Orgull de catalanades

Una de les coses m¨¦s comentades en aquestes primeres setmanes del judici contra el proc¨¦s al Tribunal Suprem ha estat l¡¯¨²s de la llengua catalana, i de quina manera s¡¯ha denegat per part de la sala. Hem hagut de sentir dir, del president del tribunal, all¨° que parlem catal¨¤ per motius emocionals, i tots sabem la mala premsa que t¨¦ la claudicaci¨® de la ra¨® a les emocions. Atribuir l¡¯¨²s de la llengua pr¨°pia en un judici ¡ªni tan sols cal rec¨®rrer a la grandiloq¨¹¨¨ncia de dir que ¨¦s un judici per rebel¡¤li¨®, o que s¡¯enfronten a d¨¨cades de pres¨®; valdria el mateix argument per una sanci¨® de tr¨¤nsit¡ª a una decisi¨® sentimental ¨¦s equiparar-ho a una rebequeria capriciosa. I negar aquest dret sota l¡¯argument que no hi ha prou auriculars per a tothom ¨¦s, essent generosos, una falta de previsi¨® pressupost¨¤ria; l¡¯altra opci¨® ¨¦s pensar que es tracta d¡¯una burla o una arbitrarietat.

La negativa a poder declarar en catal¨¤ s¡¯ha interpretat ben b¨¦ com una humiliaci¨®, una explicaci¨® que t¨¦ ressons del que ja deia Valent¨ª Almirall a Lo catalanisme: ¡°En la llengua dels vencedors se¡¯ns mana, se¡¯ns judica, se¡¯ns ensenya. Fins quan l¡¯autoritat, lo jutge o el mestre s¨®n fills de la terra, no poden exercir llurs funcions sin¨® empleant lo castell¨¤. La imposici¨® del llenguatge ¨¦s un record constant de la nostra subjecci¨®. Ell ¨¦s lo que marca m¨¦s durament la dist¨¤ncia que hi ha des dels que manen als que obeeixen. La llengua ¨¦s lo distintiu dels que es creuen ser de ra?a superior, i a la inferior no li correspon res m¨¦s que abaixar lo cap i llepar encara la m¨¤ que es digna fuetejar-la¡±. Almirall ho deia nom¨¦s un any despr¨¦s del Memorial de Greuges, aix¨° ¨¦s, amb la primera reivindicaci¨® del catalanisme. Ara ja corre l¡¯any 2019.

No sabem si els acusats senten que han hagut d¡¯abaixar lo cap i llepar la m¨¤ que els fueteja, per¨° en qualsevol cas tots ells han esgrimit de seguida que no tenen cap problema a fer servir el castell¨¤, una afirmaci¨® que no est¨¤ exempta de c¨¤rrega pol¨ªtica i que en algun cas (el de Carme Forcadell, per exemple) ha servit per recordar que a Catalunya es parlen totes dues lleng¨¹es. Vet aqu¨ª, doncs, que, sigui per motius t¨¨cnics, sigui per demostrar superioritat, el tribunal ha aconseguit que els acusats parlin castell¨¤ (v¨ªctors a la caverna), per¨° tot i aix¨° el mateix tribunal no t¨¦ cap potestat per exigir un determinat nivell de castell¨¤ i, com a conseq¨¹¨¨ncia, cada dia ha de sentir com es maltracta la llengua de Cervantes.

Encotillats en unes estructures que no els s¨®n pr¨°pies, els acusats trampegen la negativa a l¡¯¨²s del catal¨¤ amb un castell¨¤ profundament interferit, afectat en tots els viaranys del sistema ling¨¹¨ªstic: el ritme del per¨ªode de cada llengua ¨¦s diferent, la fon¨¨tica dels acusats es veu permanentment filtrada pel sistema de sons del catal¨¤, els seus errors de l¨¨xic s¨®n constants, exhibeixen una morfologia interferida i la seva sintaxi demostra mancances persistents, sobretot en els sistemes pronominals i preposicionals, i tot aix¨° a banda de les expressions col¡¤loquials i les traduccions improvisades, com ara el culo en tierra de Jordi Cuixart. ?Es podria quantificar d¡¯alguna manera la p¨¨rdua comunicativa que comporta el canvi de llengua? Si els acusats no s¡¯expressen amb prou flu?desa, o si no tenen prou precisi¨® l¨¨xica, o si han de refer la frase perqu¨¨ s¡¯han entrebancat, ?en quin percentatge la seva defensa est¨¤ perjudicada?

No cal fer la llista de les catalanades sentides fins ara, ni tampoc fer-ne befa com agrada a molts, sin¨® veure-les amb aut¨¨ntic orgull, com un ¡°parlar¨¦ castell¨¤ per¨° t¡¯haur¨¤s d¡¯aguantar si no t¡¯agrada¡±. De fet, el que est¨¤ passant amb les lleng¨¹es durant el judici no deixa de ser un bon reflex de l¡¯asimetria ling¨¹¨ªstica a Espanya: d¡¯una banda, uns ciutadans biling¨¹es amb unes mancances l¨°giques en castell¨¤; de l¡¯altra, un dels poders d¡¯un estat que desestima la diversitat ling¨¹¨ªstica, que ni tan sols intenta pronunciar correctament uns cognoms.