La hist¨°ria de dos processos

Era la revoluci¨® dels somriures, era la rebel¡¤li¨® contra l¡¯Estat; era l'edat de l'esperan?a i la de la crispaci¨®; l'¨¨poca del dret a l'autodeterminaci¨® i la del desafiament unilateral; era la primavera de la llibertat i la tardor de les presons; les mobilitzacions eren pac¨ªfiques, els aldarulls eren violents; an¨¤vem tots directes a la independ¨¨ncia, tots ens precipit¨¤vem a la confrontaci¨®.

Els successos dels mesos m¨¦s convulsos del proc¨¦s a Catalunya semblen, a primera vista, evidents i incontrovertits. Tot est¨¤ documentat, publicat en diaris oficials, examinat per milers d¡¯ulls, retransm¨¨s gaireb¨¦ en viu. I aix¨ª i tot, la batalla pels fets ?¨Cper la seva naturalesa i el seu abast, per les seves conseq¨¹¨¨ncies penals¨C ser¨¤ la primera i m¨¦s rellevant del judici que afronten els pol¨ªtics catalans al Tribunal Suprem. Va estar la independ¨¨ncia ¡°a punt d'aconseguir-se¡±, com diu el fiscal, o va ser tot una gran?farol per for?ar el Govern a negociar? El 20-S va ser el ¡°setge¡± d'una ¡°torba¡± o una ¡°protesta pac¨ªfica¡±? I el dia del refer¨¨ndum, els policies es van excedir o van fer servir leg¨ªtimament la for?a davant la ¡°contuma?¡± resist¨¨ncia dels ciutadans?

Un judici ¨¦s, entre altres coses, una disputa dial¨¨ctica per imposar un relat. L'homicida vol que es creguin la seva coartada. El corrupte, que no ho va fer. L'agressor sexual, que hi va haver consentiment. Amb la vista contra els l¨ªders independentistes passa una cosa semblant. ¡°Hi ha unes dades objectives. Van passar coses. Per¨° l'important ¨¦s qu¨¨ es projecta sobre aquests fets, amb quina lent es miren¡±, sost¨¦ un jurista ali¨¨ a la macrocausa que comen?a dimarts i que posar¨¤ a prova una vegada m¨¦s els vincles de Barcelona i Madrid, cadascuna, tamb¨¦, amb la seva particular mirada sobre el proc¨¦s.

La Fiscalia ha elaborat, a partir dels atestats policials, una narrativa pr¨°pia del proc¨¦s que la porta a parlar de ¡°viol¨¨ncia¡± i a sostenir que va haver-hi delicte de rebel¡¤li¨®. Per¨° aquest relat, tal com est¨¤ explicat, ¡°no es correspon en absolut amb la realitat¡±, replica la defensa de Jordi S¨¤nchez. O b¨¦ mostra com a ¡°fets incontrovertits¡± el que en realitat s¨®n ¡°opinions i valoracions¡±, afegeix l'advocat de l'exconseller Joaquim Forn.

Abans d'entrar en la batalla jur¨ªdica ¨Csi hi concorren o no els requisits del tipus delictiu¨C, la clau ¨¦s ¡°marcar el terreny de joc¡±, afegeix el jurista. All¨° que, en la sent¨¨ncia, seran els ¡°fets provats¡±. Amb la viol¨¨ncia (o la seva abs¨¨ncia) com a fil conductor, Fiscalia i defenses ja han delimitat dos camps incompatibles, dos relats, la hist¨°ria de dos processos.

El context pol¨ªtic.?La Fiscalia defineix del proc¨¦s com una ¡°estrat¨¨gia perfectament planificada, concertada i organitzada¡± per ¡°fracturar l'ordre constitucional¡± i aconseguir la independ¨¨ncia. El Govern, el Parlament i les entitats socials (ANC i ?mnium) van iniciar la seva ¡°actuaci¨® il¡¤legal¡± el 2015 amb el ¡°full de ruta¡±, que amb paraules ben¨¨voles buscava en realitat ¡°una insurrecci¨® manifesta¡± contra l¡¯Estat. Els l¨ªders d'aquest desafiament van estar ¡°a punt d'aconseguir¡± el seu objectiu: ¡°declarar la independ¨¨ncia i obligar l¡¯Estat a acceptar-la¡±. Les defenses ¨Camb les seves variants¨C venen a dir que els acusats es van limitar a canalitzar una ¡°reivindicaci¨® pol¨ªtica¡± leg¨ªtima. I insisteixen que l'objectiu va ser sempre obrir ¡°canals i vies de di¨¤leg per trobar una sortida pol¨ªtica¡±, per¨° el Govern espanyol s'hi va negar.

