Josep Borrell: ¡°Estem lluitant la superstici¨® contra la ra¨®¡±

El palau de Viana, resid¨¨ncia oficial del ministres d¡¯Exteriors d¡¯Espanya des del 1939, ¨¦s un lloc antic, tant per la seva construcci¨® ¡ªsegle XVI¡ª com per l¡¯escenografia. La decoraci¨® dels interiors ¨¦s de la d¨¨cada dels seixanta, segons el web del Ministeri. S¡¯hi percep un desfasament est¨¨tic, un punt de deixadesa del que es vol transmetre: els miralls amb taques groguenques, catifes gruixudes per on corren els uixers, tapissos i molts quadres que han perdut els colors pel pas del temps. A l¡¯avantsala del despatx del ministre, Josep Borrell (la Pobla de Segur, 1947), hi penja un retrat d¡¯Alfons XIII; darrere de la seva taula hi ha un retrat d¡¯un jove Joan Carles I i una escena de la Mare de D¨¦u amb l¡¯infant Jes¨²s.

Borrell t¨¦ dos escriptoris, on destaquen un llibre sobre la crisi dels refugiats, l¡¯assaig de Jordi Amat sobre el proc¨¦s (La confabulaci¨® dels irresponsables), quatre ampolletes de whisky, premsa internacional i una safata de plata amb una campaneta per avisar els uixers, una pe?a que sembla oblidada; tamb¨¦ hi ha una s¨¨rie de carpetes classificades amb noms: la del mig t¨¦ escrita la paraula ¡°Catalu?a¡±. Borrell at¨¦n Quadern per reflexionar sobre el paper dels catalans en els designis d¡¯Espanya arran del reportatge Catalans amb poder... a Madrid, que aquest diari va publicar el desembre.

Pregunta. L¡¯ambaixador Fernando Perpi?¨¢-Robert explica que la creaci¨® de l¡¯Escola Diplom¨¤tica de Barcelona, el CEI, va ser idea seva, per pal¡¤liar la manca de diplom¨¤tics catalans. Trenta anys despr¨¦s continua el d¨¨ficit de catalans en l¡¯alt funcionariat de l¡¯administraci¨® central. Ha millorat la situaci¨®?

Resposta. Quan jo era secretari d¡¯Estat d¡¯Hisenda vaig organitzar una instituci¨® a Barcelona perqu¨¨ prepar¨¦s les oposicions dels inspectors d¡¯Hisenda, i parlant amb Exteriors vam voler fer el mateix per als alts cossos d¡¯Exteriors sense haver de passar per Madrid. Al lliurament dels darrers despatxos diplom¨¤tics vaig destacar la distribuci¨® territorial, i Catalunya encara est¨¤ infrarepresentada respecte al seu percentatge de poblaci¨®. Aix¨° ¨¦s un problema, perqu¨¨ tot el territori hauria d¡¯estar uniformement representat a l¡¯administraci¨® de l¡¯Estat. Probablement aix¨° succeeix perqu¨¨ l¡¯administraci¨® auton¨°mica fa una oferta de feina molt bona, molt competitiva respecte de l¡¯administraci¨® central.

P. L¡¯exdiputat de CiU Josep L¨®pez de Lerma lamentava les negatives de Jordi Pujol per implicar-se en el Govern espanyol. Creu que ¨¦s una prova del que va escriure Vicens Vives: ¡°Els catalans no hem intentat una tasca d¡¯infiltraci¨® pregona en els llocs de comandament de l¡¯Estat¡±?.

R. Vist amb perspectiva, ara entenem millor el comportament de Jordi Pujol. ?s clar que hi havia un pla preconcebut de desconnexi¨® gradual. Per¨° ¨¦s que jo no soc tan catal¨¤ com qualsevol catal¨¤ afiliat al PDeCAT? I Narc¨ªs Serra?

