Miquel Iceta: ¡°No hi ha soluci¨® per a Catalunya fora del di¨¤leg¡±
El l¨ªder dels socialistes catalans opina que dins de l'independentisme "no hi ha hagut pragm¨¤tics"
Per complicat que resulti no hi ha soluci¨® per a Catalunya fora del di¨¤leg i aquest haur¨¤ de continuar despr¨¦s de les eleccions de l'abril, que confia que guanyin folgadament els socialistes. Aix¨ª ho sost¨¦ el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta (Barcelona, 58 anys), el qual en els ¨²ltims mesos ha estat entre dos focs: defensant el Govern central a Barcelona i instant al di¨¤leg amb els independentistes a Madrid.
Pregunta. Va valer la pena el desgast de la negociaci¨® per acabar convocant eleccions?
Resposta. El di¨¤leg val tots els esfor?os, no hi ha cap altra soluci¨® que no passi pel di¨¤leg. Continuarem compromesos amb el di¨¤leg dins de la llei com ha dit el president del Govern. Nom¨¦s lamento que no hagi pogut tenir continu?tat.
P. Es va gestionar b¨¦ aquest final?
R. L¡¯independentisme sempre ha pensat que tot es pot estirar com un xiclet per¨° quan el Govern va formular la seva proposta calia saber si l'acceptaven o no, i van decidir que no. Encara no entenc per qu¨¨ la van rebutjar. Tamb¨¦ ¨¦s cert que sempre hav¨ªem pensat que fins despr¨¦s del judici i d'una certa recomposici¨® de l'espai independentista seria dif¨ªcil fer res.
P. Es va explicar b¨¦ la q¨¹esti¨® del relator?
R. Jo vaig anar a una televisi¨®, em van preguntar si hi hauria mediador i vaig dir que no, que nom¨¦s hi hauria una figura que prendria nota dels acords. El document que els independentistes van rebutjar descriu perfectament la figura del relator. Em sorpr¨¨n que hi hagi gent que digui que la unitat d¡¯Espanya dep¨¨n d'aix¨°.
P. Potser si les funcions del relator s'haguessin detallat abans hauria estat m¨¦s f¨¤cil.
R. Per¨° ¨¦s que fins que no el tens, no el tens. En qualsevol cas, l'¨¨xit d¡¯un di¨¤leg requereix diverses coses, entre d¡¯altres, no col¡¤locar com a condici¨® pr¨¨via una cosa que saps que l'altra part no t¡¯acceptar¨¤. El di¨¤leg t¨¦ riscos, perqu¨¨ de vegades t¨¦ la connotaci¨® de cessi¨®, per¨° aix¨° ¨¦s absurd: no dialoguen els febles, ho fan els qui se senten forts. Fora del di¨¤leg no hi haur¨¤ soluci¨® per a Catalunya.
P. Els independentistes continuen acusant de covard el president del Govern.
R. Dir que Pedro S¨¢nchez no ha estat valent ¨¦s viure en una altra gal¨¤xia.
P. S'ha sentit tra?t per la falta de gestos dels independentistes?
R. Jo ja no parlo de gestos¡ l'¨²nica cosa que penso ¨¦s que l'independentisme faria b¨¦ si, en algun moment, ren¨²ncia expl¨ªcitament a la via unilateral i il¡¤legal, perqu¨¨ en la pr¨¤ctica ho ha fet.
P. Quim Torra ha renunciat a la via unilateral?
R. No ho s¨¦, per¨° el Govern de Catalunya, ara com ara, no ha incorregut en cap il¡¤legalitat. Eliminar el fantasma de la unilateralitat contribuiria a normalitzar el di¨¤leg. Per¨° l'independentisme ara no est¨¤ en condicions de fer res que sembli que desautoritzi el govern anterior.
