Chicuelo: ¡°No s¡¯entendria Catalunya sense el flamenc¡±

U?a y carne ¨¦s el dram¨¤tic t¨ªtol del nou disc de flamenc del guitarrista Chicuelo que acaba d¡¯apar¨¨ixer despr¨¦s de 12 anys d¡¯espera (Diapasi¨®n, l¡¯anterior, data de 2007). En la seva ja llarga carrera professional, Juan Ignacio G¨®mez, Chicuelo (Cornell¨¤ de Llobregat, 1968), ha compaginat el seu treball solista amb l¡¯acompanyament de grans figures, d¡¯Enrique Morente o Miguel Poveda a Marinah d¡¯Ojos de Brujo, les partitures per a musicals, ballets o pel¡¤l¨ªcules i els treballs m¨¦s jazz¨ªstics o fusionants.

Pregunta. Frederic Amat signa la portada del seu nou disc. Una imatge intrigant que fuig de les l¨ªnies habituals del flamenc. T¨¦ algun significat?

Resposta. No hi ha gaire per explicar. El que hi vegi cadasc¨². Ja sabem com ¨¦s l¡¯art contemporani: on un hi veu una cosa, l¡¯altre n¡¯hi veu una altra. Forma part de la meva decisi¨® de fer un pas endavant, i no nom¨¦s en la m¨²sica, fent coses que no havia fet mai. No ¨¦s la t¨ªpica portada de guitarrista. Qui vulgui una foto meva haur¨¤ de comprar el disc i obrir-lo. Des de la humilitat, he volgut aportar alguna cosa m¨¦s, i amb aix¨° no vull dir que una foto no sigui art, que ho ¨¦s.

P. U?a y carne ¨¦s flamenc de deb¨°, per¨° al llarg de la seva carrera ha fet moltes coses que no es poden catalogar com a flamenc, des de can?¨® fins a jazz o fusions amb m¨²sica pakistanesa.

R. M¡¯agrada sortir de la rutina. Soc un m¨²sic de flamenc, nascut i criat en el flamenc, per¨° tamb¨¦ he crescut amb unes altres m¨²siques. Aix¨ª quan faig altres coses no s¨®n mai for?ades, em surten de manera natural. L¡¯important ¨¦s no perdre el teu centre, tenir sempre present el que ¨¦s el flamenc. De flamenc nom¨¦s n¡¯hi ha un, i aix¨° ho sap el que ho ha mamat i ho viu i li agrada escoltar Ni?a de los Peines, Chocolate, Manuel Torres... Ara es fan moltes coses que no s¨®n flamenc, per¨° aqu¨ª no sabem posar-los nom. Els ianquis ho fan molt b¨¦: quan fan alguna cosa que no ¨¦s jazz, de seguida li posen un nom, aqu¨ª no en sabem. Es pot fer tot, per¨° cal tenir clar el que ¨¦s una cosa i el que ¨¦s una altra. Si agafes una seguiriya de Manuel Torres i la mescles amb hip-hop, aix¨° ja no ¨¦s flamenc, ¨¦s una cosa diferent; llavors, com li diem al nen?

P.En aquest moment tenim triomfant alguns exemples, com Rosal¨ªa o el Ni?o de Elche. Aix¨° ¨¦s bo per al flamenc?

R. Aix¨° no t¨¦ res a veure amb el flamenc ni tampoc el desvirtua, perqu¨¨ el flamenc no el pot desvirtuar ning¨², ni volent-ho. ?s impossible desvirtuar una cosa que est¨¤ tan arrelada a la terra. El flamenc va creixent arreu del m¨®n, per¨° no ser¨¤ mai com el pop o el rock, aix¨° ¨¦s clar¨ªssim. El flamenc de deb¨° ¨¦s una m¨²sica dif¨ªcil i a ning¨² li agrada complicar-se la vida, la gent va a un concert a gaudir.

