Par¨¤lisi catalana

Un any despr¨¦s d'iniciar-se la vacil¡¤lant legislatura que desembocaria en l'elecci¨® de Quim Torra com?a president, la par¨¤lisi de la vida pol¨ªtica catalana ¨¦s flagrant.

Mai com fins ara la dist¨¤ncia entre les proclames i la realitat havia estat m¨¦s gran. Pel costat de la ret¨°rica s'assegura que continua regint un mandat popular (a la dirig¨¨ncia) a favor de la secessi¨®. Es lloa la pretesa unanimitat sobre un refer¨¨ndum autodeterminista (cosa que contradiu l'anterior premissa). I s'enalteix una pretesa cohesi¨® ¡°contra la repressi¨®¡± i contra l'Estat democr¨¤tic, de la qual la Generalitat s'erigeix en estendard.

Per¨° per la banda de la realitat apareixen les mis¨¨ries. La pretesa majoria social independentista (que no ha existit mai) s'ha convertit en minoria parlament¨¤ria, ja que els radicals de la CUP van abandonar fa temps l'alian?a d'interessos ¡ªde superviv¨¨ncia¡ª entre Esquerra i el m¨®n postconvergent. La precarietat del suposat bloc no aconsegueix ni tan sols aprovar uns pressupostos que substitueixin els ja prorrogats.

I la confecci¨® de llistes electorals per a la convocat¨°ria d'eleccions locals (tamb¨¦ de les europees) ha generat una creixent i radical¨ªssima pulsi¨® pluralista: Barcelona t¨¦ de moment fins a cinc candidatures independentistes (Esquerra, la Crida/PDeCAT, la llista ANC/Graupera, la llista personal de Mascarell i la llista de la CUP), una mostra del predicament que aconsegueixen les homilies de Torra fent una crida a la unitat org¨¤nica.

El trencament intern m¨¦s greu, per¨°, ¨¦s el de la base social. Bona part del m¨®n nacionalista que va trobar alleujament en l'antiga pr¨¨dica moderantista de Converg¨¨ncia s'irrita davant dels plantejaments antisistema de Torra, procliu a la CUP i als ¡ªde tant en tant¡ª violents patriotes dels CDR.

I la fractura m¨¦s paralitzant ¨¦s la que s'entreveu entre Esquerra i el PDeCAT, aix¨ª com entre aquest i la Crida, l'¨²ltim invent de Carles Puigdemont per intentar mantenir protagonisme davant dels presos que va abandonar i que ara encaren un judici en qu¨¨ el fugit hauria de figurar com a primer responsable del deliri il¡¤legal de la tardor del 2017.

Nom¨¦s la perspectiva d'encarar m¨ªnimament concertats l'imminent judici al proc¨¦s forja un m¨ªnim fil conductor defensiu entre els qui no aconsegueixen entendre's per res m¨¦s. Aix¨ª s'explica que Torra boicotegi la taula de di¨¤leg de partits, menyspre? l'elaboraci¨® dels pressupostos, en els quals dignament s'obstina el seu vicepresident Pere Aragon¨¨s, que no presenti al Parlament ni una sola proposta legislativa que sigui alguna cosa m¨¦s que un retoc a lleis passades, i que el seu ¨²nic missatge d'exist¨¨ncia sigui la intervenci¨® en el conflicte del taxi, ¨²nicament merit¨°ria perqu¨¨ contrasta amb la major indig¨¨ncia relativa de les no-respostes balbotejades per la Comunitat de Madrid. L'¨²nic balan? lleugerament positiu de la seva gesti¨® per als ciutadans catalans apuntava a alguns progressos per remoure obstacles en les taules de negociaci¨® amb el Govern central. Justament l'¨²nica cosa que no dep¨¨n en solitari del Govern catal¨¤.

El buit que produeix el sectarisme de Torra ha aconseguit ja l'extraordinari r¨¨cord de superar la formidable inanitat de la governan?a dels seus predecessors, Artur Mas i Carles Puigdemont.