Any 2100: Barcelona es queda sense platja

El somni d'aquesta Barcelona ol¨ªmpica que va comen?ar a mirar cap al mar?pot acabar, literalment, engolit per les onades. Aquest ¨¦s el negre escenari que?la Biennal Ciutat i Ci¨¨ncia va il¡¤lustrar diumenge a la platja del Somorrostro amb L¨ªnia blava, una activitat cient¨ªfica que va permetre imaginar fins on arribar¨¤ el mar en el futur a causa de l'escalfament global. ¡°Crear un impost espec¨ªfic per als pl¨¤stics¡± o ¡°fer lleis per reduir les emissions de CO₂¡± van ser alguns dels missatges que pares i fills van enganxar sobre els cartells que van marcar la previsible l¨ªnia costanera per al 2035, el 2050 i el 2080. L'any 2100 es va quedar sense espai a la sorra perqu¨¨, segons el cient¨ªfic Ricard Sol¨¦, ¡°Barcelona ja no tindr¨¤ platja¡±.

Els futuribles l¨ªmits costaners que l'acte de la Biennal va marcar sobre la sorra no eren gens optimistes. Els tres cartells (amb els anys 2035, 2050 i 2080) que partien des de l'actual l¨ªnia de mar s'apropaven fins a arribar al passeig Mar¨ªtim, l¨ªmit entre la sorra i el ciment. A pocs metres, al restaurant Arenal, situat a peu de la platja del Somorrostro, davant de l'Hospital del Mar de Barcelona, un cambrer respirava alleugerit. Com a m¨ªnim, la terrassa on di¨¤riament serveix cerveses no acabar¨¤ engolida pel mar fins al 2080. ¡°Encara que no et pensis, hi ha dies de tempesta que hem de posar sacs de sorra per protegir-nos de les onades¡±, afegia el treballador.

Les persones que cada dia fan esport a les barres instal¡¤lades a la platja del Somorrostro, no obstant aix¨°, es poden quedar sense espai molt m¨¦s aviat, el 2035. ¡°Aix¨°, assumint que no es prenen mesures. Pel que fa a la gesti¨® de les platges, potser caldr¨¤ plantejar-se solucions alternatives. No diria que tot pugui acabar amb una estructura de formig¨®, per¨° ¨¦s possible que calgui renunciar a alguns usos actuals en algunes zones¡±, explica Gonzalo Simarro, cient¨ªfic de l'Institut de Ci¨¨ncies del Mar (CSIC), que adverteix de la necessitat d'augmentar les inversions per poder mantenir els usos actuals.

¡°A la zona costanera que voreja el passeig Mar¨ªtim ens quedarem sense platja. Per¨° ¨¦s que a la zona de la Barceloneta m¨¦s propera al mar l'aigua inundar¨¤ el barri. Infraestructures com el metro es veuran encara m¨¦s afectades¡±, deia Sol¨¦ diumenge, mentre alguns nens deixaven missatges reivindicatius a la sorra.

Abans, Jordi Salat i Umbert, oceanogr¨¤fic i matem¨¤tic del CSIC, havia explicat a la F¨¤brica del Sol els efectes del canvi clim¨¤tic. Entre altres coses, Salat i Umbert va explicar que des de l'any 1700 el nivell del mar ha pujat una mica m¨¦s de 20 cent¨ªmetres. I que la previsi¨® ¨¦s que el 2100 l'augment sigui d'1,2 metres. ¡°Aix¨° suposa que en episodis de tempestes amb onades de fins a dos metres el passeig Mar¨ªtim de la Barceloneta pugui trencar-se¡±, va augurar.

¡°Perdre platges o que Ven¨¨cia acabi inundada no ser¨¤ el m¨¦s greu, sin¨® les vides humanes de pa?sos com Bangladesh¡±, va afegir el cient¨ªfic davant l'atenta mirada de les desenes de nens que ahir van participar en l'acci¨®.