha sortit molt b¨¦

Malgrat que Martel va ser ajudant de direcci¨® de Pasqual i va treballar-hi al Lliure sembla clara la voluntat de trencar amb l'etapa de l'anterior director. Sortiran del Lliure de manera immediata les seves dues successores transit¨°ries, la directora art¨ªstica en funcions Aurora Rosales (de fet, paradoxalment, la primera dona que ha dirigit el Lliure) i la gerent, Clara Rodr¨ªguez. Es far¨¤ una convocat¨°ria p¨²blica per cobrir la pla?a de ger¨¨ncia.

El tema Pasqual, que estava en l'aire, va trigar a sortir (Martel, potser per marcar dist¨¤ncies d'entrada, no va fer el preceptiu agra?ment a la direcci¨® anterior ni va lloar els m¨¨rits i ¨¨xits art¨ªstics de les darreres temporades, com, noblesse oblige, se sol fer). El nou director va explicar els resultats de l'esperat estudi de riscos psicosocials encarregat pel teatre arran de l'affaire Pasqual, que es penjar¨¤ pr¨°ximament al web del teatre. Sorprenentment, ha sortit molt b¨¦. Dels 66 treballadors han contestat 63 (95,4%) i es mostren satisfets o molt satisfets amb la seva feina un 79,6%. Nom¨¦s un 8,17% manifesta s¨ªmptomes de poder desenvolupar fatiga emocional. En total, s¨®n sis persones les que estarien en risc d'estr¨¨s, la qual cosa per descomptat no fa del Lliure un fort apatxe. L'informe no preguntava espec¨ªficament per Pasqual com a element d'estr¨¨s.

A la vista del desprop¨°sit que sembla ser el fet que Llu¨ªs Pasqual hagi sortit del Lliure i s'hagi precipitat una crisi com aquesta i despr¨¦s l'informe psicosocial digui el que diu, Ramon Gomis, que va anunciar que deixar¨¤ la presid¨¨ncia del patronat, va considerar necessari intervenir. Va recordar que el factor ¡°extern¡± de la crisi van ser les manifestacions de l'actriu Andrea Ros, ¡°molesta per l'actitud del director¡±. ¡°Ha estat un tema molt debatut i crec que en algun moment s'acabar¨¤ d'aclarir¡±, va afirmar Gomis. ¡°No som nosaltres els que podem aclarir-ho¡±. Va revelar que el comit¨¨ d'empresa estava molest per¨° que no s'oposava al fet que Pasqual continu¨¦s dos anys m¨¦s mentre es feia la transici¨® del Lliure cap a un canvi. ¡°No hi havia cap detall greu per prendre mesures i per aix¨° vam donar suport a Pasqual, per¨° llavors ell va presentar la dimissi¨®¡±. Martel i Gomis van coincidir que es tracta d'un cap¨ªtol que cal tancar.

Sobre la seva relaci¨® amb Pasqual, Martel va ser molt lac¨°nic. Va dir que en guanyar el concurs per a la direcci¨® va rebre un whatsapp seu que deia: ¡°Per al que vulguis¡±. Va subratllar que Pasqual t¨¦ la porta oberta (¡°en aquest teatre no es vetar¨¤ mai ning¨²) i li va desitjar ¡°la millor sort¡± a M¨¤laga, on (es va anunciar dimarts) dirigir¨¤ el teatre que ha llan?at Antonio Banderas. Preguntat si se sent fill de Pasqual, va respondre taxatiu: ¡°Jo soc fill de la meva mare i del meu pare¡±. Va recordar que ha treballat com a ajudant de direcci¨® amb molts altres directors, entre ells Carme Portaceli, Toni Casares i ?ngel Ll¨¤cer i que el seu primer contracte va ser com a cambrer al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Va dir que ell ha estat ajudant de Pasqual, igual que aquest ho va ser de Strehler i l'itali¨¤ va ser al seu torn amic de Brecht, per despr¨¦s posar-se shakespeari¨¤ i afirmar que creu ¡°en la transmissi¨® del foc i no en la veneraci¨® de les cendres¡±.

Preguntat sobre qu¨¨ creu que va passar amb Pasqual, Martel va dir que ell no hi era. ¡°He treballat amb Pasqual i amb Andrea Ros¡±, va assenyalar. En demanar-li com era treballar amb Pasqual, va respondre: ¡°A moments¡±. I va afegir: ¡°Com amb l'Andrea¡±. ¡°No valorar¨¦ les personalitats de cap dels dos¡±.

S¨ª que ho va fer, intervenint de nou ¨Ci tamb¨¦ de manera shakesperiana (vegeu Juli C¨¦sar)¨C,?Gomis, que va recordar que ¨¦s ¡°m¨¦s que amic¡± de Pasqual des de petit. ¡°?s un gran creador i home de teatre, per¨° en alguns moments l'emotivitat el porta a tenir gestos que abans eren acceptables i ara no ho s¨®n, perqu¨¨ la societat ha canviat¡±. ?s una cosa, va reflexionar, ¡°com el que passa amb Picasso, que va fer coses que ara ja no estan acceptades¡±. Segons el president del patronat, ¡°el creador, com el cirurgi¨¤¡± (Gomis ¨¦s metge), ¡°se sent proper a la divinitat i ¨¦s poc permeable als canvis socials que es produeixen. Ens va saber greu que dimit¨ªs. All¨° no tenia la gravetat que demanava la seva dimissi¨®. Si l'hagu¨¦s tinguda l'haur¨ªem destitu?t, encara que fos un amic o potser encara m¨¦s per aix¨°¡±. Gomis va meditar que potser ell mateix hauria d'haver dimitit amb Pasqual.

En un altre ordre de coses i en realitat sense sortir del mateix tema, Martel va dir que estan estudiant la situaci¨® contractual de l'espectacle que tenen programat aquesta temporada de Jan Fabre, artista acusat d'assetjament, ¨°bviament per veure si el poden cancel¡¤lar.

Dues hores de compareixen?a i encara no s'havia parlat de pol¨ªtica, un fet ins¨°lit en aquestes terres. Martel va sospirar en dir-l'hi. ¡°Ho hem aconseguit¡±. Amb el panorama que hi ha, el que ha passat amb Pasqual, que va insinuar que el seu esc¨¤s entusiasme pel proc¨¦s va tenir a veure amb la crisi i amb el judici dels l¨ªders independentistes molt a prop, es planteja el nou director implicar-s'hi m¨¦s? ¡°Les dues pancartes continuen aqu¨ª fora penjades¡± (diuen nom¨¦s ¡°Llibertat¡± i ¡°Democr¨¤cia¡± i s¨®n blanques). ¡°Fem teatre i no pol¨ªtica aqu¨ª. Caben totes les opinions. Hem de ser molt permeables al que pensa la societat¡±.