Les avantguardes catalanes, m¨¦s enll¨¤ de Mir¨®, Picasso i Dal¨ª

Ramon Casas i Santiago Rusi?ol van viatjar a Par¨ªs al comen?ament del segle XX per con¨¨ixer de primera m¨¤ la modernitat art¨ªstica que van reflectir en les seves pintures; unes obres que, quan van tornar, van vendre a col¡¤leccionistes catalans. Pocs anys despr¨¦s, un altre pintor catal¨¤, Joan Mir¨®, va fer que li enviessin a Par¨ªs un sobre amb herbes de Mont-roig del Camp per poder acabar La Masia, una de les seves obres m¨¦s ic¨°niques que va acabar a The National Gallery de Washington. ¡°Una de les grans difer¨¨ncies entre els pintors modernistes i noucentistes i els de les avantguardes ¨¦s que per primera vegada es produeix un debat i un di¨¤leg entre els artistes d'aqu¨ª i els de fora¡±, explica Joan Maria Minguet, professor i autor d'un llibre de col¡¤leccionista editat per Enciclop¨¨dia Catalana (2.000 exemplars a 595 euros) que aborda les avantguardes catalanes a partir de 150 obres de 40 artistes (tres s¨®n dones: Remedios Varo, ?ngeles Santos i Olga Sacharoff) realitzades entre el 1906 i el 1939.

Per l'expert, es tracta, ¡°a m¨¦s d'un per¨ªode de confusions i transversalitat¡±; d'un moment en el qual ¡°s'abandona la realitat en la representaci¨® i la pintura deixar d'estar jer¨¤rquicament per sobre de la resta de les disciplines¡±. Per aix¨°, en el llibre, a m¨¦s de pintures, s'hi poden veure fotomuntatges, fotografies, collages, cartells i poemes visuals. ¡°S'hi inclou el Manifest Groc, promogut per Dal¨ª, Gasch i Montany¨¤, que no ¨¦s una obra d'art, per¨° sense, no es pot entendre l'oposici¨® a la tradici¨® noucentista i el que va passar despr¨¦s¡±.

El llibre estableix un c¨¤non amb els artistes que van participar en aquest moment. ¡°S'han hagut de prendre decisions, segurament arriscades, sobre quines obres s'havien d'incloure i quines no¡±, explica. ¡°Totes s'havien vist i eren conegudes dins dels cercles culturals de la pintura catalana¡±. I cita les cinc exposicions privades que Mir¨® va fer a casa seva o a casa de personatges com Josep Llu¨ªs Sert amb obres que havia pintat abans que viatgessin a Par¨ªs i Zuric per exposar-se. Unes obres que Minguet estudia per a una possible exposici¨® a la Fundaci¨® Joan Mir¨®.

Una influ¨¨ncia que tamb¨¦ es repeteix amb Picasso: ¡°Visita G¨®sol el 1906, Horta de Sant Joan el 1898 i el 1909 i Barcelona el 1917, un moment en el qual ¨¦s fam¨®s i li fan homenatges i sopars multitudinaris. I sabem que els artistes catalans que visitaven Par¨ªs passaven pel seu taller¡±. Per Minguet, no hi ha dubte que "sense els tres grans, Mir¨®, Picasso i Dal¨ª, les avantguardes serien diferents". Al llibre podem veure Dona en una butaca (1917) i Retrat d¡¯una vaileta (1919) de Mir¨®; Autoretrat cubista (1923), Venus i el mariner (1925) i La persist¨¨ncia de la mem¨°ria (1931) de Dal¨ª, i t¨ªtols com La dona dels pans (1906), Cases d¡¯Horta (1909) i El passeig de Colom (1917) de Picasso. D'aquest ¨²ltim assegura que ¨¦s ¡°una b¨¨stia que tothom segueix des del 1907 i el millor bromista de l'art contemporani perqu¨¨ quan fa cubisme, el fa nou classicisme, i quan l¡¯imiten, el torna al cubisme anal¨ªtic¡±. Tamb¨¦ recorda els debats furibunds a la premsa catalana ¡°per devoci¨® o reacci¨®¡± sobretot a favor i en contra de Mir¨® i Dal¨ª.

Per¨° el volumin¨®s llibre tamb¨¦ inclou artistes vinguts de fora. Com l'uruguai¨¤ Rafael Barradas, del qual s'han incl¨°s una dotzena de pintures. ¡°La seva influ¨¨ncia ¨¦s sublim, sobretot en artistes com Torres-Garc¨ªa o el poeta Joan Salvat-Papasseit. Barradas ¨¦s un personatge fascinant¡±, continua Minguet, que assegura que seria capa? de justificar ¡°cadascuna de les obres del llibre¡±.

La socialitzaci¨® i la democratitzaci¨® de l'art que va suposar les avantguardes no van acabar amb la Guerra Civil. ¡°Les formes i l'esperit de combat estan presents en els cartells, les portades de llibres i fotomuntatges que es produeixen en aquest moment¡±, i cita autors com Helios G¨®mez i Carles Fontser¨¨.

Minguet despr¨¦s de posar sobre la taula la infausta pol¨¨mica dels l¨ªmits entre el Macba i el MNAC i el fet que s'hagi considerat les avantguardes com si fossin obres i autors menors "malgrat que expliquen la realitat de la nostra pintura¡±, assegura que la poca pres¨¨ncia d'aquestes obres en museus catalans ¨¦s una situaci¨® "irrecuperable", una cosa que "impedeix elaborar un relat sobre el per¨ªode".

Per aix¨°, el llibre que ha editat Enciclop¨¨dia Catalana t¨¦ molt de valor. ¡°?s una eina que vol ser ¨²til, en qu¨¨ hi ha tot el que hi ha d¡¯haver¡±. Fins i tot hi hauria incl¨°s alguna obra m¨¦s. ¡°En el llibre est¨¤ representat Ram¨®n Calsina, per¨° no m'hauria importat posar m¨¦s obres seves, com una de meravellosa que va sortir a subhasta per 18.000 euros fa un mes d'una c¨¤rrega de la policia a les Rambles, que, a m¨¦s a m¨¦s, es va quedar sense vendre. Si hagu¨¦s pogut, fins i tot l'hauria comprat jo¡±, rebla.

Falta d¡¯olfacte i desinter¨¨s

Per Minguet la dispersi¨® d'aquestes obres es deu a dos factors: ¡°A la falta d'olfacte del col¡¤leccionisme catal¨¤. Fins al 1917 les obres m¨¦s venudes a la Sala Par¨¦s eren d¡¯Enric Claras¨®, Santiago Rusi?ol i Ramon Casas, deixant passar la d'artistes com Olga Sacharoff i Francis Picabia, que creen aqu¨ª¡±. El segon, "al desinter¨¨s i la deixadesa de les institucions p¨²bliques per aconseguir obres d'aquests autors a partir del 1977 i el 1979, que han fet que s'hagin venut fora i hagin acabat al Reina Sofia o al Patio Herreriano de Valladolid".