Des de la platea

La com¨¨dia ¨¦s l¡¯ant¨ªtesi de la trag¨¨dia. I si ¨¦s cert que la difer¨¨ncia ¨¦s que inverteixen els termes i el que en una comen?a malament per acabar b¨¦ en l¡¯altra ¨¦s el contrari, qu¨¨ estem vivint?, quina obra ens estan representant?, de quin g¨¨nere teatral som espectadors o b¨¦ directament part¨ªcips?, ¨¦s com¨¨dia o ¨¦s trag¨¨dia?

Observar amb certa atenci¨® el que ens ofereix aquest temps err¨¤tic i paradoxal suposa haver d¡¯assumir les seves turbul¨¨ncies i contradiccions. Viure en un vaiv¨¦ permanent que no tranquil¡¤litza gens i pertorba molt. Excepte a aquelles persones que, com la perruquera d¡¯una amiga meva, sembla que tot els rellisca perqu¨¨ s¡¯assabenten de ben poca cosa i se sorprenen tard i malament del que ha passat uns mesos abans. La col¡¤lega m¡¯ho explica entre divertida i perplexa mentre em dona mostres d¡¯una certa enveja cap a qui ha optat per ser una mica m¨¦s feli?. I si, a m¨¦s, la ignorant est¨¤ menys lluny de la veritat que del prejudici ¨Ccom definien els savis¨C s¡¯haur¨¤ estalviat disgustos i, com que est¨¤ m¨¦s fresca, estar¨¤ m¨¦s ben preparada per enfrontar-se als grans reptes que s'acosten que no pas la seva clienta. Una dona, aquesta ¨²ltima, de car¨¤cter, que ha viscut els darrers dies amb la mirada una mica estr¨¤bica per haver-la dispersat en la doble direcci¨® que han marcat la pol¨ªtica i la just¨ªcia.

El poder legislatiu i el judicial s¡¯han contraprogramat i han repartit la pres¨¨ncia en la doble pantalla de l¡¯actualitat. A la dreta, imputats, togues i punyetes. Seriositat i voluntat d¡¯ordre. A l¡¯esquerra, cridaners, estilisme i descaradura. Aquelarre i ganes d¡¯enrenou. Per¨° amb un mar de fons i un com¨² denominador convertit en el pol d¡¯atracci¨® de totes les pertorbacions que pateix Espanya: Catalunya. Comptes i contes dels ¨²ltims temps vinculats. Deure i haver del balan? etern que no s'ha quadrat mai. I quan alguna cosa indicava que es podia comen?ar a corregir la desviaci¨®, al final, les bones intencions han saltat pels aires perqu¨¨ tots han sospitat de tots i ning¨² ha confiat en ning¨². Aix¨ª va comen?ar tot, aix¨ª continua i aix¨ª continuar¨¤.

Aquests no s¨®n moments per fer previsions, ni tan sols a curt termini. M¨¦s enll¨¤ del que s¡¯espera de l¡¯hora seg¨¹ent, qualsevol prop¨°sit es pot convertir en un desig que no es compleixi. Fixem-nos en la figura del relator que tantes hores d¡¯absurd debat i nervis institucionals ens va oferir la setmana passada. On ¨¦s avui? Qui se¡¯n recorda? Qui el reclama? Rebobinant els dies alterats pel que havia de ser la soluci¨® i va esdevenir el problema, ens adonem de fins a quin punt una decisi¨® poc ajustada pot comportar una imprevisible i nefasta conseq¨¹¨¨ncia. I vist avui, nom¨¦s uns dies despr¨¦s, s'observa com una simple an¨¨cdota perqu¨¨ el fangar posterior ha enterrat la pols precedent. I aqu¨ª ens trobem, sense Pressupostos, esperant eleccions i observant com ning¨² assumeix la responsabilitat d¡¯un desgavell com aquest que ens empeny a un fals final.

No cal caure en la temptaci¨® de la profecia per pronosticar que per m¨¦s que les urnes decideixin, i decidiran, ¨¦s tan possible com probable que l¡¯endem¨¤ h¨¤gim de rec¨®rrer a Benny Goodman i recuperar la seva gran versi¨® del Begin the Beguine de Cole Porter per continuar programant-la com a irresistible i incombustible banda sonora del nostre temps. Els problemes end¨¨mics persistiran perqu¨¨ els sentiments no s¡¯alteraran amb la facilitat que uns esperen i els altres voldrien. La fractura emocional no se soldar¨¤ amb 40 dies de guix i descans. Vet aqu¨ª les radiografies a tall d¡¯enquestes descrivint la solidesa d¡¯unes conviccions apuntalades pels seus contraris amb la contum¨¤cia d'arguments similars per¨° contra direcci¨®. I pensar que les trinxeres seran rases apaivagadores ¨¦s com aspirar al fet que Junqueras i Puigdemont es facin amics. Aqu¨ª no hi haur¨¤ platja ni tranquil¡¤litat de balneari. Com a m¨¤xim, un estancament momentani que traspu? enquistament i ens convenci que la malaltia abans fatal ha evolucionat a cr¨°nica.

¡°Jo vaig desunir persones molt unides i ara tinc, pobre de mi, el seny lluny de la seva arrel que hi havia en aquest tronc¡±, lamenta Dante Alighieri a la seva Comedia. Que no ¨¦s ¡°divina¡± perqu¨¨ l'adjectiu es va afegir posteriorment arran d¡¯una definici¨® de Bocaccio que va quedar per a la hist¨°ria, segons explica Jos¨¦ M? Mic¨® en l¡¯excel¡¤lent pr¨°leg de la no menys excelsa versi¨® que s'acaba d'editar del cl¨¤ssic de cl¨¤ssics, aquell que, ¡°al final, de llum en llum, per aquest cel he vist coses que, si les repeteixo, amargarien molts paladars¡±.

Queda molta tela per tallar i molta not¨ªcia desacomplexada per narrar. Pot passar, malgrat tot, que al ritme que anem i a la velocitat que ens movem, alguns protagonistes la seccionin i la llegeixin en la placidesa que els espera. La del seu cementiri pol¨ªtic.