Els successos del Parlament.?Durant les tempestuoses sessions del 6 i el 7 de setembre del 2017, la majoria independentista del Parlament va aprovar la llei del refer¨¨ndum ¨Cvols que Catalunya sigui un Estat independent en forma de rep¨²blica?¨C i la llei de transitorietat jur¨ªdica. Poc marge de discussi¨® hi ha sobre aquests fets. La Fiscalia acusa Carme Forcadell, que com a presidenta ¡°va permetre que es tramitessin¡± resolucions ¡°obertament inconstitucionals¡±. Les defenses, que relaten de manera detallada els esdeveniments pol¨ªtics dels mesos anteriors, neguen que no hi hagu¨¦s debat previ o que les sessions fossin un ¡°atropellament¡± als drets de les minories. I atribueixen a aquestes ¡°minories¡± haver ¡°boicotejat¡± els intents de disposar d'un debat ser¨¨ al Parlament.

20-S, setge o protesta? El 20 de setembre del 2017, un jutge de Barcelona va ordenar 40 escorcolls en seus de la Generalitat i 14 detencions d'alts c¨¤rrecs per organitzar el refer¨¨ndum. Durant tot el dia, milers de persones es van concentrar davant del Departament d¡¯Economia mentre la Gu¨¤rdia Civil confiscava documentaci¨®. Van acudir a la crida feta per, entre d¡¯altres, el llavors president de l¡¯ANC, Jordi S¨¤nchez, i el president d¡¯?mnium, Jordi Cuixart. El 20-S ¨¦s una cita clau en el proc¨¦s judicial perqu¨¨ la Fiscalia ancora en aquesta jornada el seu relat de la viol¨¨ncia. Per a l'acusaci¨®, S¨¤nchez i Cuixart van instigar ¡°l'execuci¨® d'actes de for?a, intimidaci¨® i viol¨¨ncia¡± que ¡°van entorpir greument¡± el compliment de l'ordre judicial. Cita dos exemples: els detinguts no van poder estar presents en els escorcolls i la comissi¨® judicial es va veure ¡°privada de llibertat de moviments¡±. All¨¤ on la Fiscalia veu el ¡°setge¡± d'una ¡°torba¡±, les defenses veuen ¡°un acte d'exercici del dret de reuni¨® i manifestaci¨® pac¨ªfica¡± i ¡°una mostra m¨¦s del civisme¡± de les protestes de l'independentisme. Els detinguts, recorden, van renunciar al seu dret a estar presents en l¡¯escorcoll, mentre que la mobilitat de la comitiva es va garantir amb un ¡°¨¤gil corredor hum¨¤¡± ¨Corganitzat per voluntaris de l¡¯ANC¨C que els va permetre desenvolupar la tasca ¡°sense incid¨¨ncies¡±. La Fiscalia assenyala que dos cotxes de la Gu¨¤rdia Civil van quedar destrossats i que S¨¤nchez i Cuixart van enfilar-se a un d'aquests cotxes a les 23.40. Les defenses repliquen que nom¨¦s ho van fer per demanar que la gent marx¨¦s, que els periodistes s'hi havien enfilat abans per prendre imatges i que ¡°alguns manifestants¡± van aprofitar la ¡°desprotecci¨®¡± per ¡°pintar-los i causar-hi danys¡±; en cap cas, diuen, pot atribuir-se aquesta viol¨¨ncia als l¨ªders socials. Tampoc se'ls poden atribuir els incidents que, una vegada desconvocada la manifestaci¨®, van causar unes 500 persones en enfrontar-se amb els antidisturbis dels Mossos. Per¨° la Fiscalia insisteix: amb la seva ¡°incendi¨¤ria convocat¨°ria¡±, els actes de viol¨¨ncia van ser ¡°coneguts, indu?ts i consentits¡± per tots dos.

