Dos Fets d¡¯Octubre, dos judicis

Si b¨¦ els contextos catal¨¤ i espanyol dels anys trenta i actual no es poden equiparar, articulistes i opinadors sovint estableixen paral¡¤lelismes entre els Fets d¡¯Octubre dels anys 1934 i 2017. A les portes de la vista oral del judici als l¨ªders independentistes i en previsi¨® que tamb¨¦ s¡¯agafi com a refer¨¨ncia la causa contra el govern Companys, QUADERN analitza fins on es poden equiparar els processos judicials de 1935 i el que es viur¨¤ a partir de la setmana que ve. Un exercici no exempt de sorpreses.

Les proclames

El 6 d¡¯octubre de 1934, el president de la Generalitat, Llu¨ªs Companys, va proclamar ¡°l¡¯Estat Catal¨¤ dins la Rep¨²blica federal espanyola¡±. No era una proposta independentista com s¡¯ent¨¦n avui, sin¨® que pretenia transformar de facto la Rep¨²blica espanyola, amb aleshores una sola autonomia, considerada regi¨®, en una Rep¨²blica federal amb Catalunya com un dels seus estats integrants. Companys fins va proposar Barcelona per acollir el govern de la nova Rep¨²blica espanyola. La proclamaci¨® es va fer des del balc¨® del Palau de la Generalitat amb l¡¯executiu catal¨¤ i el president del Parlament, Joan Casanovas, presents.

Manel L¨®pez Esteve, autor d¡¯Els fets del 6 d¡¯octubre de 1934 (Base, 2013), sost¨¦ a QUADERN que ¡°la iniciativa cercava anar m¨¦s enll¨¤ en l¡¯autonomia catalana i aprofundir en el projecte socialment reformador. Per aconseguir-ho calia una mobilitzaci¨® popular forta, una certa capacitat armada i un escenari de protesta generalitzada arreu de l¡¯Estat¡±.

Per contra, el 27 d¡¯octubre de 2017, al Parlament, els diputats de Junts pel S¨ª i la CUP van avalar la constituci¨® ¡°d¡¯una Rep¨²blica catalana, com a estat independent i sobir¨¤, de dret, democr¨¤tic i social¡±. Un text signat i acordat ja el 10 d¡¯octubre (i que el govern Puigdemont havia susp¨¨s de seguida), que era una declaraci¨® independentista en tota regla. L¡¯actuaci¨® va tenir lloc a la cambra catalana amb la pres¨¨ncia de la seva presidenta, del Govern, dels diputats favorables i d¡¯alguns alcaldes convidats.

El Tribunal

El 1935 va ser el Tribunal de Garanties Constitucionals (TGC) qui jutj¨¤, a Madrid, el govern Companys. Malgrat la seva naturalesa politicojur¨ªdica ¡ªuna mena d¡¯antecedent de l¡¯actual Tribunal Constitucional¡ª, s¡¯encarreg¨¤ de fer una labor t¨ªpica de la jurisdicci¨® penal ordin¨¤ria perqu¨¨, segons explica a aquest diari Pablo ?lvarez Bertrand, autor d¡¯una tesi doctoral sobre el TGC, ¡°la Constituci¨® de la Rep¨²blica determinava la compet¨¨ncia d¡¯aquest sobre la responsabilitat criminal d¡¯un seguit d¡¯autoritats, com el cap d¡¯Estat, el president del consell, els ministres, entre d¡¯altres, i, en conson¨¤ncia, en l¡¯Estatut de 1932 s¡¯express¨¤ que el govern de la Generalitat era responsable davant del TGC en l¡¯ordre civil i el criminal, per les infraccions de la Constituci¨®, de l¡¯Estatut i de les lleis¡±.

Rosa Mar¨ªa Ruiz Lape?a, autora tamb¨¦ d¡¯una tesi doctoral sobre el TGC, diu a QUADERN que aquest Tribunal l¡¯integraven ¡°dos vocals nats i 23 electius, representant les Corts; professors d¡¯universitat; elegits per col¡¤legis d¡¯advocats i representants de les regions. Les Corts escollien el president [l¡¯advocat i pol¨ªtic castellonenc Fernando Gasset, el 1935] i no es requeria la condici¨® de jurista. El resultat fou una elecci¨® polititzada en la qual van guanyar els partits no republicans¡±.

