¡°Si vols transformar l¡¯Estat, t¡¯hi has d¡¯implicar¡±

Cristina Gallach (Sant Quirze de Besora, 1960) ¨¦s una de les catalanes que han arribat m¨¦s lluny en l¡¯enrevessat m¨®n dels organismes internacionals. Gallach ha estat portaveu de l¡¯OTAN i de la pol¨ªtica exterior de la Uni¨® Europea, responsable de relacions p¨²bliques del Consell de la UE i secret¨¤ria general adjunta de les Nacions Unides. Des del 2018 ¨¦s l'alta comissionada de l¡¯Agenda 2030 del govern central per al Desenvolupament Sostenible. Gallach tamb¨¦ va ser una de les fundadores, ara fa 40 anys, del diari regional El 9 Nou, amb una colla d¡¯amics, estudiants de Periodisme tots, entre els quals hi havia Ramon Besa o Jaume Masdeu (el seu marit). ¡°Jo encara no havia comen?at la carrera i venia de muntar a Sant Quirze una revista que es deia Rebombori. Era el 1978, era la transici¨®, hi havia moltes coses noves per fer¡±, recorda Gallach.

Gallach era un dels noms destacats en un reportatge publicat el desembre passat a Quadern sobre la influ¨¨ncia catalana en els ¨°rgans de decisi¨® de l¡¯Estat. Amb una cautela diplom¨¤tica extrema, d¡¯alg¨² que per experi¨¨ncia professional intueix on hi pot haver un problema abans que es produeixi, Gallach valora en aquesta entrevista les fortaleses i febleses de la pres¨¨ncia catalana a Madrid.

Pregunta.?Llu¨ªs Orriols, professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat Carlos III, em va comentar que els catalans a Madrid, en l¡¯¨¤mbit que sigui i pensin com pensin, tenen una manera d¡¯entendre l¡¯Estat que influeix en la seva feina. Aix¨° ¨¦s aix¨ª amb vost¨¨?

Resposta.?Estic treballant a Madrid no perqu¨¨ sigui catalana sin¨® per la meva experi¨¨ncia internacional. El meu ¨¤mbit psicol¨°gic ¨¦s molt m¨¦s ampli, per¨° s¨ª, tinc una mirada i unes emocions catalanes.

P. L¡¯exsecretari d¡¯Estat d¡¯Economia, Alfredo Pastor, apuntava que el Consell de Ministres ¨¦s un equivalent del Senat: el ministre t¨¦ una cartera, per¨° tamb¨¦ representa el seu territori. Aix¨° ¨¦s aix¨ª?

R. ?s molt possible que la posada en com¨² de visions diferents i de realitats diferents afavoreixi que un Consell de Ministres sigui una mena d¡¯alt Senat. El que ¨¦s m¨¦s interessant per mi ¨¦s que aportis la teva mirada, i si tens uns or¨ªgens territorials diferents, que aportis una voluntat de comprensi¨® i de transversalitat.

P. Aquesta mena d¡¯equilibri territorial en un govern es reprodueix en altres Estats?

R. Crec que en pa?sos grans, on hi ha tensions, on el territori ¨¦s vast i has de fer pol¨ªtiques per a tots, ¨¦s l¨°gic que hi hagi aquestes mirades, que interessi aquesta representaci¨® a favor de la transversalitat. ?s clar que un govern com l¡¯alemany, per exemple, necessita un equilibri.

P. Quin ¨¦s el pes dels representants catalans de l¡¯Estat en institucions internacionals? A escala diplom¨¤tica, i tamb¨¦ d¡¯altres cossos d¡¯alts funcionaris de l¡¯Estat, s¡¯hi detecta una infrarepresentaci¨® de catalans, tenint en compte el percentatge que suposa Catalunya en el conjunt espanyol de poblaci¨® i PIB.

