Llu¨ªs l¡¯occidental

Escriure un bon assaig ¨¦s com mudar-se. Tothom vesteix el cos per¨° engalanar-lo implica una plusv¨¤lua. ?s el que fa el poeta, escriptor i assagista Llu¨ªs Calvo (Saragossa, 1963) amb el pensament. El posa de gala. ?s memorable la capacitat que t¨¦ per manejar les fonts, per enfilar les idees, les imatges i els conceptes, vinguin de la disciplina que vinguin. Calvo acaba de publicar L¡¯infiltrat (Arc¨¤dia), l¡¯assaig que fa quatre en aquest vessant de la seva obra. I ¨¦s important, parlar de tetralogia, perqu¨¨ L¡¯infiltrat no s¡¯ent¨¦n sense els anteriors. Ni que sigui sum¨¤riament, direm que, a Les interpretacions (El Salobre, 2006), Calvo reflexiona sobre la capacitat que t¨¦ la poesia per interpretar el m¨®n al marge dels discursos hegem¨°nics. Amb Baules i llenguatges (3 i 4, 2011), l¡¯autor repr¨¨n l¡¯exploraci¨® dels l¨ªmits, per¨° l¡¯obre a altres g¨¨neres i es pregunta com els fil¨°sofs, els cient¨ªfics i els artistes han for?at el llenguatge per guanyar, pam a pam, terreny a la imatge can¨°nica del m¨®n. Amb El meridi¨¤ de Par¨ªs (Edicions Poncianes, 2016), es fa el salt del m¨®n llenguatge al m¨®n donat pel llenguatge del poder, ?o ¨¦s, el m¨®n cartografiat, catalogat i, finalment, considerat indiscutible i real.

Si pensem el segle XX en termes de segle llarg, convindrem que tot just ara sembla que comen?a d¡¯acabar-se, perqu¨¨ el m¨®n que ens ha llegat ¨¦s o sembla homogeni i est¨¤ predestinat a no canviar gaire. Si m¨¦s no, aix¨° ¨¦s el que es despr¨¨n des d¡¯una assag¨ªstica jove i contempor¨¤nia que parla de saturaci¨®, de finals i de sortides urgents, de revisions i de la necessitat d¡¯esmolar les eines.

Comen?ant per l¡¯evasi¨® com a forma de superaci¨®, el poeta i empresari Jaume Munar (Felanitx, 1982) branda la poesia com el llenguatge que permet fugir del m¨®n encarcarat pel sentimentalisme i la moral, tesi que desenvolupa a El futur. Poesia de la inexperi¨¨ncia (Adia Edicions / Caf¨¨ Central, 2018). De signe contrari, per¨° igualment escapista, el fil¨°sof i llibreter Santiago Gerchunoff (Buenos Aires, 1977) advoca per renovar els mecanismes de l¡¯adhesi¨® incompleta (Iron¨ªa On, Anagrama, 2019) i, d¡¯aquesta manera, no fer-se un clos nou, sin¨® romandre a la pla?a digital a discutir els relleus del m¨®n donat. Al seu assaig Nova il¡¤lustraci¨® radical (Anagrama, 2017), la fil¨°sofa i assagista Marina Garc¨¦s (Barcelona, 1973) fa un pas m¨¦s en direcci¨® a la Terra i ni defuig ni es queda a Twitter, sin¨® que reivindica la responsabilitat p¨²blica i l¡¯acci¨® directa. Segons la successi¨® amunt esbossada, L¡¯infiltrat de Llu¨ªs Calvo no nom¨¦s reclama el valor de l¡¯experi¨¨ncia i de l¡¯acte, en un m¨®n que ja ¨¦s tot ell occidental, sin¨® que aposta per esmunyir-s¡¯hi endins. Des d¡¯una perspectiva, t¨¤ctica que reconsidera per comptes de revisar, Calvo ens escopeteja a vagabundejar pel segle XX, a immiscir-nos entre els discursos preponderants i ens convida a amagar-nos, a fer servir els angles morts d¡¯Occident.?