Viol¨¨ncia destil¡¤lada a La Villarroel

Hi ha alguna cosa en l'implacable ritme teatral de la dansa de la venjan?a, la quarta obra que el dramaturg catal¨¤ Jordi Casanovas presenta a La Villarroel, que recorda el lent i implacable ostinato que mou el Bolero de Maurice Ravel. En la c¨¨lebre partitura, l'obsessiva repetici¨® fa cr¨¦ixer la melodia i el ritme fins que esclata en un cl¨ªmax aclaparador. Tamb¨¦ el Roger i la Cl¨¤udia, un matrimoni trencat que viu la seva separaci¨® marcat per l'odi, ballen en aquest drama, una obsessiva dansa de la venjan?a, entre retrets i tra?cions. Un tour de force?demolidor en qu¨¨ Laia Marull i Pablo Derqui es deixen la pell.

El que en Ravel ¨¦s melodia de seducci¨®, en la pe?a de Casanovas, dirigida en el seu ritme intern amb precisi¨® coreogr¨¤fica per Pere Riera, ¨¦s melodia de r¨¤bia i destrucci¨®. Una lluita dial¨¨ctica sense treva ni caserna en la qual els contrincants utilitzen com a moneda de canvi i ostatge de les seves frustracions el seu fill adolescent, a qui no arribem a veure i del qual nom¨¦s sabem el que ells ens deixen veure, entre recriminacions, mentides, veritats i odi, molt d'odi en constant ebullici¨®.

Hi ha molt de dansa tribal en aquest combat teatral, amb vestigis ¡ªdisculpeu el nou s¨ªmil musical¡ª del salvatge primitivisme d'Igor Stravinski a?La consagraci¨® de la primavera¡ª que ressonen com tambors de guerra en un viatge a la psicologia autodestructiva dels personatges. El Roger ¨¦s un fill de puta de manual que embolica les seves formes de maltractament sota capes de falsa amabilitat, i aix¨ª l'hi diu a la cara la seva v¨ªctima, la Cl¨¤udia, que sap com treure'l de polleguera i en quin moment conv¨¦ mostrar-li les urpes.

No s¨®n gaire lluny els fantasmes de Qui t¨¦ por de Virginia Woolf?, d'Edward Albee, i per aix¨° aquesta obra ¨¦s per als actors un bomb¨® no exempt de riscos. El principal ¨¦s passar-se de la ratlla i deixar els personatges sense l'arma de la veracitat que tan b¨¦ construeix Casanova en uns di¨¤legs que mantenen en suspens l'espectador tant com els silencis, les mirades, els gestos i el moviment.

Per sort, el treball de la parella protagonista t¨¦ el ritme, el to i la intensitat que demanen les frases i les r¨¨pliques en el fragor del combat. Pablo Derqui fa por quan salta com un mascle emprenyat i mira fixament als ulls de Laia Marull ¡ªella est¨¤ fant¨¤stica¡ª, frenant l'impuls que delata, per si hi havia algun dubte, que de la viol¨¨ncia destil¡¤lada a l'agressi¨® f¨ªsica hi ha nom¨¦s un pas.

Hi ha moltes obres de teatre que plasmen en escena conflictes de parella ¡ªAlbee, Tennessee Willians, Arthur Miller¡ª i en aquest sentit l'obra no aporta trets gaire nous, m¨¦s enll¨¤ d'un ins¨°lit gir final que no podem revelar. Potser perqu¨¨ totes les lluites que sorgeixen en un proc¨¦s de separaci¨® i juguen amb el futur dels fills s¨®n terriblement properes i previsibles.

Casanovas acostuma a apostar en les seves obres per les situacions extremes, i en aquest thriller emocional n'hi ha moltes. Pere Riera marca els temps ¡ªl'espai sonor de Jordi Bonet subratlla la tensi¨®¡ª i mou amb tra?a dos grans actors que estableixen un dur combat en un espai ben acotat, la sala d'estar de la casa d'un editor literari. Sebasti¨¤ Brosa signa l'escenografia, constru?da pel Teatre-Auditori Sant Cugat, en una cuidada producci¨® de La Villarroel, amb vestuari de Berta Riera i il¡¤luminaci¨® de Sylvia Kuchinov.