P. Com ha canviat l¡¯ambient del flamenc a Catalunya des que vost¨¨ va comen?ar a tocar? La sensaci¨® ¨¦s d¡¯empobriment.

¡°L¡¯aut¨¨ntic flamenc ¨¦s al carrer, no a les escoles o conservatoris¡±

R. ?s veritat... Molta culpa la tenen les xarxes socials. Abans se sortia m¨¦s al carrer, a prendre alguna cosa, a veure¡¯t amb la gent... Aix¨° ja passa poc, no hi ha llocs en els quals puguis tocar una guitarra i estar de festa perqu¨¨ molestes els ve?ns i et fan fora. Aix¨ª, molta gent ja no surt de casa, es queden veient Youtube o Facebook.

P. I les restrictives ordenances municipals sobre aquest tema tampoc hi han ajudat gaire.

R. Aix¨° ha estat transcendental. Conec gent que ha obert locals de flamenc i immediatament els hi han tancat. Jo vull entendre a tothom, els ve?ns, per¨° ¨¦s clar que el mat¨ªs de les autoritats ¨¦s molt restrictiu. I si tallen actuacions a les hores que es poden fer, imagina¡¯t quan et vols quedar de festa fins a les tres del mat¨ª. Impossible si no tens un b¨²nquer... I una altra cosa important ¨¦s el tabac. Durant la nit, quan la gent vol fumar, ha de sortir al carrer i aqu¨ª ¨¦s on es forma l¡¯embolic. Als empresaris que s¡¯han gastat uns diners insonoritzant el local, els el tanquen perqu¨¨ la gent que surt a fumar fa soroll. Una mica d¡¯aqu¨ª i una mica d¡¯all¨¤ i han acabat amb el que tota la vida havia estat una cosa bonica.

P. Pot haver influ?t en tot aix¨° que despr¨¦s de la seva generaci¨®, de la qual van sortir grans m¨²sics ¡ªMayte Mart¨ªn, Miguel Poveda, Duquende, Ca?izares, Ginesa Ortega...¡ª, no hagin sorgit noms de tant pes?

R. Sens dubte, per¨° aix¨° no ¨¦s una maquin¨¤ria que cada any generi dues figures de cante, dues de toque i dues de baile. Aix¨° va com va, de sobte un any n¡¯apareixen vuit i despr¨¦s tens vuit anys que no apareix ning¨².

P. Ara, en canvi, hi ha moltes escoles de flamenc, fins i tot impartint t¨ªtols universitaris.

R. A ning¨² li ha fet falta un t¨ªtol superior per cantar o tocar flamenc. Els t¨ªtols nom¨¦s serveixen per tenir-los i no per ser un bon guitarrista o un bon cantaor. Ensenyen flamenc, per¨° el que no poden ensenyar ¨¦s el duende, el pellizco. La veritat ¨¦s al carrer, no a les escoles o conservatoris. Un professor t¡¯explica com s¨®n les coses, per¨° despr¨¦s te¡¯n vas al carrer i no s¨®n aix¨ª. L¡¯aut¨¨ntic flamenc ¨¦s al carrer.

P. En el que va de conversa han aparegut molts noms per¨° tots de cantaors, cap guitarrista.

R. El flamenc ¨¦s cante. Tot comen?a amb el cante, n¡¯estic segur. Els inicis del flamenc van ser un tipus cantant i, com a molt, alg¨² fent palmes. El que no hi havia era una guitarra. De sobte arriba la guitarra i ¨¦s el complement perfecte per a la veu. La sort del flamenc va ser trobar-se amb una guitarra.

P. Com a guitarrista li agrada acompanyar el cante?

R. M¡¯apassiona. No ¨¦s casualitat que m¡¯hagi passat mitja vida acompanyant cantaores. Jo vaig comen?ar cantant als sis anys. Em sabia totes les coses de Camar¨®n, que era un referent quan jo era petit.

