La Costa Brava repensa la seva l¨ªnia de mar

La Costa Brava, que sempre ha estat refugi d¡¯intel¡¤lectuals i artistes que han passat pels seus penya-segats superbs, posar¨¤ l¨ªmit al formig¨® que ha anat conquerint el litoral. La Generalitat, a trav¨¦s de la Comissi¨® d¡¯Urbanisme de Girona, ha deixat en suspens la construcci¨® de 15.000 nous habitatges, aix¨ª com dos hotels a primera i segona l¨ªnia de mar per la seva afectaci¨® al paisatge. Aquesta recent morat¨°ria en les llic¨¨ncies de construcci¨®, sumada a una altra del mes passat afecta m¨¦s de 2.000 hect¨¤rees a 19 dels 22 municipis del litoral giron¨ª i a 214 quil¨°metres de costa, entre Portbou i Blanes. Despr¨¦s d¡¯anys d¡¯impuls tur¨ªstic a for?a de ciment, ara la prioritat ¨¦s preservar el medi ambient i la sostenibilitat en un paratge que aspira a ser declarat el 2021 Reserva de la Biosfera, un distintiu que atorga la Unesco per a ecosistemes verges, ben conservats i sostenibles.

La Generalitat va comen?ar pel Pirineu i ara li toca al litoral de Girona. El nou Pla director urban¨ªstic (PDU), en exposici¨® p¨²blica, pret¨¦n reordenar el territori i fins i tot desclassificar zones urbanitzables.? Un dels municipis m¨¦s afectats ¨¦s Roses, amb 5.900 habitatges projectats. En total, es revisaran 1.543 hect¨¤rees urbanitzables de 17 municipis.

De 165 zones, totes a m¨¦s de 500 metres de la costa, s¡¯han susp¨¨s llic¨¨ncies en 80, segons el secretari d¡¯H¨¤bitat Urb¨¤ i Territori, Agust¨ª Serra. Alguns dels municipis s¨®n Cadaqu¨¦s, el Port de la Selva, Roses, Tossa de Mar i Sant Feliu de Gu¨ªxols.

Els ecologistes de SOS Costa Brava, una plataforma que reuneix una trentena d¡¯entitats estan satisfets de ¡°l¡¯actuaci¨® valenta¡± de la Generalitat. Per¨° no falten veus discordants. Els qui han heretat parcel¡¤les o comprat solars per aixecar una casa ho consideren ¡°molt injust¡±. No s¨®n grans promotors ni especuladors, nom¨¦s ve?ns que volen continuar tenint una propietat al seu poble natal.

Els alcaldes de Begur, Joan Loureiro; el Port de la Selva, Josep Maria Cervera, i Roses, Montse Mindan, coincideixen a criticar que la suspensi¨® de llic¨¨ncies s¡¯ha adoptat d¡¯esquena als ajuntaments. ¡°Demanem la morat¨°ria sobre les zones problem¨¤tiques que ten¨ªem, per¨° ens han afectat tot el territori i on no hi havia cap problema ara n¡¯hi ha¡±, assegura Loureiro. A m¨¦s, diuen, suspendre llic¨¨ncies en s¨°ls urbans consolidats ¡°afecta cases de particulars, de ve?ns¡±, lamenta Cervera, que aventura una crisi sobre els petits industrials. Tamb¨¦ critica que a l¡¯hora d¡¯establir criteris no han tingut en compte que el seu municipi est¨¤ situat ¡°on els Pirineus moren i s¡¯endinsen en el mar, bona part al Parc Natural del Cap de Creus, i com tal tenen la seva orografia¡±. Estan d¡¯acord que es revisi com ha de cr¨¦ixer el territori i que afecti sectors que en 30 anys no s¡¯han desenvolupat, per¨° tant Mindan com la resta esperen que ¡°el s¨°l urb¨¤ consolidat sigui el primer al qual se li aixequi la suspensi¨®¡±.

