¡®?Firmes!¡¯, torna la mili

Fa uns quants dies que em desperto sobresaltat per un somni que es repeteix i em neguiteja irremeiablement des de l¡¯arribada de Vox. Vaig amb el petate a l¡¯esquena pel carrer Doctrinos de Valladolid i quan travesso la p¨¨rgola de l¡¯Acad¨¨mia de Cavalleria sona l¡¯himne d¡¯Espanya. Em poso firme sobre el llit i no em relaxo fins que sona la r¨¤dio amb les not¨ªcies de les 8.00. Me n¡¯adono llavors, i nom¨¦s en aquell moment, quan ja tinc els peus a terra, que no m¡¯han cridat a files i que encara no s¡¯ha reimplantat el servei militar obligatori, abolit el 2001 pel PP.

Tot i que ja no tinc edat perqu¨¨ em reclutin, sempre he viscut amb la por que l¡¯Ex¨¨rcit em torn¨¦s a cridar algun dia si es don¨¦s el cas, despr¨¦s d¡¯haver rebut una cartilla immaculada el 1982, un any despr¨¦s del 23-F. ¡°Valor: se le supone. Conducta: ejemplar. Amor al servicio: mucho. Car¨¢cter: en¨¦rgico. Aseo: esmerado. Grado de confianza: alto¡±. No em va quedar m¨¦s remei que actuar com un militar des que em vaig veure obligat a exercir de caporal per combatre la pressi¨® d¡¯uns suboficials que em tenien per un element subversiu per la meva condici¨® de periodista del diari Avui.

Molts m¡¯anomenaven despectivament ¡°perio¡± i sospitaven que la meva missi¨® consistia a prendre notes per escriure una s¨¨rie d¡¯articles contra Espanya. Algunes vegades fins i tot m¡¯arribaven obertes les cartes que rebia de la meva estimada n¨°via Montse. Aix¨ª que, vigilat com em sentia, vaig intentar obeir i ser obe?t, complidor al quarter i en les gu¨¤rdies, sense perdre complicitat amb els soldats ¨Csempre vaig intentar ser tropa¨C, i aplicat en la redacci¨® d¡¯informes sobre carros de combat ¨Cmal anomenats tancs en l¡¯argot popular¨C a l¡¯Oficina d¡¯Investigaci¨® i Doctrina.

No em vaig concedir cap m¨¦s llic¨¨ncia com a bon catal¨¤ que la de respondre ¡°i Camprub¨ª¡± cada vegada que es passava llista, com si la i form¨¦s part del meu segon cognom, un acte d¡¯afirmaci¨® que sorprenentment va ser acceptat fins i tot pel tinent Restituto i el brigada Domiciano. No em van amonestar mai, ni recordo haver complert arrest, segurament perqu¨¨ vaig tenir la sort de ser amic de Jaume Pont Llobet, el caporal furrier, la millor manera de tenir una mili suportable, relativament tranquil¡¤la en el dia a dia, i fins a cert punt f¨¤cil quan s¡¯imposava negociar un perm¨ªs d¡¯urg¨¨ncia amb el capit¨¤ Jos¨¦ Bleda Torres.

Les coses se¡¯m complicaven quan no depenien del meu aliat, moment en qu¨¨ m¡¯agafava un atac de p¨¤nic per la severa intervenci¨® dels comandaments o el car¨¤cter transgressor dels companys m¨¦s gamberros, veterans que rebien els reclutes amb putades com la senda de los elefantes, un exercici de masturbaci¨® al Paseo Zorrilla. Tenia por que se¡¯m dispar¨¦s el Cetme o que m¡¯explot¨¦s la granada a la m¨¤, por d¡¯un relleu mal fet, d¡¯una aturada a destemps, de confondre un tinent amb un capit¨¤, neguit que em descobr¨ªs la Policia Militar, en la qual patrullava sense saber-ho llavors el meu estimat Robert ?lvarez.

