Rep¨²blica simb¨°lica, pres¨® de deb¨°

En la seva reacci¨® a la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l¡¯Estatut d¡¯Autonomia, l¡¯independentisme catal¨¤ es va anar ficant a poc a poc, per¨° sense pausa, en una confrontaci¨® amb els successius governs de Mariano Rajoy, que, de manera sovint inconscient, va fer que hagu¨¦s de lliurar batalles en les quals es jugava a tot o res. L¡¯escalada registrada des del 2012 fins a l¡¯octubre del 2017 va elevar els riscos a nivells no previstos inicialment i va conduir a un estadi en qu¨¨, si perdia, corria el risc de perdre tamb¨¦ l¡¯autogovern que tenia, per desgastat que estigu¨¦s, i potser alguna cosa m¨¦s. Si guanyaven, els l¨ªders sobiranistes passaven a ser els colossos que aixecaven la naci¨®. Si perdien, anirien a la pres¨®. Van perdre. L¡¯¨²ltim cap¨ªtol d¡¯aquesta hist¨°ria encara no est¨¤ escrit i ara queda per fixar la magnitud del desastre. Els antecedents s¨®n prou foscos.

El delicte de rebel¡¤li¨® que s¡¯imputa als dirigents independentistes no ¨¦s una novetat en la hist¨°ria d¡¯aquest pa¨ªs i solia comportar la pena de mort. A banda del d¡¯auxili i adhesi¨® a la rebel¡¤li¨®, o el de tra?ci¨®, ¨¦s un dels que el Govern de la Segona Rep¨²blica va aplicar a molts dels generals revoltats el juliol del 1936. ?s el que els mateixos revoltats van aplicar al seu torn contra companys d¡¯armes que van caure a les seves mans per¨° es van negar a seguir-los i es mantenien fidels al Govern leg¨ªtim de la Rep¨²blica. ?s el que el 1940 va portar davant l¡¯escamot d¡¯afusellament el president de la Generalitat Llu¨ªs Companys i el ministre de la Governaci¨® republic¨¤ Juli¨¢n Zugazagoitia. I ¨¦s el que, ja abolida la pena capital per la Constituci¨® del 1979, es va aplicar als generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i al tinent coronel de la Gu¨¤rdia Civil Antonio Tejero pel cop d¡¯Estat del 23 de febrer del 1981. La llista d¡¯exemples podria ser molt m¨¦s llarga. La rebel¡¤li¨® no ha estat mai cap broma.

L¡¯abolici¨® de la pena de mort ha restat l¡¯halo tr¨¤gic a la qualificaci¨® jur¨ªdica de rebel¡¤li¨®, per¨° en el cas de la revolta catalana que ara jutja el Tribunal Suprem ja ha complert important¨ªssimes funcions pol¨ªtiques. Digui el que digui en el seu moment la sent¨¨ncia, l¡¯acusaci¨® de rebel¡¤li¨® ¨¦s el que va permetre empresonar els acusats, suspendre¡¯ls de les seves funcions i mantenir-los a la pres¨® fins ara. Aix¨° ¨¦s el que va permetre ja fa m¨¦s d¡¯un any a la llavors vicepresidenta Soraya S¨¢ez de Santamar¨ªa atribuir a Rajoy el m¨¨rit d¡¯haver ¡°escap?at¡± l¡¯independentisme. I aquesta decapitaci¨® pol¨ªtica ¨¦s el que, al cap i a la fi, explica la desorientada actuaci¨® posterior de les successives direccions tant dels partits sobiranistes com del Govern Torra.

Pel que se sap i el que s¡¯est¨¤ veient en el judici, els avui processats no comptaven en les seves improvisacions inicials que la moguda pol¨ªtica encap?alada per l¡¯independentisme es pogu¨¦s considerar una rebel¡¤li¨® i els pogu¨¦s comportar elevades penes de pres¨®. Aquesta percepci¨® no va apar¨¨ixer fins a mitjans del 2017 i, ¨°bviament, en l¡¯¨²ltim moment, el de la retirada, quan van veure que el joc se¡¯ls havia escapat de les mans. Fins que els fiscals ho van convertir en acusaci¨® formal, havia imperat un voluntarista autoconvenciment que tota causa pol¨ªtica justa ha de portar inexorablement a alguna forma de di¨¤leg. Entre ells es va imposar l¡¯argument que ¡°no s¡¯atreviran¡± a convertir un conflicte pol¨ªtic en una causa penal.

La realitat ha mostrat que ¨¦s perill¨®s jugar a proclamar una rep¨²blica, ni que sigui virtual, davant d¡¯una dreta mon¨¤rquica que t¨¦ els antecedents de l¡¯espanyola. El que aquesta va percebre no va ser una posici¨® de for?a dels independentistes, sin¨® tot el contrari: el que va veure va ser la feblesa dels qui mancaven de for?a i aliats per dur a terme una proclamaci¨® efectiva, real. I, al mateix temps, un desafiament mereixedor d¡¯un c¨¤stig, aquest s¨ª, dels de deb¨°.

Aqu¨ª ens trobem ara, en l¡¯avaluaci¨® de quin ha de ser el c¨¤stig que els vencedors apliquen als derrotats perqu¨¨ resulti prou exemplar. Alguns potser pensen que aix¨ª els independentistes aprendran qui mana aqu¨ª. D¡¯altres pensaran, en canvi, que el proper desafiament ha d¡¯estar m¨¦s ben preparat perqu¨¨, ja s¡¯ha vist, de negociar, res de res. Rep¨²blica simb¨°lica, pres¨® de deb¨°, aquesta ha estat l¡¯equaci¨® final.