Els fills no poden desheretar els pares si se senten abandonats

La voluntat de desheretar?qui no t'estima no ¨¦s una ra¨® jur¨ªdicament v¨¤lida per excloure del repartiment dels teus b¨¦ns aquells familiars que, per llei, hi tenen dret leg¨ªtim. Dit d'una altra manera, el Codi Civil no t¨¦ en compte la bona, mala o inexistent relaci¨® amb la fam¨ªlia a l'hora d'assenyalar les persones que for?osament ens succeiran en el nostre patrimoni. L'¨²nica manera de privar-los d'aquest dret ¨¦s disposant-ho aix¨ª en el testament i acollint-se a alguna de les causes taxades al?Codi Civil, anomenades causes d'indignitat. Entre aquestes figura l'abandonament dels fills. La norma vigent en el moment de la defunci¨® deia, literalment, que es podran desheretar els pares que "abandonin, prostitueixin o corrompin els seus fills". Per¨° es pot considerar abandonat el fill que per al seu pare, simplement, "no existeix"?

En aquest sentit, una sent¨¨ncia recent d'un tribunal d'Alacant (podeu consultar aqu¨ª?el text ¨ªntegre) ha declarat nul¡¤la la cl¨¤usula inclosa en el testament d'un home sense descendents que va desheretar el seu progenitor, per qui se sentia abandonat. Malgrat testimonis que asseguraven que quan es creuaven pel carrer canviava de vorera, el tribunal va concloure que no l'havia desat¨¨s econ¨°micament i que, per tant, no hi havia motiu legal per excloure'l de l'her¨¨ncia.

L'abandonament emocional no ¨¦s, doncs, sin¨°nim d'abandonament a aquests efectes, excepte en la regulaci¨® del Codi Civil catal¨¤, que va incorporar el 2010 una nova causa de desheretament: la falta de relaci¨® familiar entre el mort (causant) i el legitimari o desheretat "per causa imputable exclusivament a aquest ¨²ltim". La redacci¨® de la llei catalana reflecteix una innegable realitat social, hi ha pares que no tenen relaci¨® amb els seus fills i viceversa.

Per la seva banda, el Codi Civil (aplicable a tots els territoris que no tinguin un dret privat propi) estableix en l'article 756 les causes de desheretament per causa d'indignitat o ingratitud. Una reforma de l'any 2015 va incloure com a motiu per desheretar els pares el fet que aquests hagin estat privats per resoluci¨® ferma de la p¨¤tria potestat i els casos de viol¨¨ncia de g¨¨nere. Literalment s'exclou el condemnat per "viol¨¨ncia f¨ªsica o ps¨ªquica en l'¨¤mbit familiar al causant, el seu c¨°njuge, persona a la qual estigui unida per an¨¤loga relaci¨® d'afectivitat o algun dels seus descendents o ascendents". A m¨¦s, es va introduir expressament la discapacitat del fill com un factor rellevant per valorar la gravetat de la desatenci¨® cap a ell.

Interpretaci¨® restrictiva

Com explica la sent¨¨ncia, i segons reiterada doctrina i jurisprud¨¨ncia, les causes de desheretament s'han d'interpretar de manera restrictiva. En aquest cas, s'exigeix que es constatin casos clars i greus d'abandonament, que s'han d'entendre com a "falta de compliment de deures d'assist¨¨ncia i protecci¨®, tant f¨ªsics com morals i econ¨°mics" als fills. En definitiva, es tracta de l'incompliment dels deures inherents a la p¨¤tria potestat: vetllar pels fills, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formaci¨® integral.

El tribunal exemplifica quins s¨®n aquests casos de greuge i abandonament absolut. Cita expressament una sent¨¨ncia recent del Tribunal Suprem que va declarar la incapacitat d'un home per succeir el seu fill menor d'edat amb par¨¤lisi cerebral que va ignorar, no es va preocupar de la seva salut, malgrat els reiterats ingressos hospitalaris, "sense visitar-lo ni fer cap contribuci¨® tot i con¨¨ixer la precarietat econ¨°mica". ?s una causa que requereix, se subratlla, "el trencament absolut, per tota la vida, de la relaci¨® paternofilial des de la inf¨¤ncia del fill".

Per contra, aclareix l'Audi¨¨ncia d'Alacant, no es pot qualificar d'abandonament, malgrat la gravetat dels fets, relatats en una altra sent¨¨ncia, "haver cremat els uniformes del causant" o "fer-li el buit en una festa familiar".

Abandonament emocional

Correspon als hereus, d'altra banda, l'obligaci¨® de provar la certesa de la causa de desheretament si la impugna el desheretat. En aquest cas, tant el jutjat, en primera inst¨¤ncia, com l'Audi¨¨ncia, van considerar que no es va demostrar prou l'abandonament al¡¤legat pel fill. At¨¨s el car¨¤cter restrictiu d'aquestes causes de desheretament, s'exigeix que quedi "plenament acreditada", amb els requisits de gravetat i continu?tat "jurisprudencialment exigibles".

Segons els testimonis aportats, quan es va produir la marxa del pare, el fill ja era major d'edat. A m¨¦s, tampoc va haver-hi una total desatenci¨® en l'¨¤mbit familiar perqu¨¨ es va demostrar que va tenir contactes amb el seu fill en alguns caps de setmana i festes familiars i fins i tot en algun per¨ªode van treballar en el mateix negoci. Tot i que hi va haver amics del fill que van mantenir que aquest i el seu pare no tenien una relaci¨® normal, que no es tractaven, que quan es veien pel carrer el progenitor canviava de vorera, i que havia reconegut que el seu pare "no existia" i la seva voluntat de desheretar-lo, el tribunal conclou que ni el va desatendre econ¨°micament ni va existir un veritable abandonament, m¨¦s enll¨¤ de l'emocional, que, segons afirma la sent¨¨ncia, "queda dins del camp de la moral".