En l¡¯actualitat ser¨¤ tamb¨¦ a Madrid, per¨° a la Sala del Penal del Tribunal Suprem (TS), on es far¨¤ el judici, perqu¨¨, d¡¯acord amb l¡¯Estatut vigent, en les causes contra els diputats ¡ªels membres del govern Puigdemont n¡¯eren¡ª fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal ¨¦s exigible davant d¡¯aquest ¨°rgan. I el TS s¡¯ha designat competent en considerar que l¡¯actuaci¨® dels acusats transcendia el marc catal¨¤.

D¡¯acord amb ?lvarez, professor associat de Dret Constitucional de la Universitat d¡¯Oviedo, per¨°, ¡°resulta inadequat comparar el TGC amb el Suprem perqu¨¨ aquest s¡¯integra en el poder judicial i el formen magistrats de la carrera judicial, que s¨®n experts en l¡¯ordre jurisdiccional i, en principi, suposa la m¨¦s gran de les garanties possibles per a les persones que afronten el proc¨¦s¡±.

El judici al cap dels Mossos

Enric P¨¦rez Farr¨¤s, cap de les esquadres de Catalunya i militar de carrera el 1934, va ser jutjat per rebel¡¤li¨® militar en un consell de guerra el 12 d¡¯octubre d¡¯aquell any al Castell de Montju?c, tal com va explicar QUADERN (4 d¡¯octubre de 2018). El fiscal, el tarragon¨ª Enric de Querol ¡ªel 1940, tamb¨¦ fiscal en el consell de guerra a Companys¡ª, aconsegu¨ª la pena de mort. Despr¨¦s d¡¯una campanya popular i de les gestions de la filla petita del ja difunt Francesc Maci¨¤ a prop de Niceto Alcal¨¢-Zamora, president de la Rep¨²blica ¡ªMaria era amiga de les seves filles¡ª, en comen?ar el novembre aquest commut¨¤ la pena a P¨¦rez Farr¨¤s per 30 anys de pres¨® i se¡¯l trasllad¨¤ a la Ciutadella de Pamplona. El 28 de novembre se¡¯l don¨¤ de baixa de l¡¯Ex¨¨rcit. Passat Reis de 1935 fou dut al Castell de Sant Juli¨¤ de Cartagena i el 1936, amnistiat.

En l¡¯actualitat, el qui seria el seu equivalent, el major Josep Llu¨ªs Trapero, ¨¦s investigat i pendent de judici. L¡¯acusaci¨® de la fiscalia, en el seu cas a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional, ¨¦s de rebel¡¤li¨® i li demanen 11 anys de pres¨® i d¡¯inhabilitaci¨®. Si seu al banc dels acusats no ser¨¤ pas sota jurisdicci¨® militar com P¨¦rez Farr¨¤s. Cal tenir present, en tot cas, com explica Josep Maria Tamarit, que ¡°a partir del codi penal militar de 1985 es limita la intervenci¨® dels tribunals militars a l¡¯¨¤mbit castrense per evitar que fets com el cop d¡¯Estat del 23-F poguessin en un futur tractar-se com a delictes militars, encara que hi hagu¨¦s militars involucrats¡±.

En la mateixa direcci¨® apunta Rosa Mar¨ªa Ruiz, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Saragossa: ¡°Els magistrats de la Sala del Penal del Suprem tenen una alta qualificaci¨® t¨¨cnica, encara que la polititzaci¨® pot donar-se tant en un tribunal com en l¡¯altre i la q¨¹esti¨® no ¨¦s si ¨¦s millor el TGC, que no tenia una configuraci¨® adequada, o el TS per jutjar les responsabilitats penals, sin¨® allunyar tota sospita de parcialitat pol¨ªtica¡±.

