Retrat d¡¯un nacionalista

Feia temps que no es tenien not¨ªcies d¡¯Arzalluz, un dels protagonistes de la Transici¨® i antic l¨ªder m¨¤xim del PNB, que va morir fa uns dies als 86 anys. Va ser realment un prototip de nacionalista en uns temps que a Europa, almenys fins ara, es pensa m¨¦s en la uni¨®. Un paper dif¨ªcil, el seu.

Arzalluz va arribar a la pol¨ªtica a una edat ja madura, a la meitat de la seva vida. Igual que el seu partit, no es podia vantar de tenir un ampli curr¨ªculum com a lluitador antifranquista. Nascut en una fam¨ªlia carlista, va ser primer jesu?ta durant for?a anys i potser per aix¨° va ser un orador extraordinari: dominava el to de veu, la mirada, els gestos facials i, per descomptat, la paraula. Mantenia el vigor de l¡¯orador sacre d¡¯altres temps.

D¡¯altra banda, tenia un gran sentit del poder, del poder en el seu sentit m¨¦s real i menys aparent: menyspreava els c¨¤rrecs p¨²blics per¨° volia ser influent i, m¨¦s encara, tenir una influ¨¨ncia decisiva al seu pa¨ªs. Ho va aconseguir. Mai va arribar a ser lehendakari, ni ho va voler ser: en tenia prou amb el control suprem del Govern basc i de les poderoses diputacions provincials ¨Cles grans recaptadores¨C a trav¨¦s del partit, del PNB, que t¨¦ com a bandera l¡¯oficial d¡¯Euskadi i amb aix¨° ja est¨¤ tot dit sobre la funci¨® que aquest partit hi exerceix.

Despr¨¦s d¡¯uns anys exercint de jesu?ta a Alemanya i, despr¨¦s, ja secularitzat, com a professor de Dret a Deusto, es va llan?ar a l¡¯activitat pol¨ªtica, que acabaria sent el seu veritable dest¨ª. En aquest camp, la seva actuaci¨® t¨¦ dues etapes successives, les pr¨°pies d¡¯un nacionalista d¡¯aquells temps, i en aix¨° s¡¯assembla a Jordi Pujol: primer adobar el terreny, despr¨¦s recollir la collita. ¡°Avui paci¨¨ncia, dem¨¤ independ¨¨ncia¡±, corejaven els pujolistes.

La lleialtat d¡¯un nacionalista ¨¦s nom¨¦s amb la seva naci¨®, la que ells han ideat, dissenyat i modelat, de la qual han determinat l¡¯ess¨¨ncia i marcat els l¨ªmits. A partir d¡¯aqu¨ª, m¨¦s que pol¨ªtic en el sentit habitual, el l¨ªder nacionalista es considera sempre el guardi¨¤ de la seva naci¨®, nom¨¦s ell en coneix els fonaments i la composici¨®, cap on ha d¡¯anar. Aix¨ª imposa la seva autoritat.

En aix¨°, certament, s¨®n poc o gens dem¨°crates, no creuen en el pluralisme, ni en l¡¯autonomia individual de les persones, ni que el vot ha de determinar la pol¨ªtica d¡¯un pa¨ªs. El m¨¦s important per a ells no s¨®n els drets de les persones, sin¨® la fortalesa d¡¯una uni¨® sense discrep¨¤ncies, creuen en una naci¨® llunyana en el passat i tamb¨¦ cap al futur. Els bascos s¨®n bascos no per les lleis aprovades pels homes, sin¨® pels drets que la hist¨°ria els atorga, els famosos drets hist¨°rics: un sac de contingut misteri¨®s del qual es pot extreure el que es vulgui. El carlisme i les monarquies absolutes pensaven el mateix, al cap i a la fi el carlisme n¡¯¨¦s una derivada, neix pel seu rebuig al liberalisme. Nom¨¦s des d¡¯aqu¨ª es poden entendre Batasuna i ETA, mentre que el PNB n¡¯¨¦s l¡¯ala moderada i conservadora.

Tot aix¨° Arzalluz ho tenia ben clar, es trobava a la base del seu pensament. Per¨° en iniciar la seva activitat pol¨ªtica ho havia de dissimular: els espanyols volien una democr¨¤cia i la Transici¨® no va ser altra cosa que l¡¯acc¨¦s a aquesta forma d¡¯Estat: drets fonamentals, sobirania nacional, sistema parlamentari, pluralisme pol¨ªtic. Per aix¨° fins a primers anys noranta es va mostrar com un pacient autonomista: els qui agitaven les branques eren els terroristes, ell esperava recollir les nous. Per¨° va arribar el moment de treure¡¯s la careta. Va ser amb la Declaraci¨® de Barcelona ¨Cjuntament amb CiU i els nacionalistes gallecs¨C i poc despr¨¦s amb el Pacte de Lizarra: els bascos ¨C¨¦s a dir, els nacionalistes bascos¨C no volien la Constituci¨® espanyola, volien ser ¨¨tnicament bascos i desactivarien ETA si s¡¯incorporaven les seves premisses b¨¤siques. D¡¯aqu¨ª ve el Pla Ibarretxe, el gran frac¨¤s final d¡¯Arzalluz, com la reforma de l¡¯Estatut catal¨¤ va constituir el frac¨¤s de Pujol, que l¡¯ha sobreviscut i ha de contemplar amb malenconia el panorama actual.

A la Uni¨® Europea el nacionalisme t¨¦ els seus l¨ªmits. Si desborda una autonomia federal i vol aconseguir la independ¨¨ncia, de facto (Euskadi) o jur¨ªdica (Catalunya), fracassa perqu¨¨ est¨¤ fora del seu temps, com el carlisme ho estava en l¡¯¨¨poca liberal. Potser aix¨° ho va pensar Arzalluz en els seus anys de retirada, segurament ho pensa avui Urkullu en contemplar el desastre catal¨¤.

Francesc de Carreras