?s tanta l¡¯esgarrifan?a que sento que, ven?uda la por, avui desertaria si arrib¨¦s el cas que em cridessin a files

Sovint t¡¯aturaven pel carrer, ja amb roba de pais¨¤, i en una ciutat amb una dotzena de quarters et preguntaven ¡°Quina hora t¨¦ l¡¯Ex¨¨rcit?¡±. I jo em quedava paralitzat, igual que quan m¡¯enviaven al camp de tir, conscient que importava m¨¦s la vida d¡¯un cavall que la d¡¯un soldat, un lema molt est¨¨s en els cavallers alferes cadets, entre els quals n¡¯hi havia un de la dinastia de Milans del Bosch. La nostra va ser una mili llarga, 16 mesos de temperatures extremes, perqu¨¨ a l¡¯estiu em supuraven les botes de suor per la calor sufocant i a l¡¯hivern no em treia mai el pijama pel fred gla?ador que portava el Pisuerga.

No vaig tenir la sort de ser excedent de cupo i, ni abans ni despr¨¦s de ser allistat, vaig saber buscar-me la vida o oblidar-me de les mis¨¨ries al bar, perqu¨¨ no tenia cap contacte i era m¨¦s subm¨ªs que insubm¨ªs, incapa? de falsificar un certificat m¨¨dic, sempre resignat, allunyat de la grandesa de companys com Jordi Bonany, autor d¡¯unes excel¡¤lents vinyetes de c¨°mic en qu¨¨ els militars arriaven uns manifestants, obra enroscada en una mena de can¨® destinat als morters i que es va deixar al tren; l¡¯oblit li va suposar una destinaci¨® a quadres de tornada a Valladolid.

Cap record pitjor que la mort d¡¯Agust¨ª Pou Bartra, degollat per la xapa d¡¯un R-5 turbo Copa, prop de Logronyo. Aquell noi robust s¡¯havia desviscut per poder gaudir d¡¯un pont, viatjava content amb quatre companys, quan un accident va posar fi a la seva felicitat poques hores abans d¡¯arribar al seu poble de Celr¨¤. El desconsol viscut al tanatori no es curar¨¤ mai; nom¨¦s llavors vaig entendre que hi ha silencis m¨¦s aclaparadors que el crit del pitjor chusquero, acostumat com estava jo tamb¨¦ a xisclar i a donar l¡¯alto per v¨¨ncer la por que mai em vaig treure de sobre mentre vaig ser a l¡¯Acad¨¨mia.

La mili es patia i es passava per despr¨¦s poder explicar-la i despertar l¡¯enveja dels que se n¡¯havien escaquejat, i qui millor la va reflectir va ser Iv¨¤ a les hist¨°ries d'El Jueves. Als pitjors moments se¡¯ls posa cara d¡¯acudit amb el temps i a les bones estones se les evoca amb una copa perqu¨¨ la veritat ¨¦s que les amistats s¨®n per a tota la vida; a mi em passa amb el Jaume. Jo almenys vaig descobrir Castella; em vaig familiaritzar amb uns reclutes a qui vaig ajudar a llegir i escriure a partir de les cr¨°niques de futbol i vaig aprendre a no guardar rancor a ning¨²; em vaig llicenciar en pau un dimarts 13, quan m¡¯havien preparat tant de temps per si havia de defensar Espanya.

Tampoc ¨¦s que fos necess¨¤ria per a la cohesi¨® social, com van arribar a defensar alguns pol¨ªtics del PSOE. Em vaig mentalitzar simplement per afrontar-la amb la certesa que perdria un any i, per tant, es tractava tamb¨¦ d¡¯oblidar-lo una vegada torn¨¦s a passar per la p¨¨rgola, ja sense petate, finalment lliure pel carrer Doctrinos. L¡¯Acad¨¨mia ha passat a ser fins i tot un museu. Ning¨² pot garantir, per¨°, que no torni la mili despr¨¦s de l¡¯obstinaci¨® d¡¯alguns pol¨ªtics com els de Vox per recuperar la ca?a i els toros no ja com un art, sin¨® com a part de les tradicions i els costums de sempre del pa¨ªs, bandera d¡¯Espanya.

Passi el que passi, torno a tenir malsons i ¨¦s tanta l'esgarrifan?a que sento que, ven?uda la por, avui desertaria si arrib¨¦s el cas que em cridessin a files, amb pr¨°rrogues o sense, com llavors, encara que la destinaci¨® fos Valladolid.