Els acusats

Companys i la resta d¡¯acusats van ser duts el 7 d¡¯octubre de 1934 al vaixell-pres¨® Uruguay del port de Barcelona i el 7 de gener de 1935 se¡¯ls trasllad¨¤ a la pres¨® Model de Madrid. Van romandre gaireb¨¦ vuit mesos entre reixes abans no es va celebrar el judici en cinc dies, entre el 27 i el 31 de maig. En l¡¯actualitat, els l¨ªders independentistes hauran passat entre un any i un any i tres mesos repartits entre presons madrilenyes i catalanes.

Pels fets de 1934, al banc dels acusats van seure set persones: Companys i els consellers Joan Lluh¨ª Vallesc¨¤ (Partit Nacionalista Republic¨¤ d¡¯Esquerra), Mart¨ª Esteve (Acci¨® Catalana Republicana), Ventura Gassol, Mart¨ª Barrera, Pere Mestres (tots d¡¯ERC) i Joan Comorera (Uni¨® Socialista de Catalunya). Se¡¯ls acusava del delicte de rebel¡¤li¨®.

En el judici pels fets de 2017, hi seuran dotze persones, de les quals nou estan acusades de rebel¡¤li¨® amb penes entre 16 i 25 anys de pres¨® i de malversaci¨® ¡ªnom¨¦s els exmembres del Govern¡ª. Es tracta del vicepresident Oriol Junqueras (ERC) i els consellers Ra¨¹l Romeva (grup parlamentari republic¨¤), Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn (PDeCAT), Dolors Bassa (ERC), la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i ¡ªen un cas sense precedent¡ª dos activistes, Jordi Cuixart i Jordi S¨¤nchez, presidents d¡¯?mnium Cultural i de l¡¯Assemblea Nacional Catalana. A tres exconsellers m¨¦s, avui en llibertat, Meritxell Borr¨¤s (PDeCAT), Carles Mund¨® (ERC) i Santi Vila (exPDeCAT), se¡¯ls acusa de desobedi¨¨ncia i se¡¯ls demana set anys de pres¨®.

El catedr¨¤tic de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Maria Tamarit, explica a QUADERN que ¡°el delicte de rebel¡¤li¨® a Espanya prov¨¦ de la legislaci¨® decimon¨°nica, per b¨¦ que ha anat variant. El codi penal de 1932 no va alterar la preponder¨¤ncia de la rebel¡¤li¨® militar sobre la comuna i a Companys se li aplic¨¤ en considerar-se que grups armats havien com¨¨s actes hostils contra les autoritats leg¨ªtimes¡±.

L¡¯expert apunta, per¨°, que ¡°el codi penal vigent, de 1995, afegeix que l¡¯al?ament ha de ser violent, a m¨¦s de p¨²blic, perqu¨¨ es va voler evitar que alg¨² pogu¨¦s arribar a interpretar que una proclamaci¨® d¡¯independ¨¨ncia per via no violenta era una rebel¡¤li¨®, que ¨¦s exactament all¨° que pretenen ara les acusacions¡±.

Els responsables absents

La gran difer¨¨ncia respecte de 1935 ¨¦s que Carles Puigdemont ¨¦s a B¨¨lgica per estalviar-se el proc¨¦s judicial, mentre que aleshores el president de la Generalitat, Llu¨ªs Companys, va arribar a assumir en la seva ¨²ltima paraula que no era just igualar les responsabilitats dels consellers a la seva i que ¡°si hi ha un responsable, s¨®c jo¡±.

Tal com a finals d¡¯octubre de 2017 Puigdemont i els consellers Antoni Com¨ªn, Llu¨ªs Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsat¨ª van marxar d¡¯Espanya, la matinada del 7 d¡¯octubre de 1934 l¡¯aleshores conseller de Governaci¨®, Josep Denc¨¤s, capitost de les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana-Estat Catal¨¤ ¡ªla facci¨® independentista d¡¯ERC¡ª, va evitar la detenci¨® fugint a Fran?a pel clavegueram del departament de Governaci¨®.