P. Mai a la hist¨°ria un govern espanyol va tenir tants alts c¨¤rrecs catalans com amb el primer executiu del PSOE, amb Serra i Ernest Lluch al capdavant, segons Roc¨ªo Mart¨ªnez Sampere i Ferran Mascarell. Per qu¨¨ no s¡¯ha repetit all¨°?

R. A l¡¯¨²ltim govern de Gonz¨¢lez, Serra era vicepresident, i jo vaig ser ministre d¡¯un munt de coses. No, jo crec que hi va haver una gran influ¨¨ncia de catalans durant tots els governs socialistes. El plantejament que els catalans no van voler implicar-se en la governabilitat d¡¯Espanya ¨¦s incorrecte. ?s molt irritant cada vegada que haig de repetir i m¨¦s en cercles internacionals: ¡°No em parli vost¨¨ dels catalans, parli¡¯m vost¨¨ dels independentistes catalans, que s¨®n catalans, per¨° no s¨®n els ¨²nics, representen menys de la meitat de la poblaci¨®¡±. Aquest ab¨²s del llenguatge, aquesta simplificaci¨®, planteja un biaix i una percepci¨® de la realitat preocupant.

P. ?s simptom¨¤tic que ni PSOE ni PP hagin tingut mai un secretari general catal¨¤?

R. Jo mai vaig intentar ser secretari general del PSOE. Vaig aconseguir [el 1998] ser candidat a la presid¨¨ncia del Govern. Vaig guanyar unes prim¨¤ries per ser candidat a la presid¨¨ncia del Govern. I recordo que Pujol em va dir: ¡°Borrell, vost¨¨ perd el temps, els espanyols mai elegiran un president del Govern catal¨¤¡±. Va ser el dia de Sant Jordi de 1998, a les dotze del migdia, al pati dels Tarongers. Jo vaig respondre-li que estava profundament equivocat, que no creia que els espanyols tinguessin una animadversi¨® cap al catal¨¤ i cap all¨° catal¨¤. I la prova ¨¦s que vaig guanyar les prim¨¤ries.

¡°Vist amb perspectiva, ara entenem millor el comportament de Pujol: hi havia un pla preconcebut de desconnexi¨® gradual¡±

P. Per¨° encara no hi ha hagut un president catal¨¤ en democr¨¤cia...

R. No n¡¯hi va arribar a haver perqu¨¨ al final no vaig conc¨®rrer a les eleccions [va dimitir el 1999 pels seus vincles amb Josep Maria Huguet, excap de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria a Catalunya condemnat per corrupci¨®]. Pujol em va dir: ¡°Perd el temps, no l¡¯elegiran candidat a la presid¨¨ncia del Govern¡±, i em van elegir per ser candidat. Partia d¡¯un a priori, curosament mantingut, que no ens volen. I a mi em van votar i vaig guanyar les prim¨¤ries per golejada. ?s una percepci¨® equivocada de la realitat, que probablement els interessa mantindre, perqu¨¨ ¨¦s un caldo de cultiu, la terra f¨¨rtil on fer cr¨¦ixer el sentiment de greuge. Tot aix¨° ¨¦s una falsedat. Som al terreny de les supersticions, que no tenen base cient¨ªfica. Estem lluitant la superstici¨® contra la ra¨®.

P. Seria m¨¦s f¨¤cil, per implicar la societat catalana en l¡¯administraci¨® de l¡¯Estat, descentralitzar seus de l¡¯administraci¨® estatal?