P. I tocar per al baile?

R. ?s diferent. Molta gent sap tocar per al cante i no sap tocar per al baile, i a l¡¯inrev¨¦s. ?s m¨¦s lliure tocar per al cante perqu¨¨ no t¡¯has de cenyir al ritme, ¨¦s m¨¦s flexible. El centre de tot el baile ¨¦s el ritme. Jo vaig comen?ar al Tablao de Carmen amb 20 anys i havia de tocar per a tothom. Hi ¨¦rem Chiqui de la L¨ªnea i jo. Vaig aprendre molt¨ªssim de Chiqui, que durant cinc o sis anys va ser el professor de Rosal¨ªa. Si a alg¨² li deu Rosal¨ªa que s¨¤piga cantar ¨¦s a ell. Chiqui i jo hav¨ªem de tocar per a tots els que passaven pel Tablao: una setmana Sara Baras, una altra Joaqu¨ªn Grilo, Bel¨¦n Maya, Yerbabuena, Antonio Canales...

P. Noms que ara ¨¦s inimaginable trobar en un tablao. Actualment tot sembla pensat per a turistes.

R. Cert. ?s la demanda: els turistes volen veure ventalls, bates de cua. El ball, el ritme, l¡¯est¨¨tica s¨®n molt sensuals. El bailaor ¨¦s per a les turistes i la bailaora per als turistes. Aquesta for?a gaireb¨¦ sexual els atreu poderosament, ho he viscut, i no la imatge d¡¯un cantaor lleig i un guitarrista. I el propietari acaba claudicant, perqu¨¨ si no els agrada se¡¯n van al tablao del davant perqu¨¨ a Barcelona n¡¯hi ha un munt, m¨¦s que enlloc del m¨®n, ni Sevilla, ni Madrid. Ens posem a comptar i en surten com a m¨ªnim una dotzena. I s¨ª, la ra¨® s¨®n els turistes, no n¡¯hi ha cap dubte.

P. Com ha afectat la situaci¨® pol¨ªtica catalana al m¨®n del flamenc local?

R. Crec que de cap manera. En l¡¯ambient global no he notat res, i a mi personalment no m¡¯ha afectat. No s¡¯entendria Catalunya, Barcelona concretament, sense el flamenc. De totes maneres, hauries de parlar amb independentistes per saber fins a quin punt molesta el flamenc aqu¨ª. Jo no hi tinc tracte directe i no ho s¨¦. Jo tamb¨¦ soc catal¨¤ i mai he tingut problemes en un concert. Avui dia el flamenc t¨¦ una salut molt potent a Catalunya, sigui pel turisme o pel que sigui... No ho s¨¦, per¨° probablement si treus el flamenc de Catalunya ja no vindrien tants turistes.

P. Per qu¨¨ no s¡¯ha cantat mai flamenc en catal¨¤ i quan s¡¯ha fet ha estat un desastre?

R. Els que ho han fet no s¡¯ho han cregut, ho han fet sense convicci¨®. El flamenc va lligat al castell¨¤. Els que el canten, encara que hagin nascut aqu¨ª com jo, s¨®n castellanoparlants. I tampoc crec que calgui fer una seguiriya en catal¨¤ nom¨¦s perqu¨¨ se sentin millor els catalans, no hi ha per qu¨¨.

P. En 2013 va guanyar un Goya per la seva can?¨® per a la pel¡¤l¨ªcula Blancaneus. Per a qu¨¨ serveixen aquests premis?

R. Per engreixar el curr¨ªculum. Per poder-hi posar una frase m¨¦s, per¨° despr¨¦s no surten actuacions ni res de semblant. En realitat, no serveix per a res. Els actors diuen el mateix. ?s un reconeixement i ja est¨¤, res m¨¦s. El bonic seria que amb el Goya et donessin uns milers d¡¯euros perqu¨¨ poguessis fer altres obres, llavors ja et quedaries content, per¨° nom¨¦s et donen la figureta.