Al rescat de periodistes oblidats

Si hi ha una tasca a fer de recuperaci¨® de cap?aleres, com les d¡¯El Diluvio o Las Noticias, tan o m¨¦s important ¨¦s la de rescatar alguns periodistes. Entre molts altres, els primers a destacar podrien ser aquests.

Jaime Claramunt

(Guanabacoa, 1870 / L¡¯Havana, 1950)

Nascut a Cuba, va arribar a Barcelona al tombant de segle per estudiar dret i va fer gaireb¨¦ tota la carrera de periodista a El Diluvio, que va dirigir durant vint anys. Va ser un actiu militant per la independ¨¨ncia de Cuba i aix¨° el va fer coincidir amb els que s¡¯oposaven a les lleves for?ades per anar a la guerra. Aquesta c¨¤rrega social sempre va estar present als seus articles, que ja en els anys de la Rep¨²blica es publicaven a la portada sota el nom gen¨¨ric de Cr¨®nica Diaria. Des d¡¯all¨¤ va lloar la figura de Francesc Maci¨¤ abans de les eleccions de 1931, quan ERC tot just s¡¯acabava de formar, alhora que blasmava Francesc Camb¨®. Als carrers, aquells dies la consigna era ¡°Visca Maci¨¤, mori Camb¨®!¡±.Quan l¡¯Avi Maci¨¤ va morir, Claramunt va apostar des de la seva tribuna per Llu¨ªs Companys, que mantenia una estreta relaci¨® amb ell i la fam¨ªlia Lasarte, propiet¨¤ria del diari. El periodista va continuar dirigint el rotatiu fins que el 1938 va ser incautat per la UGT i ell va decidir anar-se¡¯n a casa abans de fer un paper de figurant al seu diari. El 1939 es va exiliar a Fran?a i d¡¯all¨¤ va passar a la seva Cuba natal, on va morir el 1950.

Manuel Fontdevila

(Granollers, 1887 / Buenos Aires, 1957)

El periodista de Granollers va ser un dels m¨¦s influents professionals de la segona Rep¨²blica al capdavant del Heraldo de Madrid, el diari que a la tardor de 1935 va assolir l¡¯astron¨°mica xifra de 500.000 exemplars. Una dada que sorpr¨¨n i que va quedar certificada amb la fotografia dels comptadors de les tres rotatives amb qu¨¨ es va assolir la fita en un moment pol¨ªtic de gran convulsi¨® per la repressi¨® sobre les esquerres i la corrupci¨® dels radicals. Fontdevila era un gran l¨ªder period¨ªstic, el seu car¨¤cter extravertit i simp¨¤tic feien d¡¯ell un director popular. L¡¯altra gran basa com a director era la seva habilitat per a la presentaci¨® gr¨¤fica, que es plasmava en portades espectaculars amb muntatges fotogr¨¤fics de gran efecte, ja fos presentant els candidats republicans o b¨¦ denunciant les barbaritats de la monarquia. Fontdevila va mer¨¨ixer una biografia feta per Quim Torra, que tot i aix¨° es va centrar en els seus anys de boh¨¨mia juvenil i va ignorar la seva traject¨°ria de maduresa personal i professional abans de marxar a l¡¯exili a l¡¯Argentina, on va morir el 1957.

Francisco Madrid

(Barcelona, 1900 / Buenos Aires, 1952)

Nascut amb el segle, Francisco Paco Madrid tenia pressa i va publicar la seva primera novel¡¤la amb 16 anys. Als 22 treia un llibre sobre l¡¯expedient Picasso i el Desastre d¡¯Annual. L¡¯any seg¨¹ent ja era corresponsal a Par¨ªs del Heraldo de Madrid i el 1926 el trobem altre cop a Barcelona editant el setmanari El Esc¨¢ndalo, on va publicar una s¨¨rie d¡¯articles sobre el Districte Cinqu¨¨, descrivint la sordidesa dels baixos fons de la ciutat, que despr¨¦s va adquirir forma de llibre amb Sangre en las Atarazanas. Aquest ¨¦s l¡¯¨²nic dels seus llibres recuperats els ¨²ltims anys. Ho va fer Quim Torra des de la seva editorial A Contravent, traduint el text de l¡¯original castell¨¤ al catal¨¤. Per¨° l¡¯obra de Madrid ¨¦s molt m¨¦s extensa, i inclou peces que cavalquen entre g¨¨neres, com 14 de abril, Novela-reportaje. Aqu¨ª el periodista s¡¯avan?a unes d¨¨cades al Nou Periodisme, tot construint un relat de la proclamaci¨® de la Rep¨²blica i el desenc¨ªs posterior amb elements de la realitat coneguda de primera m¨¤ com a periodista (al text hi surt el seu ¨¤lter ego, Carlos Madrigal) i amb un personatge de ficci¨® que ¨¦s un obrer republic¨¤ i federalista, lector d¡¯El Diluvio i admirador de Francesc Maci¨¤. La ploma de Madrid vola molt ¨¤gil, empesa per les incursions de l¡¯autor en el llenguatge cinematogr¨¤fic i el teatre. Un altre llibre fonamental ¨¦s Ocho meses y un d¨ªa en el Gobierno Civil de Barcelona, en el qual detalla la seva etapa de secretari de Llu¨ªs Companys al Govern Civil el 1931.

