¡®Me quedo contigo¡¯: la vida infinita de la can?¨® amb qu¨¨ Rosal¨ªa va arrasar als Goya

A m¨¦s de l'antol¨°gic i emotiu discurs de l'actor Jes¨²s Vidal despr¨¦s de guanyar el premi al millor actor revelaci¨® pel seu paper a?Campeones, si alguna cosa es continua recordant i acumulant milers de visites di¨¤ries de la darrera gal¡¤la dels premis Goya, ¨¦s la inesperada versi¨® que va fer la medi¨¤tica i popular Rosal¨ªa?¨Cacompanyada del Cor Jove de l'Orfe¨® Catal¨¤ i dels bons oficis del productor canari El Guincho¨C d'aquesta ja llegend¨¤ria can?¨® original de Los Chunguitos que ¨¦s Me quedo contigo,? tamb¨¦ coneguda com a Si me das a elegir.

Es tracta d'una can?¨® que ha tornat a n¨¦ixer en una altra de les seves m¨²ltiples vides, ara despullada de l'aire suburbial i canalla de l'original per vestir-se amb melismes flamencs, solemnitat m¨ªstica i jocs corals, ben endre?ada per estrenar-se apel¡¤lant a totes aquestes sensibilitats que es declaren en els comentaris i f¨°rums absolutament captivades per la proposta d'una cantant amb talent i arriscada que, per descomptat, no deixa ning¨² indiferent.

De la vida marginal al m¨®n

Per¨° no ¨¦s aquesta l'¨²nica, ni ser¨¤ segurament l'¨²ltima, de les moltes i diverses vides que ha pogut tenir aquesta espl¨¨ndida can?¨® escrita a la finals dels anys setanta per Crescencio Ramos Prada i Enrique Salazar, editada per primera vegada el 1980, dins de l'¨¤lbum titulat Pa ti y pa tu primo?de Los Chunguitos, aquell trio, que, amb Los Chichos, va inventar una genu?na forma d'expressi¨® musical portant la rumba a l'extraradi de Madrid, i passejant-la sense complexos pel popular poblat de les barraques on alhora que els joves gitanos es buscaven la vida patint les conseq¨¹¨¨ncies d'una forma de vida marginal, tamb¨¦ s'estimava i s'enamoraven prou per escriure can?ons tan boniques i apassionades com la que ens ocupa, que es colaven entre els habituals laments a la pres¨® o penes de drogodepend¨¨ncia per sortir del lumpen i estarrufar la pell i el cor de tot aquell que li prestava orella, ja fossin paios o gitanos, puristes o penjats, consumidors de vinils en renombradas botigues especialitzades o tafaners d'ocasi¨® en rastres o expositors de gasolineres.

Gran part de l'encanteri d'aquella can?¨®, a m¨¦s de la rara inspiraci¨® dels autors, caldria atorgar-la-hi al mestre Alfredo Dom¨¦nech que va concebre un arranjament que sense allunyar-se de l'estil habitual aflamencado que entronitzava amb els palmells introductoris tamb¨¦ compareixia amb unes exquisides i emocionals guitarres el¨¨ctriques que portaven aquella tornada a les ribes del pop m¨¦s captivadora i comercial d'aquell moment abans de desembocar en un imprevisible nom¨¦s de saxo que vessava feeling i sensualitat a dolls.

Malgrat anar en la cara B del primer senzill de l'¨¤lbum que tenia com a tema estavella un oblidat Tinc llibertat, aquella can?¨® acabaria convertint als Chunguitos, per aquesta ¨¨poca, en altres reis m¨¦s de la tanda de lents en les discoteques, competint amb les m¨¦s dispars balades de l'¨¨poca (de Kenny Rogers a Triana, de Pereres a The Korgis) i deixant als Chichos, Els Calis, Bordon 4 i altres col¡¤legues del ram, amb les ganes, morts d'enveja, bandejats a la secci¨® festiva d'¨²ltima hora, quan arriba l'hora d'acomiadar-se amb unes rumbitas.

No seria, no obstant aix¨°, fins a un any m¨¦s tard, en resultar triada la can?¨® per a la banda sonora de la pel¡¤l¨ªcula de Carlos Saura De pressa, de pressa, quan el tema traspassaria totes les fronteres convertint als Chunguitos en un grup a tenir en compte en ¨¤mbits tan tancats per a la causa com les mateixes radiof¨®rmules o la pr¨°pia televisi¨®. Paloma Chamorro els va entrevistar per aquesta ¨¨poca en el seu c¨¨lebre L'Edat d'Or, com si es tract¨¦s d'un grup m¨¦s de la moguda completament desubicados en aquella fira de vanitats i postmodernitat. Amb els seus habituals detractors, aquella pel¡¤l¨ªcula de Saura ser¨¤ segurament la m¨¦s recordada i reeixida de totes les rodades dins d'aquell g¨¨nere cinematogr¨¤fic que alg¨² va batejar com a cinema quinqui i que van freq¨¹entar fins a la fartanera directors com De la Lloma o Eloy de l'Esgl¨¦sia amb un argument que sempre comen?ava i acabava amb una colla de delinq¨¹ents juvenils la falta dels quals d'expectatives els llan?aven en bra?os de la droga i els diners f¨¤cils. Aquella pel¡¤l¨ªcula es va convertir en un gran ¨¨xit tant de cr¨ªtica (Os/Os d'Or de Berl¨ªn) com del p¨²blic i va constituir fet i fet la millor basa per a la promoci¨® d'una can?¨® que comen?ava a convertir-se en cl¨¤ssic, sobrevivint fins i tot als funests avatars ¨ªntims dels seus leg¨ªtims amos en SGAE: Enrique Salazar va morir en 1982, amb sol 24 anys, v¨ªctima d'una hepatitis, i va ser substitu?t en el grup pel seu primer Manuel.