L'1-O i el paper dels Mossos. En el relat de la Fiscalia, els Mossos d'Esquadra juguen un paper essencial: van posar el seu ¡°poder coactiu¡± en mans de la Generalitat i, amb la seva ¡°inacci¨® i passivitat¡±, van fer possible la consulta il¡¤legal. Els comandaments ¡°van anteposar les directrius pol¨ªtiques rebudes del Govern al compliment de la llei¡±. D'aquesta afirmaci¨® es deriven altres processos judicials, com el que se segueix a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional contra el major Josep Llu¨ªs Trapero, o contra desenes d'agents i comandaments intermedis del cos en jutjats catalans. El seu pla d'actuaci¨® per a l'1-O, amb nom¨¦s 7.000 agents ¡°quan en unes eleccions en s¨®n 12.000¡±, era tan inefica? que ¡°neutralitzava per complet¡± el compliment de l'ordre judicial d'impedir la consulta. A aquesta ordre, dictada pel Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, s'acullen precisament els Mossos i les defenses per justificar que tot es va fer correctament. El 27 de setembre, la magistrada Mercedes Armas va ordenar als tres cossos policials que s'impedissin les votacions, per¨° ¡°sense alterar la normal conviv¨¨ncia ciutadana¡±. La defensa de l'exconseller d¡¯Interior Joaquim Forn assenyala que, encara que els comandaments advertissin de riscos per a la seguretat, en cap cas es va projectar ¡°un escenari d'insurrecci¨® ciutadana massiva¡±. I recorda, a m¨¦s, que ning¨² ¨Cni tan sols el coronel designat per coordinar l'operatiu, Diego P¨¦rez de los Cobos, testimoni destacad¨ªssim d'entre els m¨¦s de 500 que escoltar¨¤ el Suprem¨C va posar en dubte el dispositiu policial.

L'1-O i la viol¨¨ncia.?Els independentistes repeteixen sovint que l'¨²nica viol¨¨ncia del proc¨¦s va ser la que van descarregar les porres de la Gu¨¤rdia Civil i de la Policia contra ciutadans pac¨ªfics que estaven votant. M¨¦s d'un miler, segons els seus c¨¤lculs, van ser lesionats aquell dia. Aquest argument reprodueixen, amb matisos, les defenses: les c¨¤rregues van ser ¡°desproporcionades i innecess¨¤ries¡±, i els missatges dels l¨ªders pol¨ªtics van fer sempre una crida a la resist¨¨ncia ¡°pac¨ªfica¡±. Pensaven que la jornada seria similar a la pl¨¤cida consulta sobre la independ¨¨ncia del 9 de novembre del 2014. Els ciutadans es van limitar a ¡°exercir pac¨ªficament el dret d'expressi¨®, reuni¨® i manifestaci¨®¡± m¨¦s enll¨¤ que hi hagu¨¦s incidents a?llats. Per a la Fiscalia, en canvi, hi ha dues viol¨¨ncies: la dels ciutadans ¨Cque van cometre ¡°actes d'agressi¨® contra la policia¡± i van actuar com un ¡°mur hum¨¤¡±¨C i la dels pol¨ªtics com a instigadors. Els exconsellers eren ¡°plenament conscients¡± de ¡°l'alt¨ªssima probabilitat¡± que esclatessin incidents; entre altres coses, pel precedent del 20-S. I aix¨ª i tot, els dirigents ¡°van fomentar, van propiciar i van buscar l'enfrontament directe entre multituds de ciutadans i les forces de seguretat¡±. La xifra de ferits, afegeix el fiscal, est¨¤ ¡°manipulada per magnificar la repressi¨® policial¡±.

Les dues hist¨°ries del proc¨¦s concerneixen tamb¨¦ el que va passar despr¨¦s: els actes d'assetjament a policies allotjats a Catalunya, les vagues, la intervenci¨® del Rei, la declaraci¨® del 27-O i l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®. Davant del pla concertat que dibuixa la Fiscalia, les defenses diuen que els acusats es van limitar a assumir el ¡°mandat del poble¡± i que defensen el dret a l'autodeterminaci¨® de manera ¡°c¨ªvica i pac¨ªfica¡±; per¨° mai declarar la independ¨¨ncia ¡°per mitjans violents¡±. Com a ep¨ªleg, la malversaci¨® de fons p¨²blics, camp abonat tamb¨¦ per a la discrep¨¤ncia: el fiscal insisteix que es van fer servir diners de tots els ciutadans per a finalitats il¡¤legals, mentre que les defenses repliquen que ni un sol euro p¨²blic es va fer servir en el refer¨¨ndum.