De la seva banda, Carme Forcadell ser¨¤ jutjada, no pas com el seu hom¨°leg, l¡¯advocat d¡¯ERC, Joan Casanovas Maristany. Aquest va restar detingut des del 7 d¡¯octubre de 1934 fins a l¡¯abril de 1935 al vaixell-pres¨®, moment en qu¨¨ el seu advocat, Josep Roig i Bergad¨¤, li aconsegu¨ª l¡¯arrest domiciliari previ pagament d¡¯una fian?a. La presid¨¨ncia del Parlament no constava a l¡¯Estatut com un dels c¨¤rrecs a ser jutjat pel TGC i tampoc es tenia clar, segons la biografia escrita pel seu fill, Joan Casanovas Cuberta, que l¡¯hagu¨¦s de jutjar l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona. Una vegada sentenciat el govern Companys, a l¡¯agost de 1935 es declar¨¤ competent la jurisdicci¨® militar per jutjar Casanovas. Una opci¨® gens falaguera que el decid¨ª a esquivar la vigil¨¤ncia i fugir a Fran?a, on entr¨¤ el 24 d¡¯agost com a ¡°refugiat pol¨ªtic¡±, segons el salconduit que se li exped¨ª.

Els advocats

A difer¨¨ncia d¡¯avui, en qu¨¨ tots els lletrats s¨®n catalans, al govern Companys el van defensar ¡ªi se¡¯ls escoll¨ª aix¨ª a consci¨¨ncia¡ª figures insignes del m¨®n pol¨ªtic i c¨ªvic espanyol. ?ngel Ossorio y Gallardo, cat¨°lic i republic¨¤, defens¨¤ el president. El seu bi¨°graf, Antonio Maria L¨®pez Garc¨ªa, doctor en ci¨¨ncies pol¨ªtiques per la Universitat Nacional d¡¯Educaci¨® a Dist¨¤ncia, el descriu per a QUADERN com ¡°un advocat humanista amb un estil d¡¯exercir l¡¯advocacia poc acad¨¨mic, enemic d¡¯un excessiu tecnicisme i de la fredor del dret¡±.

L¡¯estudi¨®s del proc¨¦s a Companys Arnau Gonz¨¢lez Vilalta explica a aquest suplement que Ossorio ¡°no es pot equiparar amb cap dels advocats actuals, era una figura medi¨¤tica, implicat en un ampli ventall de tem¨¤tiques culturals, pol¨ªtiques i jur¨ªdiques des d¡¯una mirada liberal-conservadora. Era madrileny, per¨° catalan¨°fil¡±. Avui el perfil m¨¦s similar, quant a medi¨¤tic, seria l¡¯advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, per¨° per raons ¨°bvies no participar¨¤ en el judici.

De la seva banda van defensar els consellers els prestigiosos advocats i diputats de l¡¯Acci¨®n Republicana de Manuel Aza?a, Mariano Ruiz-Funes (Esteve i Gassol) i Agusto Barcia (Barrera i Mestres), i el diputat socialista i redactor del codi penal de 1932, Luis Jim¨¦nez de As¨²a (Lluh¨ª i Comorera). L¨®pez Garc¨ªa explica que ¡°eren, com Ossorio, tot entusiasme i passi¨®¡±.

El professor d¡¯Hist¨°ria de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Gonz¨¢lez Vilalta afegeix que ¡°havien coincidit a les Corts constituents amb Companys i Lluh¨ª i eren membres d¡¯un mateix corrent pol¨ªtic; havien constru?t junts el r¨¨gim que defensava el president amb la proclama. Eren pol¨ªtics en actiu, mentre que els actuals s¨®n simplement professionals¡±. ?s el cas, per exemple, de l¡¯advocada de Forcadell, Olga Arderiu, del lletrat de Mund¨®, Josep Riba, de l¡¯advocat de Bassa, Mariano Berg¨¦s, o de Jordi Pina, defensor de Turull i Rull.

