Pastitx o par¨°dia involunt¨¤ria

De la mateixa manera que hi ha escriptors, d¡¯una arrog¨¤ncia exacerbada, que creuen que abans d¡¯ells ning¨² no ha escrit res de tant de valor i que, per tant, poden prescindir de les lli?ons dels seus predecessors, n¡¯hi ha d¡¯altres que assumeixen, amb un exc¨¦s d¡¯humilitat, que no poden aportar res a la tradici¨® i es limiten a combinar o a apropiar-se del que ja ha sigut inventat. A la seva novel¡¤la anterior, la celebrada Gegants de gel, Joan Benesiu (Beneixama, 1971) no ocultava en cap moment que el model de tempo i to a seguir era W. G. Sebald, i el lector hi reconeixia, en efecte, els mecanismes que posen en funcionament llibres com Els emigrats o Austerlitz: el continu interminable d¡¯hist¨°ries que es fonien unes en altres gr¨¤cies a l¡¯associaci¨® d¡¯idees, l¡¯efic¨¤cia narrativa i la voluntat de l¡¯orfebreria sint¨¤ctica, el jo melanc¨°lic d¡¯una veu narradora envoltada de clarobscurs ¡ªl¡¯afany de processar les vides dels altres personatges, les obres d¡¯uns autors que es convertien en una part inseparable de la seva vida¡ª, les passejades crepusculars i terap¨¨utiques, tot tamisat per la incurable malaltia de la literatura com a eina per entendre el passat i el present del m¨®n. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de constatar que Joan Benesiu havia assimilat amb profit el magisteri de Sebald, el lector de Gegants de gels¡¯endinsava amb goig en una novel¡¤la que adquiria personalitat pr¨°pia gr¨¤cies a l¡¯efervesc¨¨ncia imaginativa, o a la passi¨® moral, o a la seductora capacitat de fabulaci¨®, de la majoria de relats que hi conflu?en.

SEREM ATL?NTIDA

Joan Benesiu
Edicions del Periscopi
352 p¨¤g. 19 euros

A Gegants de gel, Sebald era el tema a partir del qual s¡¯interpretaven unes notes originals i es realitzaven unes improvisacions particulars, com si Joan Benesiu gestion¨¦s de manera pr¨°pia l¡¯her¨¨ncia rebuda. No es pot dir el mateix de Serem Atl¨¤ntida: continua sent una literatura a favor de l¡¯exig¨¨ncia i l¡¯ambici¨®, per¨° aqu¨ª sembla que l¡¯autor es limiti a conjugar impersonalment els t¨°pics que han fet ascendir velo?ment Sebald al territori del mite, i s¨®n poques les vegades que el lector se sent arravatat per les perip¨¨cies vitals que els personatges es van explicant, com si els pensaments, o les reflexions meditabundes sobre el dest¨ª d¡¯Europa com a circ global, eclipsessin la pot¨¨ncia narrativa. A Serem Atl¨¤ntida el lector retroba de nou la mateixa veu narradora de Gegants de gel, que viatja, investiga i descriu el que pensa i el que veu i que li serveix per deixar const¨¤ncia, amb tristesa o exabruptes, de les ru?nes o l¡¯apocalipsi de la modernitat; o l¡¯alternan?a d¡¯assaig i ficci¨®, la mescla de l¡¯autobiogr¨¤fic i el biogr¨¤fic documentat amb fotografies, i moltes cites i refer¨¨ncies d¡¯autors de qualitat que potser satisfaran el plaer del lector que es consideri habitant del cercle dels happy few; o, en fi, les hist¨°ries infinites que es traven i s¡¯encadenen, i que surten de la literatura, dels marges del passat i de la mem¨°ria, de les experi¨¨ncies personals que li relaten Mirko i Clara, l¡¯extravagant parella ¡ªo obsessiva, o impossible, o contra natura¡ª amb qui el narrador es va trobant intermitentment al llarg dels anys, i amb la qual empr¨¨n, durant un estiu, un viatge de vacances culturals al llarg de la l¨ªnia imagin¨¤ria del meridi¨¤ de Greenwich. Abans, ja s¡¯havia tingut ocasi¨® de con¨¨ixer l¡¯illa de l¡¯Ascensi¨®, Txern¨°bil i Cro¨¤cia, el lloc d¡¯on ¨¦s origin¨¤ria la senyora que cuida la Clara i on es tanca una novel¡¤la massa pretensiosa sobre la mutaci¨® de les fronteres i de les identitats, la impostura moral d¡¯Europa, el naufragi del present sense que les lli?ons del passat puguin actuar de salvavides.

Podria ser que l¡¯¨¤nim vital que Joan Benesiu inverteix a la novel¡¤la anterior a Serem Atl¨¤ntida s¡¯hagi convertit en ocurr¨¨ncia, certament molt elaborada, per¨° insuficient per captivar l¡¯atenci¨® del lector que demani que l¡¯admiraci¨® cap a Sebald sigui alguna cosa m¨¦s que la repetici¨® militant d¡¯unes estrat¨¨gies determinades: al capdavall, seguir un projecte ¨²nic comporta el risc del pastitx o la par¨°dia involunt¨¤ria. Tampoc no ajuda gaire a Serem Atl¨¤ntida que la recerca de la brillantor del llenguatge incorri amb massa freq¨¹¨¨ncia en manierismes prescindibles: un avi¨® ¨¦s ¡°una gran lib¨¨l¡¤lula¡±, i ¡°un reguitzell de llums i ombres epistemol¨°giques¡± ¨¦s el que es dibuixa a les cares dels protagonistes, i a la ment del lector, quan s¡¯adonen amb estupefacci¨® d¡¯una evid¨¨ncia.