¡°En lloc de gastar-me els diners en altres coses, o de tenir-los al banc, vaig comprar un terreny per invertir, perqu¨¨ quan arrib¨¦s la meva jubilaci¨® el pogu¨¦s vendre i viure amb tranquil¡¤litat, i ara em trobo que potser em quedar¨¦ sense res¡±, es lamenta un ve¨ª del Port de la Selva. A Begur, la Joana explica empipada com el terreny que va heretar de la seva mare i aquesta de l¡¯avi, al segle XIX, es troba en una urbanitzaci¨® aprovada i situada entre dues altres urbanitzacions ja constru?des. ¡°Ara com ara no podr¨¦ treure¡¯n cap benefici ni potser tampoc podran els meus fills¡±. Tampoc s¡¯hi podr¨¤ construir el seu habitatge el Ferran, que t¨¦ una parcel¡¤la entre dues cases. ¡°Es donen casos molt surrealistes¡±, admet l¡¯alcalde de Begur.

Segona resid¨¨ncia

Roses, una localitat amb poc m¨¦s de 19.000 habitants, t¨¦ 7.849 cases de primera resid¨¨ncia i el doble de segona. La suspensi¨® de llic¨¨ncies impedir¨¤ que l¡¯any vinent i potser fins al 2021, s'hi puguin construir 5.900 cases m¨¦s. Una cosa semblant al que passa a Pals (uns 2.400 habitants) o a Santa Cristina.

La primera suspensi¨® de llic¨¨ncies d¡¯obres de gener va afectar tots els ¡°s¨°ls urbans i urbanitzables sense edificar¡± situats en una franja fins a 500 metres del litoral, amb m¨¦s del 50% del terreny amb un pendent superior a un 20%. Aquesta segona morat¨°ria, a banda dels solars d¡¯interior, afectar¨¤ tamb¨¦ vuit altres sectors de s¨°l urb¨¤ no desenvolupat situats a primera l¨ªnia de mar que no van ser inclosos en la primera. S¡¯ha cregut necessari perqu¨¨ malgrat que no t¨¦ pendent ¡°podrien generar un important impacte paisatg¨ªstic¡±, argumenta Serra.?D'ambdues morat¨°ries queden excloses les localitats de Castell-Platja d¡¯Aro, Calonge i Sant Antoni i Castell¨® d¡¯Emp¨²ries.

A Palafrugell se susp¨¨n la llic¨¨ncia per construir un hotel a la zona d¡¯Aigua Xelida, entre dos pujols, pel seu gran impacte paisatg¨ªstic. A Begur es paralitzen dos plans a la zona d¡¯Aiguablava, on intentaran ¡°canviar el model¡±. A Cadaqu¨¦s, on va viure Dal¨ª, un dels pobles m¨¦s visitats de la costa catalana, est¨¤ afectat tamb¨¦ per un pla de millora urbana no desenvolupat on es pret¨¦n aixecar una trentena de cases en una punta de terra que entra al mar, a la zona de Caials. ¡°Estaria b¨¦ pensar si es deixa lliure la part que dona al mar i es construeix al darrere, una reordenaci¨® que millori l¡¯impacte¡±, planteja la subdirectora del departament, Rosa Vilella. ¡°No s¨®n grans sectors, per¨° per la seva posici¨® sembla l¨°gic defensar-los¡±, puntualitza.

Els ecologistes de SOS Costa Brava aplaudeixen la morat¨°ria. ¡°Indica que realment volen, aparentment, posar remei al problema urban¨ªstic de la Costa Brava¡±, apunta una de les seves portaveus, Marta Ball-llosera. I estan esperan?ats. ¡°El creixement urban¨ªstic de la Costa Brava ha de ser m¨¦s sostenible¡±. Els ecologistes temen que pugui haver-hi impugnacions per part dels ajuntaments i, aprofitant les eleccions municipals de maig, demanaran als grups pol¨ªtics que es defineixin respecte al pla.