R. Tinc clar que l¡¯administraci¨® i la institucionalitat de l¡¯Estat ha anat tenint menys pes i menys pres¨¨ncia a Catalunya, i crec que ha de ser-hi m¨¦s present, en totes les dimensions. No ¨¦s freq¨¹ent veure un ministre del Govern a la llotja del Liceu, no s¡¯ha prodigat gaire el govern espanyol amb una pres¨¨ncia personal, permanent, a la vida quotidiana. M¨¦s pres¨¨ncia institucional ¨¦s desitjable a qualsevol lloc del pa¨ªs, per¨° a Catalunya potser m¨¦s per fer front al sentiment de desafecci¨®. Cal fer un esfor? perqu¨¨ la pres¨¨ncia de l¡¯Estat no es limiti a l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, i aix¨° passa per una m¨¦s gran pres¨¨ncia dels membres del Govern a la societat catalana, i per una descentralitzaci¨® m¨¦s gran d¡¯algunes institucions. O perqu¨¨ quan alguna cosa la faci l¡¯Estat, quedi clar que la fa l¡¯Estat.

P. El govern espanyol ha d¡¯explicar a l¡¯exterior que Espanya ¨¦s una democr¨¤cia? No sembla que vagi a remolc del discurs independentista? Aix¨° ¨¦s el que sembla que fan amb la campanya This is the real Spain.

R. El govern espanyol, l¡¯Estat espanyol, digui-li com vulgui tot i que s¨®n coses diferents, no ha perdut la batalla, ¨¦s que no l¡¯ha donada. No ¨¦s que vagi a remolc, ¨¦s que est¨¤ absent. Ara mirem d¡¯estar-hi presents. El Govern ha estat absent, les instruccions que tenien les ambaixades i els diplom¨¤tics d¡¯aquest ministeri amb l¡¯anterior Govern era: ¡°Cos a terra, tots callats, aqu¨ª no es contesta res, silenci r¨¤dio, no replicar, ja passar¨¤¡±. La batalla davant l¡¯opini¨® s¡¯ha perdut per incompareixen?a. Com a molt, relacions diplom¨¤tiques, aqu¨ª s¨ª que s¡¯ha estat efectiu. Perqu¨¨ cap govern del m¨®n, crec que falta per respondre Corea del Nord, cap govern del m¨®n ha demostrat cap intenci¨® de recon¨¨ixer la non nata rep¨²blica catalana, ni d¡¯acollir els plantejaments del senyor Puigdemont, fins a l¡¯extrem que el senyor Puigdemont est¨¤ llen?ant gripaus i serps contra la Uni¨® Europea, a la que ha qualificat de pa?sos decadents.

P. Aleshores, l¡¯estrat¨¨gia del cos a terra s¨ª que ha funcionat?

R. Ha funcionat l¡¯estrat¨¨gia de la relaci¨® diplom¨¤tica de govern a govern. L¡¯altra, la de l¡¯opini¨®, no s¡¯ha produ?t per incompareixen?a. Quan arriba aquest Govern socialista hem de contrarestar les cr¨ªtiques. Si les cr¨ªtiques que et fan ¨¦s que no ets una democr¨¤cia, el normal ¨¦s que defensis que s¨ª que ho ets, de la mateixa manera que si diuen que la teva prima de risc ¨¦s molt alta, el normal ¨¦s que responguis parlant de la solidesa de la teva economia. Aquests missatges van dirigits a senyors amb un coneixement relatiu de la realitat espanyola i que han estat rebent un bombardeig d¡¯opinions, imatges i descr¨¨dit.

P. El periodista Fernando ?nega assegura que el president dels Estats Units, Donald Trump, li va criticar, parlant de Catalunya, que el Govern espanyol est¨¤ ¡°esmicolant la seva regi¨® m¨¦s pr¨°spera¡±. Aix¨° ¨¦s cert?

R. No va dir aix¨°. El que es va plantejar ¨¦s qu¨¨ passava a Catalunya. Trump no va dir aix¨°. Estava mal informat, o tenia una informaci¨® relativa sobre el desenvolupament de les votacions a Catalunya. Confonia els refer¨¨ndums amb les eleccions. Cal entendre que un president dels Estats Units no segueix tan de prop el que passa en una regi¨® d¡¯un pa¨ªs europeu.

P. Per¨° deu tenir experts que l¡¯assessoren...

R. Experts els t¨¦ tots, el que no s¨¦ ¨¦s si els usa.