Manu Chao i uns altres

Molt lluny de les veus dels Chunguitos i Rosal¨ªa, altres m¨²sics, i goles, han vingut a sumar prestigi a una can?¨® que es nega al fet que sobre ella es tanqui el bagul dels records, on va quedant amuntegat l'ampli cancioner que va passar de moda.

Aquella can?¨® acabaria convertint als Chunguitos en altres reis m¨¦s de la tanda de lents en les discoteques

Una d'elles ¨¦s la del francoespa?ol Manu Chao, un dels m¨²sics m¨¦s atents en esdevenir de la rumba aflamencada espanyola, admirador declarat de formacions com Lole i Manuel, Els Chichos o Els Chunguitos, a els qui version¨® en els inicis de la seva carrera, anys anteriors de la pilotada mundial que va suposar el seu Clandest¨ª, encara que la seva ¨²nica versi¨® gravada no es va editar fins a bastants anys despr¨¦s, en el directe Baionarena, registrat per a la posteritat a la pla?a de toros de Baiona en l'estiu de 2008. Va ser aquesta, una versi¨® que t¨¦ el seu antecedent en la qual anys enrere havia realitzat el blego franc¨¨s Ricky i Amics, una formaci¨® que va comen?ar sent de garatge franc¨¨s i va acabar captivada pels sons m¨¦s canalles de la rumba gitana catalana (Peret, El Pesca¨ªlla, Els Amaya, Gat P¨¦rez) i altres artistes pertanyents a l'anomenat so de la Canella Trencada. Amics ¨ªntims de Manu Chao, que en el seu segon disc editat en 1988 titulat Deliris, van incloure per concloure el treball un disbauxat i acelerad¨ªsimo Em quedo amb tu, m¨¦s proper al rock que a les coordenades de la mateixa rumba.

M¨¢s informaci¨®n

Rosal¨ªa s'apropia de la gala amb una dels Chunguitos

A molts anys llum d'aquesta versi¨® francesa, afablement fr¨¤gil i elegant va ser la susurrante versi¨® que ens va lliurar la cantant Ana D abillada i alentida amb un minimalista arranjament de teclat de joguina. Va apar¨¨ixer en el seu ¨²nic disc, Sat¨¨l¡¤lit, editat pel petit segell Elefant en 1997. Un treball amb una fascinant portada basada en un retrat al llapis de la cantant, realitzat pel portadista Javier Aramburu. Un disc que el temps ha acabat convertint en una de les m¨¦s escollides refer¨¨ncies de l'indie de finals dels noranta, compost per can?ons de la pr¨°pia Ana D i la seva parella d'aquells anys, el tamb¨¦ poeta, cantant i m¨²sic Javier Corcobado.

Una altra inoblidable versi¨® va ser la del gran Antonio Vega, gravada en 2004, per al seu ¨¤lbum Escapades, un treball que reuneix algunes de les puntuals i alimentoses col¡¤laboracions d'Antonio Vega escampades en treballs d'altres artistes (Amaral, Elefants, Xarop de bast¨® o Ketama o homenatges a Serrat, Homes G o Els Secrets) i amb el qual la seva discogr¨¤fica Emi tractava de contrarestar amb un nou lliurament el lent ritme creatiu d'Antonio en una d'aquestes ¨¨poques en qu¨¨ la tirania de les seves addiccions ho mantenien allunyat de les muses i els estudis d'enregistrament. Em quedo amb tu?¨¦s segurament el moment m¨¦s memorable i justificable d'aquell disc, amb la versi¨® m¨¦s pop que s'ha gravat del tema, a pesar que en aquells dies la veu d'Antonio sonava trencadissa i adolorida, bastant lluny dels seus millors moments.

Amb la pel¡¤l¨ªcula de Carlos Saura De pressa, de pressa?el tema va traspassar totes les fronteres convertint als Chunguitos en un grup a tenir en compte

Finalment, una altra de les desconegudes joies que tornen a procurar-nos la vig¨¨ncia i virtualitat d'aquesta can?¨® ¨¦s la que va fer la cantautora i escriptora catalana Mar¨ªa Rod¨¦s, fa un parell d'anys, una versi¨® que comen?a amb els arpegios d'una guitarra espanyola en un llenguatge proper a la can?¨® d'autor i que es torna m¨¦s lleugera i mel¨°dica en les tornades amb un arranjament de corda que va abrigallant l'emocional i sentida versi¨® d'una cantant de veu dolc¨ªssima i extraordin¨¤riament c¨¤lida. La versi¨® va ser expressament gravada per enriquir la banda sonora d'una pel¡¤l¨ªcula espanyola, concretament Villaviciosa del costat, una com¨¨dia amable dirigida per Nacho G. Velilla, on els homes d'una localitat intenten cobrar, sense la repres¨¤lia de les seves parelles, el d¨¨cim premiat que han adquirit en el club d'alternaci¨® de la localitat. Un argument en les ant¨ªpodes de la dram¨¤tica i realista De pressa, de pressa que va fer tan popular la can?¨® original i que ve tamb¨¦ a corroborar les m¨²ltiples utilitats i lectures d'una de les m¨¦s inspirad¨ªsimas i afortunades can?ons espanyoles de tots els temps i que sembla destinada a ser eterna.?