?ngel Samblancat

(Graus, 1885 / M¨¨xic DF, 1967)

Periodista pamfletari nascut a Graus, va beure de la font pol¨ªtica de Joaqu¨ªn Costa i va passar pel seminari abans de renegar de la religi¨® i convertir-se en un cr¨ªtic furibund del clericalisme. El seu comprom¨ªs social l¡¯entenia a partir dels articles i d¡¯una narrativa sempre realista. Els continguts xocaven de forma frontal amb l¡¯ordre mon¨¤rquic i conservador, de manera que Samblancat passava llargues temporades a la pres¨®. Va ser director de L¡¯Esquella de la Torratxa i impulsor de nombrosos pamflets, com Los Miserables o La Ira, ?rgano de expresi¨®n del asco y la c¨®lera del pueblo. Va ser, tamb¨¦, redactor d¡¯El Diluvio, on els seus articles mantenien l¡¯inter¨¨s dels lectors amb un llenguatge b¨ªblic amb ideals esquerrans i anticlericals. Durant la Rep¨²blica va ser diputat a les Corts constituents amb ERC i les seves intervencions al Congr¨¦s van fer que Ortega y Gasset el titll¨¦s de ¡°jabal¨ª¡±, adjectiu que a Samblancat li va plaure fins al punt d¡¯editar un nou pamflet amb aquest t¨ªtol. Els primers dies de la guerra va liderar un grup d¡¯anarquistes que va ocupar l¡¯Audi¨¨ncia Territorial i va exercir diversos c¨¤rrecs en la just¨ªcia popular fins que va marxar a l¡¯exili. La seva obra narrativa ha estat objecte d¡¯una tesi de la seva neboda neta Neus Samblancat, per¨° els seus llibres no s¡¯han reeditat.

Santiago Vinardell

(Matar¨®, 1884 / Madrid, 1936)

El 1913 es va comen?ar a publicar a Barcelona El D¨ªa Gr¨¢fico, diari que donava prioritat a les fotografies impreses amb el revolucionari sistema de gravat al buit. El projecte del nou diari era obra de Santiago Vinardell, que en va ser redactor en cap els primers anys. Des d¡¯all¨¤ va donar l¡¯oportunitat de fer de corresponsal del diari a un jove Eugeni Xammar, que llavors treballava en un negoci de mobles a Londres. Tamb¨¦ va llan?ar professionalment Manuel Fontdevila, enviat especial a Fran?a per explicar la batalla del Marne a la Primera Guerra Mundial. Durant el conflicte, Vinardell va saltar a Madrid i va treballar a La Tribuna i al Heraldo de Madrid, a m¨¦s de comen?ar una llarga col¡¤laboraci¨® amb La Vanguardia que arribaria fins al 1934. El 1922 va ser el cervell creador d¡¯un altre diari, Informaciones, que m¨¦s tard adquiriria el financer mallorqu¨ª Joan March. La hist¨°ria dels fitxatges es va reproduir amb la contractaci¨® dels serveis d¡¯un jove Josep Pla que escrivia des de G¨¨nova. Els anys de la Rep¨²blica van ser de progressiva implicaci¨® pol¨ªtica de Vinardell en les files del Partit Republic¨¤ Radical d¡¯Alejandro Lerroux. Va tenir un c¨¤rrec de promoci¨® del turisme a Par¨ªs, per¨° es va veure implicat en l¡¯afer Straperlo del 1934. A l¡¯inici de la guerra era a Madrid i va ser capturat i afusellat per uns milicians. La seva traject¨°ria ha estat analitzada per Pere Ti¨® a la revista de l¡¯Arxiu Municipal de Matar¨®, que tamb¨¦ ha donat not¨ªcia de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un ric arxiu personal del periodista que espera el treball d¡¯algun voluntari.