Deixebles del temps

La tensi¨® d¡¯una molla diminuta dona vida a tot un mecanisme de rodes dentades i engranatges que produeix un batec al ritme de tic-tac. Aquesta pulsaci¨® i cadascuna de les parts que la generen s¨®n tractades amb cura a l¡¯Institut Mare de D¨¦u de la Merc¨¨ de Barcelona, l¡¯¨²nic centre a Espanya que ofereix formaci¨® reglada de rellotgeria.

Gronxen les hores i pessiguen els minuts, per¨° comen?a esmolant burins. Una tasca en la qual s¡¯esmer?a, vestida amb la preceptiva bata blanca, Mar¨ªa G. Liarte, de 31 anys. Despr¨¦s d¡¯estalviar prou diners per viure a Barcelona, Liarte est¨¤ fent realitat un dels plans que tenia en ment des dels 18 anys: obtenir l¡¯¨²nic t¨ªtol oficial de rellotgeria a Espanya per poder oferir un servei de taller a la joieria familiar de Cartagena.

¡°Aquest va coix¡±, indica la cartagenera sobre un dels rellotges. ¡°Aix¨° vol dir que no hi ha un tic-tac profund¡±. Aquesta ¨¦s una onomatopeia sagrada per a aquests estudiants, i fins i tot la duu tatuada una de les seves companyes als canells. Entre la vintena d¡¯alumnes que componen els dos cursos del grau nom¨¦s hi ha tres noies, perqu¨¨, com indica Xavier Tom¨¤s, un dels professors del grau, continua sent un ofici majorit¨¤riament mascul¨ª i en el qual actualment hi ha demanda de treballadors. ¡°La rellotgeria est¨¤ demanant professionals. Un rellotger que comenci pot cobrar entre 1.200 o 1.300 euros al mes¡±, assenyala Tom¨¤s.

El grau mitj¨¤ de Manteniment i Reparaci¨® en Rellotgeria t¨¦ el seu precedent en l¡¯Acad¨¨mia T¨¨cnica de Rellotgeria Santa Ll¨²cia. Instituci¨® fundada a Barcelona el 1953, que dep¨¨n del Gremi de Rellotgers i amb capital de la ind¨²stria rellotgera su?ssa, que en la d¨¨cada del 1970 es va fusionar amb l¡¯actual centre educatiu de la Merc¨¨. El seu referent actual ¨¦s el Wostep, un prestigi¨®s programa su¨ªs de formaci¨® en rellotgeria amb escoles als Estats Units, la Xina, Fran?a, Alemanya, el Regne Unit, Su¨¨cia i Mal¨¤isia.

Tom¨¤s, antic alumne de l¡¯escola i expert en rellotges americans de butxaca, mostra passi¨® rellotgera relatant les habilitats d¡¯aut¨°mats, com l¡¯¨¤nec de Vaucanson, un rebesavi del 1738 dels actuals robots que era capa? de reproduir tot el proc¨¦s digestiu d¡¯un animal. ¡°Aquells inventors no deixaven de ser rellotgers. De fet, el que fem en aquest curs ¨¦s micromec¨¤nica¡±, precisa Tom¨¤s, i apunta que les sortides professionals d¡¯aquest m¨°dul no es limiten a la rellotgeria: ¡°Alguns dels meus alumnes han acabat en empreses com Audi fent tasques de metrologia¡±.

Aquesta amplitud de sortides laborals va ser el que va portar al curs Jes¨²s Reiffs, de 49 anys, ara a l¡¯atur despr¨¦s de treballar durant anys com a missatger. ¡°?s un m¨®n que sempre m¡¯ha apassionat i ara espero poder trobar una feina¡±. Una vocaci¨® que Andr¨¦s Maciejczyk, de 22 anys, va trobar quan va anar a una rellotgeria amb la seva fam¨ªlia i va acabar com a aprenent. ?s, segons els seus companys, un dels alumnes m¨¦s avan?ats del primer curs. ¡°Estic aqu¨ª de rebot, no anava b¨¦ en els estudis i si no ¨¦s per aquella rellotgeria ni me n¡¯hauria assabentat que existia aquest grau¡±, indica Maciejczyk mentre desmunta l¡¯esquelet daurat d¡¯un despertador. A punt d¡¯acabar el dia, a la classe de segon un altre alumne subjecta la seva lupa monocular, encorbat sobre el banc de treball, i amb el pols d¡¯un neurocirurgi¨¤ reanima un rellotge de polsera injectant-hi una gota d¡¯oli del gruix d¡¯un cabell. ¡°La paci¨¨ncia ¨¦s essencial, perqu¨¨ treballem amb el que ¨¦s petit i prec¨ªs¡±, sentencia Tom¨¤s.