Mentir descaradament

Acabem d¡¯entrar en el remol¨ª d¡¯una campanya electoral tibant i amb mala ganya que durar¨¤ fins al maig. En els seus proleg¨°mens hem pogut veure alguns indicis sobre quina direcci¨® prendr¨¤. L¡¯¨²s de la mentida n¡¯¨¦s un, que ara ja ni es dissimula. L¡¯altre, l¡¯apel¡¤laci¨® a l¡¯emoci¨® abans que al raciocini. Tots dos ens situen en el terreny perill¨®s de la postveritat que tants estralls ha fet en eleccions com les que van portar Donald Trump o Jair Bolsonaro a la presid¨¨ncia dels seus pa?sos.

El primer indici el tenim en el manifest que van pactar Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal com a colof¨® a la manifestaci¨® convocada a la pla?a de Col¨®n de Madrid per ¡°fer fora l¡¯ocupa de la Moncloa¡±, en expressi¨® del l¨ªder de Vox. Que el manifest fos una pura hip¨¨rbole i una exageraci¨® ja no causa sorpresa. Forma part de la deriva catastrofista que la dreta adopta sempre que perd el poder. Per¨° el m¨¦s destacat d¡¯aquest manifest no era el seu contingut, sin¨® l¡¯¨²s descarat i evident de la mentida. Enmig d¡¯un relat completament distorsionat de la realitat, es va afirmar com si fos un fet indiscutible que S¨¢nchez havia acceptat ¡°les 21 exig¨¨ncies del secessionisme¡±, cosa que els signants sabien que era mentida. Com ¨¦s possible que tres dirigents pol¨ªtics que demanen la confian?a de la ciutadania per governar el pa¨ªs es permetin mentir de manera tan manifesta sabent que se¡¯ls descobrir¨¤ immediatament?

Fa temps que l¡¯aplicaci¨® de les t¨¨cniques de la publicitat en la propaganda pol¨ªtica va introduir l¡¯engany i la distorsi¨® del llenguatge en el discurs p¨²blic. Des del ¡°Espanya ens roba¡± fins al ¡°cop d¡¯estat secessionista¡±, hi ha molts exemples recents d¡¯aquest tipus de recaragolaments interpretatius. Per¨° l¡¯¨²s tan expl¨ªcit i desafiador de la mentida suposa un salt qualitatiu que ens situa de ple en el terreny dels ¡°fets alternatius¡± que van invocar per primera vegada els assessors de comunicaci¨® de Donald Trump.

Si els qui pretenen governar-nos es permeten mentir-nos sabent que descobrirem que menteixen ¨¦s perqu¨¨ donen per fet que la veritat no ens importa. Actuen aix¨ª perqu¨¨ estan conven?uts que, en la batalla pol¨ªtica, els fets no tenen cap import¨¤ncia. El que importa ¨¦s el relat. Mentides com la del manifest de Col¨®n no estan pensades per escandalitzar l¡¯adversari, fet que es dona per descomptat, sin¨® per refor?ar el discurs entre els mateixos partidaris, en la idea que, en un escenari pol¨ªtic molt polaritzat, cada b¨¤ndol aplica la m¨¤xima que tant ¨¦s que ens menteixin, si la persona que ho fa ¨¦s dels nostres. Si de passada introdueixen dubtes entre la resta, tot aix¨° que tenen guanyat.

La qual cosa entronca amb el segon indici que cal comentar. Es tracta d¡¯un v¨ªdeo accidental en el qual apareix un assessor d¡¯imatge de Ciutadans aconsellant a In¨¦s Arrimadas la manera com ha d¡¯actuar en l¡¯entrevista cara a cara que ha de tenir amb Irene Montero al programa Salvados de Jordi ?vole: ¡°El que compta ¨¦s l¡¯actitud¡±. Tant ¨¦s el que diguis, no et preocupis pels fets ni per les dades, la gent no se n¡¯adona, li ve a dir l¡¯assessor. Les frases s¨®n molt eloq¨¹ents, com tamb¨¦ ho s¨®n les rialles d¡¯Arrimadas celebrant uns consells tan savis. No es tracta de rec¨®rrer a la ra¨®, de conv¨¨ncer, sin¨® de moure l¡¯emoci¨®, de seduir. Per aix¨° no ¨¦s important el que digui un pol¨ªtic, tant ¨¦s si menteix o s¡¯equivoca. El que importa ¨¦s l¡¯actitud.

Aquests dos exemples encaixen com un guant en el que s¡¯explica en el llibre clarificador del fil¨°sof Joan Garc¨ªa del Muro (Good bye veritat. Una aproximaci¨® a la postveritat. Pag¨¨s editors). L¡¯autor s¡¯endinsa en les arrels filos¨°fiques de la postveritat, i les troba en el pensament postmodern, en el qual es barregen el desprestigi del pensament racional, un relativisme radical, l¡¯exaltaci¨® de les emocions i la supeditaci¨® dels fets a la interpretaci¨®. Com a reacci¨® als grans dogmes que van conduir als totalitarismes del segle XX i les seves seq¨¹eles tr¨¤giques, el postmodernisme es caracteritza pel seu rebuig frontal a la noci¨® de deb¨°. Aix¨ª ho expressa un dels seus exponents, Richard Rorty: en la societat liberal ¡°la difer¨¨ncia entre veritat i mentida ¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯¨¨xit, i, al final, per aix¨° mateix, de poder. En la ret¨°rica de les narratives, aconseguir¨¤ la veritat qui aconsegueixi imposar la seva¡±.

Si tots apel¡¤len a l¡¯emoci¨® i tots prescindeixen de la veritat factual en els seus relats pol¨ªtics, qui pateix ¨¦s la democr¨¤cia perqu¨¨ ¨¦s impossible entendre¡¯s. Per aix¨° conv¨¦ distingir, ara que comen?a una nova campanya, entre els qui apel¡¤len al nostre raciocini i els qui ens tracten com a ximples disposats a deixar-nos enganyar.