Vides paral¡¤leles

La pol¨ªtica actua com la borsa. Quan arriba el dia anunciat per al desastre, s¡¯espera que es desplomin les cotitzacions i llavors gaireb¨¦ no s¡¯alteren. L¡¯explicaci¨® t¨¨cnica que ens deixen anar ¨¦s que els mercats ja ho havien descomptat. Treballant amb previsi¨® convertint les seves reaccions en premonicions de cat¨¤strofes pitjors, es curen en salut. I en vacunar-se, eviten epid¨¨mies de dimensions incalculables. Per quedar, nom¨¦s queda el titular a partir del qual els periodistes insistim en la proesa o l¡¯hecatombe. I som-hi que no ha estat res.

Quan el president Torra repr¨¨n a ses senyories de l¡¯oposici¨® per no haver-se despla?at a Madrid per donar suport als seus col¡¤legues d¡¯hemicicle que estan sent jutjats pels fets d¡¯octubre del 2017, aquests ni tan sols s¡¯immuten. O perqu¨¨ saben que la solidaritat ben entesa ¨Ccom la caritat¨C comen?a per un mateix i no necessita fer-ne ostentaci¨® p¨²blica o b¨¦ perqu¨¨ no han tingut necessitat de fer aquest gest de proximitat. La seva vida i els seus sentiments s¨®n uns altres. En qualsevol cas, aquest tipus de requeriments parlamentaris, com que s¨®n pautats, tamb¨¦ estan assumits. I quan s¡¯han alterat alguna vegada, com va fer Albert Rivera al Congr¨¦s, es munta un bon sarau perqu¨¨ aix¨° no torni a passar. Com si tot fos tan inalterable per a la vida p¨²blica espanyola com la Sant¨ªssima Trinitat ho ¨¦s per a l¡¯esperit religi¨®s cat¨°lic.

Una cosa diferent ¨¦s quan el mateix president Torra intenta evitar el rei Felip VI i aquest li paga amb la mateixa moneda negant-se tots dos a visitar els estands d¡¯Espanya i Catalunya, respectivament, per un treu-me d¡¯aqu¨ª en aquest Mobile. No en el mal anomenat ¡°besamans¡±, que ha recuperat per a l¡¯argot civil l¡¯alcaldessa Colau. Aquest acte protocol¡¤lari gaireb¨¦ no s¡¯organitza ni estava previst per a l¡¯ocasi¨®. Era el cap de l¡¯Estat qui havia de ser rebut per les autoritats i no a l¡¯inrev¨¦s. Per¨° aix¨° queda en an¨¨cdota. La fredor institucional entre els dos representants de l¡¯Estat i el joc del gat i el ratol¨ª de buscar-se i evitar-se alhora ¨¦s la mostra evident que es tracten per¨° no es parlen, que la disparitat de posicions ja va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯obvietat i que els actes p¨²blics dibuixen els ponts trencats que va descriure Manolo Mili¨¢n. Davant de la dificultat de la conviv¨¨ncia nom¨¦s els queda la possibilitat de la conllevancia.

Una cosa semblant al que va passar a una escala m¨¦s gran el dia de la proclamada vaga general que ni tan sols va ser. La convocat¨°ria que pretenia ser una aturada de pa¨ªs es va convertir en el desig i la frustraci¨® d¡¯uns i la sorpresa i l¡¯anormalitat d¡¯uns altres. Com que tenia el suport institucional, la protesta va passar a estar m¨¦s prop d¡¯un tancament patronal que d¡¯una reivindicaci¨® laboral. Per aix¨°, els qui la van seguir ho van fer m¨¦s per les seves respectables posicions pol¨ªtiques que no pas per les necess¨¤ries exig¨¨ncies socials. Ho van delatar obertament les raons esgrimides per als qui instaven els seus col¡¤legues a sumar-se a la protesta abans de titllar-los d¡¯esquirols, com va passar aquell mat¨ª a Girona. La prova del cot¨® que ¨¦s per aqu¨ª que anaven els trets ¨¦s que es va donar la casualitat que van ser gaireb¨¦ els mateixos els qui van deixar de treballar al mat¨ª que els que es van manifestar a la tarda, si no m¨¦s els segons, perqu¨¨ una cosa ¨¦s dir i l¡¯altra ¨¦s fer. La resta, ni tan sols passava per all¨¤. Simplement va fer la seva vida al marge de les alteracions, igual que els piquets van fer la seva feina al marge del clam a la no viol¨¨ncia. Tamb¨¦, com a la borsa, bloquejar carreteres i alterar el ritme del transport p¨²blic ha passat a ser un assumpte descomptat de tant com s¡¯est¨¤ fent. I assistir a freq¨¹ents concentracions de repulsa una cosa tan habitual com seguir amb la normalitat anterior assegut a la terrassa d¡¯un bar un carrer m¨¦s enll¨¤ d¡¯on es proclamen les consignes.

Fa dos mil anys, Plutarc va comen?ar a escriure les seves c¨¨lebres vides paral¡¤leles. Pretenia buscar punts de coincid¨¨ncia entre personalitats de la llavors curta hist¨°ria de les civilitzacions grega i llatina. Referents de les dues grans cultures que ni es van con¨¨ixer ni van coincidir per¨° que, segons l¡¯historiador, van tenir alguna cosa en com¨². Encara que nom¨¦s fossin detalls personals. I com sigui que aquesta consideraci¨® s¡¯allunyava dels c¨¤nons cl¨¤ssics que enaltien l¡¯¨¨pica, la reprimenda que va rebre Plutarc va ser considerable. Llavors, justificant-se, va advertir que de vegades una broma, una an¨¨cdota, un moment insignificant, ens pinta millor un home il¡¤lustre que no les proeses m¨¦s grans o les batalles m¨¦s sagnants. La literatura en va prendre bona nota. I des de Shakespeare a Stefan Zweig ho van tenir en compte per als seus drames i les seves biografies.

Per cert, que Plutarc tamb¨¦ va sentenciar que per saber parlar cal saber escoltar.