P. O sigui, que no espera res d'ells abans de la sent¨¨ncia.
R. La veritat ¨¦s que no. Judici, sent¨¨ncia i reconfiguraci¨® dels espais pol¨ªtics; en aquest ordre. L'independentisme es veur¨¤ obligat despr¨¦s de la fallada a prendre una opci¨®, la que sigui, per¨° fins que aix¨° no estigui clar dif¨ªcilment podem enfocar l¡¯etapa seg¨¹ent.
P. Continua sent v¨¤lid distingir entre pragm¨¤tics i radicals en l'independentisme?
R. La veritat ¨¦s que el pragmatisme que s'atribueix de vegades a ERC no l¡¯hem vist. Van ser els primers a presentar l'esmena a la totalitat als Pressupostos. En l'independentisme hi ha por de ser assenyalat com el primer que baixa del cavall. Per canviar de rumb alg¨² ha de dir que aix¨° no ha funcionat i que cal fer alguna cosa diferent. I no ho han dit.
P. Tampoc Oriol Junqueras?
R. Als pol¨ªtics se'ls jutja pel que diuen i el que fan. I en aquest episodi el pragmatisme ha brillat per la seva abs¨¨ncia. Dins de l'independentisme no hi ha hagut pragm¨¤tics.
P. Al PSC li passar¨¤ factura la negociaci¨® fallida?
R. Espero que no. Per¨° a mi el que m'agrada ¨¦s estar molt conven?ut del que faig. El risc de cometre errors existeix, per¨° el que vam fer estava enfocat. No va sortir, per¨° anem a les eleccions amb la consci¨¨ncia molt tranquil¡¤la. Vam dir que feia falta di¨¤leg i ho hem intentat. Tot en el marc de la llei. Aix¨° era vigent, ¨¦s vigent i ho continuar¨¤ sent. No veig motius per canviar l'orientaci¨®.
P. Va ser encertat parlar d'indults abans de comen?ar el judici?
R. No ho s¨¦, ara amb el judici en marxa no t¨¦ sentit fer-ho per¨° cal recordar que despr¨¦s del judici seguir¨¤ havent-hi vida. I m'atreveixo a dir que la celebraci¨® del judici no pot impedir-nos fer pol¨ªtica, perqu¨¨ la vida continua.
P. Seria convenient despr¨¦s de les eleccions tornar a negociar amb els independentistes?
R. Unes eleccions posen el comptador a zero. Primer cal escoltar la ciutadania. El que no s¨¦ ¨¦s qu¨¨ proposaran els independentistes. L'obligaci¨® del partit socialista ¨¦s aconseguir una ¨¤mplia majoria.
P. I si els independentistes els tornen a demanar l'autodeterminaci¨® per negociar alguna cosa?
R. En el nostre horitz¨® no figura cap refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia. Volem una reforma constitucional.
P. Per qu¨¨ l'oposici¨® a Catalunya, malgrat la par¨¤lisi, no ha estat capa? d'unir-se?
R. Hi ha hagut una anomalia, ja que el partit que va guanyar les eleccions, Ciutadans, no ha pres cap iniciativa.
P. Donarien suport a una moci¨® de censura d¡¯In¨¦s Arrimadas?
R. La considerar¨ªem com qualsevol iniciativa presentada per altres partits. Per¨° el que veig ¨¦s que la senyora Arrimadas ara orienta els seus passos en una altra direcci¨®.
P. Veu eleccions a la tardor a Catalunya? Ser¨¤ candidat?
R. Crec que hi haur¨¤ eleccions, per¨° caldr¨¤ esperar a con¨¨ixer la sent¨¨ncia. I s¨ª, tinc ganes de ser candidat i de ser president, per¨° em dec a un projecte col¡¤lectiu. Sense di¨¤leg no hi haur¨¤ soluci¨®, sense una certa transversalitat no hi haur¨¤ majories. I no es pot trencar amb Espanya per¨° tampoc es pot pensar en un 155 permanent.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.