La despoblaci¨® rural avan?a davant la inacci¨® de la Generalitat

La creixent falta de poblaci¨® de les zones rurals, on es troben el 75% dels municipis catalans, no cessa. El diagn¨°stic est¨¤ fet, per¨° no s'han trobat instruments per frenar-la. La Generalitat, que fa un any i mig va constituir un grup de treball integrat per diferents conselleries, ha estat incapa? de desenvolupar i implementar alguna mesura per frenar la sagnia, encara que la veritat ¨¦s que els seus integrants amb prou feines s'han reunit en dues ocasions per intentar buscar solucions. Mentre, les ciutats van guanyant poblaci¨®: 36.000 persones en 2017.

No es coneix ant¨ªdot contra la despoblaci¨® rural. Les males comunicacions, l'a?llament i uns serveis pitjors, en comparaci¨® de municipis m¨¦s poblats, minven el nombre de ve?ns que resideixen a les comarques m¨¦s apartades. Les iniciatives de les institucions p¨²bliques per frenar l'aband¨® dels pobles aconsegueixen sonoritat i un inter¨¨s efervescent, per¨° cauen en sac foradat.

L'agost del 2017 la Generalitat va decidir crear una comissi¨® interdepartamental per coordinar pol¨ªtiques contra la despoblaci¨® rural. En divuit mesos, la comissi¨® s'ha reunit dues vegades i no ha desenvolupat cap mesura. Aquell mateix 2017, els pobles rurals de Catalunya van perdre 2.800 ve?ns mentre els empadronaments en l'¨¤mbit urb¨¤ creixien en 36.000 persones.

La Fundaci¨® M¨®n Rural, impulsada i finan?ada pel Departament d¡¯Agricultura, explora l¨ªnies de treball per frenar la despoblaci¨® lluny de les ciutats. A Catalunya hi ha 947 municipis i m¨¦s del 75% s¨®n nuclis rurals. Eduard Trepat, t¨¨cnic de la Fundaci¨®, apunta que l¡¯¡°¨²nic¡± criteri administratiu v¨¤lid per classificar un territori com a rural o urb¨¤ passa per fixar-se en si li arriba el pla Leader: un programa de la Uni¨® Europea que subvenciona el desenvolupament d'aquelles zones on l'agricultura ha estat un motor econ¨°mic preeminent.

Recentment, el F¨°rum Econ¨°mic de Tortosa va convocar economistes i especialistes en demografia per intentar analitzar la realitat socioecon¨°mica de les Terres de l'Ebre, unes comarques que exemplifiquen l'hemorr¨¤gia poblacional: el 80% dels seus municipis perden ve?ns i a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta m¨¦s del 25% dels residents depassen els 65 anys.

Prat de Comte ¨¦s el poble m¨¦s petit de les Terres de l'Ebre. L¡¯Idescat li concedeix 179 empadronats. Fa quatre anys, el poble va multiplicar la seva notorietat despr¨¦s de fer una crida per reclutar sang nova. L'ajuntament va prometre feina a les fam¨ªlies, amb fills en edat escolar, que s'instal¡¤lessin en el llogaret. El consistori va rebre m¨¦s de 700 curr¨ªculums i va quedar desbordat. Una fam¨ªlia de Tortosa, amb tres fills, es va adjudicar la gesti¨® de l'alberg municipal, ara tancat i barrat. Aquella fam¨ªlia va aguantar poc al capdavant de la casa d'hostes i, despr¨¦s del desistiment, els seus fills van abandonar l'escola del poble. Tamb¨¦ se¡¯n van anar la Carme i els seus tres fills, que havien arribat a Prat de Comte atrets per l'oferta per encarregar-se de la botiga municipal d'aiguardent.

El col¡¤legi Mare de D¨¦u de la Fontcalda t¨¦ vuit alumnes. Per¨° perdr¨¤ una estudiant aviat. ?s l¡¯Elsa, la filla de Paco Rocha i d¡¯Elisabeth Portero. La fam¨ªlia, juntament amb el petit Isaac, es va instal¡¤lar al poble fa uns mesos, sedu?ts per la pau que despr¨¨n aquest entorn, als peus del parc natural dels Ports, i per les facilitats que posava l'ajuntament als nous ve?ns. Abans, vivien a Londres. Ell ¨¦s il¡¤lustrador i t¨¦ facilitat per treballar a dist¨¤ncia. El consistori va accedir a cedir-li un local municipal, amb una vertiginosa connexi¨® a internet, per poder treballar. Valoren el ¡°bon acolliment¡± que els van brindar els ve?ns per¨° s'han desencantat amb el pas de les setmanes i han decidit fer les maletes. Se¡¯n van a un poble ve¨ª, Batea, que ronda els 2.000 ve?ns.

Montse Subirats, ve?na de Prat de Comte i mare de tres nens que acudeixen a l'escola Mare de D¨¦u de la Fontcalda, apunta que ¡°viure en un poble no ¨¦s tan senzill com pugui semblar¡± i manifesta que, abans de fer el pas, no est¨¤ de m¨¦s concedir-se un per¨ªode de prova. ¡°Cal venir, veure-ho i provar-ho¡±. Lamenta que, un altre problema, ¨¦s el de la falta d'habitatge. A Prat de Comte un lloguer no arriba als 300 euros per¨° no ¨¦s f¨¤cil trobar una casa disponible. Moltes cases estan tancades la major part de l'any. Els propietaris, que un dia van optar per marxar a viure lluny del poble, nom¨¦s franquegen la porta durant les festes o per passar-hi uns dies d'estiu..