Albert Serra porta el sexe del segle XVIII al Reina Sofia

Albert Serra somriu. Un vigilant del Reina Sofia ha confessat a un periodista que despr¨¦s d'una estona veient la seva instal¡¤laci¨® Personalien sentia que l'¡°encenia¡±. I el cineasta (Banyoles, 43 anys) ho celebra amb orgull i bon humor. Ha aconseguit el seu objectiu amb la instal¡¤laci¨® Personalien, encarregada pel Museu Reina Sofia dins del programa Fissures. ¡°M'ha servit per treure'm l'espina que se'm va quedar amb?Libert¨¦, l'obra de teatre que vaig escriure per a la sala Volksb¨¹hne de Berl¨ªn, per a la qual em vaig inspirar en el m¨®n del Marqu¨¨s de Sade per¨° no vaig aconseguir desenvolupar la tensi¨® entre intimitat, exhibicionisme i voyerisme¡±, relata a la porta de la instal¡¤laci¨®.

Aix¨ª que Serra ha recreat 45 minuts de cruising (sexe en llocs p¨²blics) en una nit en un bosc amb il¡¤lustrats del segle XVIII. ¡°M'imagino que s¨®n expulsats de la cort de Llu¨ªs XVI, un monarca molt purit¨¤¡±. En dues immenses pantalles de 6 per 3,5 metres, dins d'una cambra fosca, es veuen les trobades sexuals en aquesta nit de voyerisme i desig irrefrenable. Alguns dels personatges han arribat en palanqu¨ª i carrossa, d'altres caminant. A partir d'aqu¨ª es difuminen les fronteres socials. No hi ha criats, serfs ni senyors. ¡°Tampoc s'emeten judicis cr¨ªtics ni sancions morals. Ni evoluci¨® dram¨¤tica dels participants. Nom¨¦s apareix el desig¡±, apunta el director, que est¨¤ acabant el seu nou llargmetratge ¡ªuna ampliaci¨® d'aquest cruising¡ª despr¨¦s de l'¨¨xit de La mort de Llu¨ªs XIV. Serra juga amb les imatges: de vegades comparteixen punt de vista, en altres moments es veuen accions diferents que fins i tot ni coincideixen temporalment. ¡°L'avantatge del cinema sobre el teatre ¨¦s que la narraci¨® guanya en complexitat. Et permet aventurar qui mira, per qu¨¨. I poso l'espectador al mig de l'acci¨®, que gaudeix amb un so i una imatge que de vegades se sincronitzen i de vegades no... Un home mira per una ullera de llarga vista i es veu a si mateix, de sobte un altre corre a amagar-se i no sabem per qu¨¨. He meditat molt el resultat i he utilitzat nom¨¦s la part m¨¦s atmosf¨¨rica i conceptual del que vam gravar durant 20 dies. M'agradava que al final es plasm¨¦s la repetici¨® mec¨¤nica de les novel¡¤les del Marqu¨¨s de Sade¡±.

A m¨¦s d'aquesta instal¡¤laci¨® (oberta fins al 13 de maig), el museu programa el cicle Jo tamb¨¦. Desig i delicte. Carta blanca a Albert Serra, amb cinc projeccions de creadors radicals com Koji Wakamatsu o Shuji Terayama, de la nova onada japonesa, o de m¨¦s coneguts, com Paul Morrisey i Ulrich Seidl. ¡°S¨®n autors units per una visi¨® descarnada. M'impressiona molt la tasca documentalista de Seidl. Com deu aconseguir aquests testimonis?¡±.

Per al seu?Personalien, el cineasta ha recorregut a actors professionals de cinema i teatre, amics i voluntaris convocats per Facebook. Serra aprofita la seva immersi¨® al segle XVIII per subratllar conceptes que el molesten de la societat actual. ¡°En aquest bosc no hi ha ni guapos ni lletjos, ni vanitat... Aquestes coses, tan importants a la vida [ironitza], s'anul¡¤len entre els arbres. La pulsi¨® sexual no ent¨¦n de raons ni categories, se salta la intimitat. El desig ens uneix als ¨¦ssers humans com cap altre sentiment o ra¨®. I comporta alguna cosa pertorbadora ¡ªque no apareix a la meva instal¡¤laci¨®, per¨° s¨ª a la vida actual¡ª com ¨¦s percebre la mirada dels altres sobre el nostre cos, una visi¨® crua de la nostra carn¡±, reflexiona. ¡°Un amic m'ha dit que les imatges semblen estampes dels Desastres de la guerra, de Goya. Serien els Desastres del desig¡±.