R. Quan ets en un organisme internacional, aquest origen regional es perd una mica. A mi em demanaven d¡¯on soc, i jo responia que d¡¯Espanya, i si em preguntaven que si era de Madrid, jo responia que de Barcelona. Pel que fa a la pregunta, si no hi ha una aportaci¨® activa al projecte com¨², potser et trobes que el resultat que comuniques i representes no t¨¦ la diversitat i la inclusi¨® que tu vols.

P. Es produeix aquesta manca d¡¯aportaci¨® activa catalana al projecte com¨² espanyol?

¡°Si no separes Govern i Estat, demanes al Govern coses que no pot fer, que no s¨®n prerrogatives seves¡±

R. M¡¯he mogut tant en un nivell supraestatal que em costa de dir. S¨ª que, percentualment, hi ha menys diplom¨¤tics catalans, per¨° no s¨¦ si val tant la pena comptar-ho.

P. Per¨° no creu que pot ser simptom¨¤tic d¡¯un problema? Roc¨ªo Mart¨ªnez-Sampere, directora de la Fundaci¨® Felipe Gonz¨¢lez, indicava a Quadern que ¨¦s preocupant aquesta abs¨¨ncia de catalans en el cos d¡¯alts funcionaris del l¡¯Estat.

R. ?s clar¨ªssim que serveix per veure la integraci¨® i la participaci¨® en projectes comuns, i per diferents raons hist¨°riques hi ha percentualment menys catalans. El que m¡¯interessa m¨¦s ¨¦s participar en projectes on hi hagi mirades similars pel que fa a pol¨ªtiques. Evidentment, l¡¯equip ¨¦s m¨¦s ric si ¨¦s divers pel que fa a or¨ªgens, per¨° tamb¨¦ pel que fa a experi¨¨ncies.

P. El professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica V¨ªctor Lapuente explica al llibre Organizando el Leviat¨¢n que ¡°les organitzacions amb m¨¦s heterogene?tat funcionen millor¡±.

R. Sens dubte. En aquest sentit, va ser una gran experi¨¨ncia passar de la UE a l¡¯ONU: la meva cap de gabinet era de l¡¯?ndia, i el meu assistent personal era d¡¯Austr¨¤lia, era molt enriquidor. M¡¯oblidava que jo era de Sant Quirze de Besora? M¡¯oblidava que tenia una mirada catalana? No, perqu¨¨ tamb¨¦ forma part de la meva identitat m¨¦s internacional. A les Nacions Unides aquesta representaci¨® de funcionaris ¨¦s una q¨¹esti¨® de quotes, a Espanya ¨¦s una q¨¹esti¨® de pol¨ªtiques, de voluntat de la pol¨ªtica, dels professionals de diferents sectors, de la voluntat de participar-hi.

P. L¡¯ambaixador Juan Antonio March considerava en una entrevista del 2015 que els catalans tenen predilecci¨® per professions liberals en detriment d¡¯opositar per ser funcionaris. Aquesta hip¨°tesi sembla perdre validesa si ens fixem en l¡¯alta demanda per treballar a la Generalitat. Per qu¨¨ poden implicar-se m¨¦s els catalans en estructures administratives com la catalana o la de la Comissi¨® Europea, i no en la de l¡¯Estat?

R. Potser tamb¨¦ dep¨¨n de les facilitats per fer les oposicions de l¡¯Estat... Ho desconec.

P. Quins altres exemples de regions europees distanciades de l¡¯administraci¨® de l¡¯Estat hi trobar¨ªem? A Flandes es produeix el mateix d¨¨ficit representatiu?

R. Els flamencs estan en una posici¨® dominant a B¨¨lgica perqu¨¨ la funci¨® p¨²blica belga exigeix un nivell alt¨ªssim de biling¨¹isme. No s¨¦ dir-te casos en aquest sentit. A Alemanya no hi ha la identitat ling¨¹¨ªstica, que ¨¦s el que ens fa diferents a nosaltres. A ells els xoca aquesta identitat ling¨¹¨ªstica.

P. Mart¨ªnez-Sampere afirmava que molts catalans residents a Madrid no hi fan vida. Aix¨° suposaria, segons ella, que les elits de les dues parts siguin poc permeables entre elles. Hi est¨¤ d¡¯acord?

