La falta de metges posa en una situaci¨® dif¨ªcil els centres rurals

Fa temps que algunes places de metges es queden buides. No als grans hospitals ni tampoc a Barcelona, per¨° m¨¦s enll¨¤ de l'¨¤rea metropolitana comencen a pintar bastos. La falta estructural ¡ªper la precarietat dels contractes i la incipient fugida de talents, entre altres raons¡ª s'aguditza en entorns rurals. Fins i tot els incentius econ¨°mics resulten en va. Professionals i Administraci¨® coincideixen que, si no s'aborda amb urg¨¨ncia aquesta desbandada de professionals, la sanitat de l'¨¤mbit rural catal¨¤ entrar¨¤ a l¡¯UCI.

El 2018, el servei d'ocupaci¨® del Col¡¤legi de Metges de Barcelona (COMB) va gestionar 1.357 ofertes de feina. Tres de cada quatre corresponien a places disponibles a l'¨¤rea de Barcelona, que aglutina el pol cient¨ªfic m¨¦s important i els hospitals de tercer nivell. La resta d'ofertes (el 23%) eren d'altres comarques de Catalunya i nom¨¦s es van cobrir amb un candidat el 40% de les places. ¡°?s un problema que sempre ha existit. A mesura que t'allunyes de la pla?a de Catalunya, costa m¨¦s trobar metges. Tamb¨¦ hi ha un proc¨¦s de context social en el qual el professional jove tendeix a la tecnificaci¨® i tamb¨¦ hi ha el fenomen de desruralitzaci¨® de qualsevol societat¡±, analitza Marc Ramentol, director general de Professions Sanit¨¤ries del Departament de Salut.

A les comarques de Girona tamb¨¦ falten metges, admet Josep Vilaplana, president del Consell de Col¡¤legis de Metges de Catalunya. Sobretot, a l¡¯atenci¨® prim¨¤ria, anestesistes i pediatres. ¡°De metges de fam¨ªlia, en falten un, dos o tres en tots els centres d'atenci¨® prim¨¤ria de la prov¨ªncia. Tamb¨¦ a urg¨¨ncies de l'Hospital de Palam¨®s, Figueres, Santa Caterina... A l'hospital d¡¯Olot es paga relativament b¨¦. I malgrat pagar, no en trobes¡±, apunta.

Els professionals de l'entorn rural i urb¨¤ coincideixen en el perqu¨¨ de la despoblaci¨® de metges: la sensaci¨® d'a?llament professional i la falta d'alternatives per mantenir una formaci¨® continuada. ¡°Passa el que ja passava abans, per¨° ara multiplicat. Et formen a l'hospital, amb companys, l'¨²ltima tecnologia... Ning¨² et forma per assumir responsabilitats sol i que el suport d'una UCI estigui a 150 quil¨°metres. I, a m¨¦s a m¨¦s, tots els metges necessitem fer una formaci¨® continuada de manera intensiva i aqu¨ª dalt, al Pirineu, ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil¡±, explica Jordi F¨¤brega, pediatra a la Seu d'Urgell. Aquest metge ¨¦s un dels fundadors d'una experi¨¨ncia d'¨¨xit per atreure professionals a la zona dels Pirineus. Es tracta de Pediatres dels Pirineus, una cooperativa autogestionada de metges que es fan c¨¤rrec de la pediatria de les comarques de l'Alt Urgell, el Pallars i l'Alta Ribagor?a.

Pediatres dels Pirineus s'ha convertit en l'excepci¨® que confirma la regla. S¨®n atractius malgrat exercir en una zona rural i allunyada dels grans hospitals. ¡°Hi ha tres potes: l'econ¨°mica, ja que el nostre sou ¨¦s una mica m¨¦s alt; la formativa, perqu¨¨ estem vinculats a l'Hospital Sant Joan de D¨¦u i fem rotacions peri¨°diques que fan que et vagis reciclant; i la tercera pota ¨¦s la de la conciliaci¨®, i mentre el servei estigui cobert, hem adaptat els nostres horaris per conciliar vida laboral i personal¡±, assenyala F¨¤brega.

Metges de Catalunya, el sindicat majoritari entre els facultatius, hi coincideix: ¡°Cal donar incentius econ¨°mics. Tamb¨¦ mantenir certa professionalitat en les actuacions, com donar-los un mes a l'any per anar als serveis de medicina interna dels grans hospitals. I, a nivell laboral, que es compensi tamb¨¦ amb m¨¦s nota per fer concurs de trasllat. El paper de l¡¯Administraci¨® ¨¦s crucial; si no s'ocupa d'aix¨°, estem morts¡±, rasa Josep Maria Puig, secretari general del sindicat.

Ramentol admet que al Departament li ¡°preocupa¡± aquesta q¨¹esti¨® i que el principal instrument per combatre aquesta despoblaci¨® s¨®n les aliances estrat¨¨giques entre els centres, per¨° reconeix que ¡°pot ser que no siguin suficients i caldr¨¤ enriquir-les¡±.

Hi ha un factor en el qual insisteixen els metges amb anys d'exercici en zones rurals. Ho explica Josep Maria Benet, trenta anys exercint a l'¨¤rea b¨¤sica del Garraf Rural: ¡°Si no tens vocaci¨®, adeu. Has de fer m¨¦s gu¨¤rdies, quil¨°metres amb el cotxe, atendre pediatria, pacients de 0 a 100 anys. Ser metge rural t¡¯ha d'agradar. Si ets urbanita, aix¨° no et va¡±.