La defensa

En els dies previs al judici de febrer s¡¯ha parlat de les diferents orientacions que prendr¨¤ cada defensa. Una l¨ªnia se centrar¨¤ en les q¨¹estions t¨¨cniques del dret, en els fets ¡ªcas de Xavier Melero, advocat de Forn i Borr¨¤s, o Pau Molins, amb Vila¡ª. Un altre enfocament combinar¨¤ aquesta defensa amb el plantejament de caire pol¨ªtic perqu¨¨ entenen que participaran en un judici pol¨ªtic. Aquesta ser¨¤ la f¨®rmula de la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig. Aquesta filosofia es destil¡¤la en el llibre de Benet Salellas Jo acuso. La defensa en judicis pol¨ªtics (Pag¨¨s Editors, 2018), que el mateix president d¡¯?mnium ha epilogat. En aquesta l¨ªnia tamb¨¦ es troba l¡¯advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde.

Aquesta darrera via s¡¯assembla a l¡¯escollida el 1935. Segons L¨®pez Garc¨ªa, ¡°el plantejament defensiu d¡¯Ossorio y Gallardo fou la polititzaci¨® del cas per crear un judici d¡¯opini¨®¡±. Per Gonz¨¢lez Vilalta, ¡°Ossorio no va plantejar el judici com un enfrontament entre Catalunya i Espanya, sin¨® de la Catalunya i Espanya liberal i republicana contra l¡¯autoritarisme conservador espanyol¡±.

L¡¯historiador afegeix que el president ¡°ho va aprofitar per redimensionar-se, per no ser vist nom¨¦s com a l¨ªder d¡¯una facci¨® d¡¯Esquerra¡±. Coincideix amb L¨®pez Garc¨ªa que el lletrat donava el cas per perdut i que ¡°calia deixar el futur net de tota claudicaci¨® o acovardiment i atacar pol¨ªticament per presentar Companys amb la imatge del sacrifici personal i pol¨ªtic per Catalunya¡±.

La sent¨¨ncia i la premsa

¡°El judici de 1935 va gaudir d¡¯un ampli seguiment period¨ªstic ¡ªexplica Jaume Guillamet per a aquestes planes¡ª, encara que el tractament de La Publicitat o La Vanguardia fos gaireb¨¦ taquigr¨¤fic i no s¡¯elabor¨¦s la informaci¨® en exc¨¦s perqu¨¨ calia vigilar amb la censura existent¡±. El catedr¨¤tic de comunicaci¨® de la Universitat Pompeu Fabra afegeix que ¡°La Humanitat, el diari d¡¯ERC, fou qui de manera l¨°gica exalt¨¤ m¨¦s Companys i fins el seu director, Josep Maria Massip, es trasllad¨¤ a Madrid per seguir el judici¡±.

Els acusats van escoltar la condemna a 30 anys de pres¨® pel delicte de rebel¡¤li¨® el dia 6 de juny, encara no una setmana despr¨¦s de la finalitzaci¨® de la vista. No ¨¦s previst que ni el judici ni la deliberaci¨® del tribunal actual siguin tan r¨¤pids. De seguida Companys, Lluh¨ª i Comorera van ser traslladats al penal de Santa Mar¨ªa, de Cadis, mentre la resta eren duts a la pres¨® de Cartagena.

Tal com preveien les defenses, pocs mesos despr¨¦s, en les eleccions generals, van guanyar les esquerres i el nou president del consell de ministres, Manuel Aza?a, va amnistiar els empresonats pels Fets d¡¯Octubre. Companys va recuperar la presid¨¨ncia de la Generalitat i va restituir el govern, excepte Denc¨¤s. El professor d¡¯Hist¨°ria de la Universitat de Lleida, Manel L¨®pez Esteve, recorda que la condemna del govern Companys ¡°va permetre armar una campanya de mobilitzaci¨® pol¨ªtica, i en especial electoral, de cara als comicis de febrer de 1936¡±. All¨° que succeir¨¤ a partir de la setmana que ve ¨¦s, de moment, una inc¨°gnita. L¡¯¨²nic segur ¨¦s que la cobertura medi¨¤tica ser¨¤ fora mida.