R. Jo a Madrid no hi faig arrels perqu¨¨ no hi tinc la fam¨ªlia, hi visc de dilluns a divendres. ?s possible que, si t¡¯instal¡¤les d¡¯una manera completa, amb la fam¨ªlia, i surts un vespre al teatre, arrelis i puguis tenir una percepci¨® diferent. Jo hi soc pr¨¤cticament de tr¨¤nsit, hi acabo d¡¯aterrar.

P. Detecta una davallada de l¡¯intercanvi cultural i intel¡¤lectual entre Barcelona i Madrid?

R. Seria un problema si hi hagu¨¦s menys transvasament d¡¯aquest tipus de coneixements i experi¨¨ncies, per¨° no s¨¦ si ¨¦s veritat. Sovint parlem per emocions, i calen dades. Fa poc vaig participar a Val¨¨ncia en un debat sobre perspectiva de g¨¨nere organitzat per la Fundaci¨® Ernest Lluch; dialogava amb l¡¯aleshores consellera andalusa de Coneixement i Investigaci¨®, Lina G¨¢lvez. Jo vinc de Madrid, per¨° soc catalana, els de la Lluch s¨®n de Barcelona i van a Val¨¨ncia, G¨¢lvez ¨¦s andalusa i va a Val¨¨ncia... Aquesta diversitat ¨¦s molt interessant. Aix¨° ¨¦s molt enriquidor, ¨¦s molt important.

P. Hi una coincid¨¨ncia entre experts consultats a assenyalar que el moment de m¨¦s pres¨¨ncia de catalans amb un paper influent en l¡¯administraci¨® de l¡¯Estat va ser amb el primer govern del PSOE. ?s aix¨ª?

R. No nom¨¦s la influ¨¨ncia en nombre, tamb¨¦ la influ¨¨ncia transformadora, la de la llei de Sanitat d¡¯Ernest Lluch, i Narc¨ªs Serra, que va ser clau per transformar les forces armades. Hem de veure la quantitat, per¨° tamb¨¦ ¨¦s molt important la transcend¨¨ncia de les contribucions.

P. Com tamb¨¦ va ser important la contribuci¨® de tecn¨°crates catalans en el tardofranquisme?

R. Evidentment, com L¨®pez Rod¨®, que va obrir el pa¨ªs econ¨°micament. ?s important saber si Madrid ¨¦s suficientment permeable a aquestes participacions. Dep¨¨n de la for?a pol¨ªtica que dirigeix.

P. Pastor i Mart¨ªnez-Sampere diuen que el poder pol¨ªtic catal¨¤ no ent¨¦n com funciona un Estat. Hi est¨¤ d¡¯acord?

R. Podria ser que hi hagu¨¦s una confusi¨® del que ¨¦s Estat i del que ¨¦s Govern. Es confon l¡¯acci¨® de govern, que t¨¦ el l¨ªmit de l¡¯Estat. ?s molt bo saber-ho separar. Si no separes Govern i Estat, demanes al Govern coses que no pot fer, perqu¨¨ no est¨¤ en les seves prerrogatives. Per reformar l¡¯Estat necessites m¨¦s que l¡¯acord del Govern, necessites consensos m¨¦s amplis.

P. Un dels problemes de Catalunya, segons l¡¯exl¨ªder de CiU al Congr¨¦s Joan L¨®pez de Lerma, ¨¦s que Jordi Pujol va rebutjar fins a sis vegades formar part del Govern d¡¯Espanya. Comparteix aquesta interpretaci¨®?

R. Hi estic totalment d¡¯acord, t¡¯hi has de mullar. Si vols transformar l¡¯Estat, t¡¯hi has d¡¯implicar. Si vols influir, has d¡¯utilitzar els instruments que tens per influir. ?s dif¨ªcil influir des de fora. La influ¨¨ncia ¨¦s m¨¦s efica? quan ¨¦s participativa.