Democraticland

El Govern de Rajoy, respecte de la crisi catalana, es va caracteritzar per la seva pol¨ªtica del no. Una interpretaci¨® absolutament restringida de la llei i de la Constituci¨® van impedir qualsevol di¨¤leg amb les institucions catalanes, cada vegada m¨¦s properes a la unilateralitat. La tempesta perfecta es preparava i quan va esclatar es va fer evident la falta de diplom¨¤cia p¨²blica internacional desenvolupada pels representants espanyols. En algunes places pol¨ªtiques tan importants com Washington, Berl¨ªn o Londres es va acceptar la llargament treballada propaganda del proc¨¦s. I va ser f¨¤cil. Qui es pot oposar al fet que la gent vulgui votar i vegi que, quan ho fan, la policia els pegui? La situaci¨® ¨¦s for?a m¨¦s complexa, ¨°bviament, que aquest esl¨°gan simplista que, no obstant aix¨°, ha captivat intel¡¤lectuals de reconegut prestigi, en alguns casos, molt motivats per intel¡¤lectuals catalans ben situats sumats a la causa des de fa temps.

L¡¯1 d¡¯octubre va oferir a la campanya de propaganda independentista la imatge que tot publicista hauria volgut: la policia (espanyola) pegant a senyors i senyores de totes les edats, que anaven pac¨ªficament a votar en un refer¨¨ndum. Ben poc importava que el refer¨¨ndum fos il¡¤legal, que estigu¨¦s basat en una llei aprovada per un Parlament que va ignorar la minoria parlament¨¤ria, tot i que majoria social, i que va trencar el pacte constitucional el setembre del 2017.

La maquin¨¤ria judicial es va engegar fent seu, a m¨¦s, l¡¯aforisme ¡°amb tot el pes de la llei¡±. Els l¨ªders del moviment independentista institucional i civil van ser empresonats provisionalment, mentre d¡¯altres fugien sense perdre temps. I de nou, la m¨¤quina de propaganda processista s¡¯engegava, argumentant que a Espanya a la gent se l¡¯empresona per expressar la seva opini¨®. De nou: Qui s¡¯oposar¨¤ al fet que en un Estat democr¨¤tic no puguin exposar-se lliurement les idees? Tampoc importava ara que els l¨ªders pol¨ªtics fossin privats de llibertat provisionalment per haver actuat de manera expressa i manifesta contra l¡¯ordre constitucional assumit comunament com a pacte convivencial. Perqu¨¨, com ja he dit altres vegades, el lla? groc no demana llibertat, sin¨® impunitat.

Creat un clima propagand¨ªstic perfecte i amb un Govern de Rajoy en escac o en la in¨°pia, va arribar el Govern de S¨¢nchez i va comprovar, com ens ha passat a d¡¯altres, que viatjar pel m¨®n inclo?a indefectiblement haver de donar explicacions sobre la realitat de la crisi catalana i, com ja va dir Mu?oz Molina fa uns mesos, negar que Espanya fos una cosa semblant a Francoland.

Fins i tot aquells que no hem desenvolupat mai sentiments de patriotisme i que, m¨¦s aviat, sempre hem mantingut posicions cr¨ªtiques amb la falta de qualitat democr¨¤tica en alguns ¨¤mbits institucionals i pol¨ªtics a Espanya, ens hem vist abocats a fer aut¨¨ntics exercicis de desconstrucci¨® dels prejudicis infundats i inoculats durant els ¨²ltims anys contra Espanya. Perqu¨¨ una cosa ¨¦s criticar constructivament, des d¡¯una posici¨® lleial al sistema, fins i tot promovent-ne el canvi, i una altra ¨¦s destruir sense cap tipus de mirament per les conseq¨¹¨¨ncies ni, per descomptat, pels instruments utilitzats. Aix¨ª, quan assessors del Congr¨¦s a Washington pregunten per qu¨¨ no s¡¯aplica la doctrina Kosovo respecte de Catalunya, o col¡¤legues de pa?sos europeus critiquen que hi hagi presos pol¨ªtics a Espanya, o, fins i tot, donen ¨¤nims davant de la repressi¨® policial que has de viure com a catalana, l¡¯estupor ¨¦s m¨¤xim. El seg¨¹ent ¨¦s desmentir amb dades i arguments jur¨ªdics cadascuna de les mentides creades i difoses per l¡¯independentisme. Per aix¨° no estranya que l¡¯actual Govern intenti reivindicar la imatge de democr¨¤cia moderna que ¨¦s Espanya, segons tots els est¨¤ndards i mesuradors internacionals existents. ?s clar que hi ha d¨¨ficits, per¨° no en tenen aquells que ara ens alli?onen?

En tot cas, aquests dies ens tocar¨¤ recordar que en els ¨ªndexs repetim com a democr¨¤cia plena. Que en democr¨¤cia directa puntuem baix, ¨¦s clar, com la resta d¡¯Estats constru?ts sobre sistemes representatius. Que Espanya ¨¦s dels Estats menys condemnats pel TEDH. Que la nostra just¨ªcia ordin¨¤ria funciona i que s¡¯hi compleixen cada dia les garanties judicials. Que a Espanya es van jutjar i condemnar bona part dels autors de l¡¯11-M. Que hi ha pol¨ªtics electes condemnats per corrupci¨® o en pres¨® provisional a l¡¯espera de condemna ferma.

Quan del que es tracta ¨¦s de minar la confian?a en les institucions democr¨¤tiques espanyoles, tot s¡¯hi val. Aix¨° tristament no nom¨¦s est¨¤ en mans dels independentistes, sin¨® que tamb¨¦ ho intenten altres moviments del nostre entorn: el nacionalisme i el populisme intentant perjudicar els Estats de dret democr¨¤tics.