Habitatge p¨²blic per a tota la vida

L¡¯habitatge s¡¯ha convertit en la principal preocupaci¨® ciutadana de Barcelona. I atacar aquest problema comporta delicats equilibris creuats: d¡¯una banda, la urg¨¨ncia del curt termini davant de la necessitat de tra?ar una pol¨ªtica de mirada llarga; de l¡¯altra, la necessitat de garantir una oferta accessible sense disminuir la poca que hi ha, especialment en r¨¨gim de lloguer, garantint un m¨ªnim de rendibilitat als promotors i als propietaris de pisos arrendats.

Tots dos equilibris es compliquen en aquesta etapa d¡¯increment d¡¯una demanda que no ¨¦s homog¨¨nia. Segons el S¨ªndic de Greuges de Barcelona, 36.000 unitats familiars es troben en llista d¡¯espera per poder accedir a un pis amb un lloguer social. Aquesta realitat d¡¯emerg¨¨ncia habitacional coexisteix amb l¡¯atracci¨® de la ciutat com a pol generador d¡¯ocupaci¨® i de turisme global, que genera una creixent poblaci¨® flotant amb una capacitat adquisitiva elevada. Tot aix¨° sobre el rerefons d¡¯un predomini total del sector privat (el parc p¨²blic ¨¦s d¡¯un 1,5%).

En aquest context, la construcci¨® d¡¯habitatge de protecci¨® destinat a la compra es converteix en una gran boca que fagocita recursos p¨²blics. Perqu¨¨ ja se¡¯n va construir molt en el passat. En la primera meitat dels anys 80 del segle passat, per exemple, el 60% dels habitatges iniciats eren de protecci¨® oficial (VPO), segons dades del Banc d¡¯Espanya. Ara sabem que estem en m¨ªnims hist¨°rics, per¨° la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona parla d¡¯una xifra impactant: si l¡¯habitatge p¨²blic que s¡¯ha fet a la ciutat les darreres tres d¨¨cades no hagu¨¦s tornat al mercat lliure, un 40% del parc seria avui p¨²blic a la capital catalana.

Aquesta dada fereix m¨¦s tenint en compte la dimensi¨® del problema actual. La demanda m¨¦s nombrosa a Barcelona oscil¡¤la entre els 600 i els 800 euros mensuals, i aix¨° no casa amb una oferta majorit¨¤ria per sobre dels 1.000 euros (set de cada 10 pisos superen aquest llist¨®). Una casa amb ingressos equivalents a 1,5 vegades el salari m¨ªnim, fins i tot despr¨¦s de la pujada important d¡¯aquest a 900 euros, suposa haver de destinar m¨¦s del 60% dels ingressos per pagar el lloguer.

L¡¯Ajuntament governat per Ada Colau ha llan?at moltes idees i en moltes direccions per atacar el problema de l¡¯habitatge. Ha viscut banys de realitat amb la maquin¨¤ria lenta i complexa de la burocr¨¤cia administrativa, amb la disminuci¨® de la localitzaci¨® de pisos buits a la ciutat (menys de la meitat respecte de les estimacions inicials, fins a 13.000), amb els propis l¨ªmits competencials, amb l¡¯actitud de la banca o amb la conveni¨¨ncia de donar cabuda al sector privat en l¡¯impuls de l¡¯operador metropolit¨¤ d¡¯habitatge de lloguer Habitatge Metr¨°polis Barcelona.

Per¨°, sens dubte, la seva mesura estrella ¨¦s la reserva for?osa d¡¯un 30% de les construccions noves i de grans rehabilitacions i ampliacions a la ciutat, fruit de la pressi¨® d¡¯entitats com la PAH, el Sindicat de Llogaters, les organitzacions ve?nals de la FAVB i l¡¯Observatori DESC. Tot i que no es pot comparar l¡¯impacte que aquesta mesura hauria tingut durant el boom immobiliari, els m¨¦s de 300 pisos anuals que pot possibilitar no s¡¯han de menystenir, perqu¨¨, sobretot, suposen un canvi de filosofia de pes.

Per¨° de poc servir¨¤ si no es garanteix que els pisos mantinguin la seva funci¨® social al llarg de tota la seva vida ¨²til. Enlloc diu que aquest 30% de pisos hagin de ser de lloguer, per b¨¦ que el Consistori tingui intenci¨® d¡¯adquirir-los. Aix¨ª que, per aprendre del passat, seria bo que Catalunya segu¨ªs la pol¨ªtica del Pa¨ªs Basc des del 2003 com a mesura contra l¡¯especulaci¨® i que declar¨¦s permanent el car¨¤cter protegit d¡¯una VPO. El Govern de la Generalitat ha acceptat el desafiament d¡¯estudiar-ho. Ajudaria a desfer el que, al seu torn, va desfer la llei ¨°mnibus el 2011, despr¨¦s de l¡¯esclat de la bombolla immobili¨¤ria (facilitar la desqualificaci¨® de VPO, rebaixar l¡¯obligaci¨® de reservar s¨°l per a aquesta o compatibilitzar un segon pis per a qui en tingu¨¦s un de protecci¨®).

La gr¨¤cia del model, no obstant aix¨°, seria la seva ampliaci¨®, com a m¨ªnim, als municipis de l¡¯¨¤rea metropolitana, per q¨¹estions d¡¯augment dels preu i de la compet¨¨ncia. Malgrat els recels d¡¯alguns ajuntaments metropolitans, tenen dif¨ªcil posar-se en contra d¡¯una mesura que corresponsabilitza el sector privat en la consecuci¨® d¡¯un model d¡¯habitatge equitatiu.