Campuzano: ¡°En el sobiranisme falta la valentia de decebre part dels nostres¡±

Carles Campuzano (Barcelona, 1964) fa 23 anys que negocia al Congr¨¦s tot tipus de lleis amb governs del PP i del PSOE. Representa millor que ning¨² el sector m¨¦s pactista del sobiranisme catal¨¤. Va ser decisiu per v¨¨ncer la batalla contra Carles Puigdemont, que volia votar no en la moci¨® de censura de juny del 2018. Per¨° ara l'expresident s'ha venjat i l'ha tret de les llistes. Home de partit, militant des dels 17 anys, defensa el di¨¤leg com a ¨²nica sortida i deixa caure que si el PDeCAT aposta pel bloqueig, alg¨² ocupar¨¤ l'espai del sobiranisme pragm¨¤tic, potser una escissi¨® de la qual ell mateix formi part. Per¨° hi insisteix: qualsevol cosa que passi ser¨¤ despr¨¦s del 26 de maig. Ara, en plena campanya, Campuzano rebutja qualsevol moviment per buscar una tercera via.

Pregunta. Qu¨¨ ha passat perqu¨¨ un portaveu parlamentari quedi fora de les llistes?

Resposta. Els qui hem defensat que en la propera legislatura el PDeCAT ha de posar com a prioritat evitar un Govern de les tres dretes o un pacte PSOE-Ciutadans i construir una soluci¨® pol¨ªtica amb els grups de la moci¨® de censura no som en aquestes llistes. Ho va decidir majorit¨¤riament el partit. Cal acceptar-ho.

P. Per qu¨¨ la seva opci¨® ¨¦s minorit¨¤ria en l'independentisme?

R. Hi ha una situaci¨® excepcional, amb persones a la pres¨®, a l'exili. Els presos dificulten la posici¨® dels qui defensem l'acord. La via penal redueix el marge per a la negociaci¨®, ¨¦s dif¨ªcil construir alguna cosa en aquestes condicions.

P. Ha estat una revenja de Puigdemont contra els qui, com vost¨¨, Marta Pascal o Jordi Xucl¨¤, van for?ar el suport a la moci¨® de censura?

R. No ho puc interpretar en l¨°gica de revenja. Per¨° em sento molt orgull¨®s d'haver ajudat a construir la posici¨® pol¨ªtica a favor de la moci¨® de censura. Va ser una de les decisions m¨¦s audaces i intel¡¤ligents del sobiranisme, que va obrir una nova din¨¤mica pol¨ªtica que espero que serveixi per obrir una soluci¨® al conflicte. Els qui ho vam veure clar des del primer moment ens reafirmem. D'altres no ho veien tan clar. En un conflicte pol¨ªtic no hi ha alternativa a la negociaci¨® i l'acord. El m¨¦s c¨°mode ¨¦s quedar-te en la teva trinxera. Trigarem m¨¦s o menys, per¨° no hi ha alternativa.

P.?Hi ha hagut molts xocs amb Puigdemont aquests mesos. No ¨¦s voler passar comptes?

R. ?s veritat que hi ha hagut posicions diferents. Alguns no compartim la declaraci¨® d'independ¨¨ncia, la destituci¨® de Marta Pascal com a coordinadora, l'estrat¨¨gia de la negociaci¨® de Pressupostos.

P. Vost¨¨ no hauria presentat una esmena a la totalitat?

R. El di¨¤leg entre el Govern espanyol i la Generalitat reclamava temps. L'opci¨® va ser vincular la negociaci¨® pol¨ªtica amb les esmenes de devoluci¨® dels Pressupostos. El PSOE ho va acceptar. Els marges eren escassos. Alguns haur¨ªem preferit permetre el debat de Pressupostos i ara a l'abril o al maig poder votar que no si no hi havia acord.

P. Els independentistes catalans han demanat di¨¤leg tota la vida. I ara fulminen en les llistes els qui plantegen el di¨¤leg. Quin missatge llan?a aix¨°?

R. Jo nom¨¦s constato que els qui posem m¨¦s accent en el di¨¤leg no som a les llistes. Ara veurem quins resultats electorals hi ha i quina pol¨ªtica es fa. Tant de bo la pr¨¤ctica pol¨ªtica s'apropi m¨¦s a la nostra que al bloqueig i el no a tot.

P. Per qu¨¨ Puigdemont arrasa si se suposa que hi ha tanta gent que hi est¨¤ en desacord? Li tenen por?

R. Vivim en una situaci¨® a Catalunya per un judici que indigna i revolta. El clima emocional fa m¨¦s dif¨ªcil una aproximaci¨® m¨¦s racional.

P. Sense Campuzano, Jordi Xucl¨¤, Marta Pascal, Joan Tard¨¤, S¨¢nchez seria president?

R. Tots aquests noms vam entendre que era una enorme oportunitat la moci¨® de censura. Primer, per higiene democr¨¤tica, davant d'un PP que no assumia les conseq¨¹¨¨ncies de la corrupci¨®. I segon, perqu¨¨ vam obrir el di¨¤leg.

P. Es plantegen crear un tercer espai? Aix¨° fa pinta d'escissi¨®?

R. Avui la nostra obligaci¨® ¨¦s ajudar a fer que el cicle electoral vagi b¨¦. A partir del 26 de maig caldr¨¤ fer reflexions, sobretot si volem evitar que el conflicte s'enquisti. Seria una p¨¨ssima not¨ªcia que aix¨° acab¨¦s en escissions. Constato que hi ha una demanda per a un sobiranisme exigent per¨° que sigui tranquil, ser¨¨, ¨²til, pragm¨¤tic. Quan acabi aquest cicle electoral haurem de reflexionar. Hi ha demanda d'aquesta tranquil¡¤litat, per part de gent que est¨¤ pel dret a decidir. L'he viscut.

P. Per qu¨¨ t¨¦ tanta for?a Puigdemont des de Brussel¡¤les?

R. Des del 1931, amb Maci¨¤, la pol¨ªtica catalana li ha atorgat molta for?a al president de la Generalitat. Per¨° si el sobiranisme del PDeCAT s'inhibeix, d'altres ocuparan l'espai. La pol¨ªtica no aguanta l'espai buit. Quan hi ha una demanda d'un sobiranisme pragm¨¤tic, si no ¨¦s el PDeCAT, apareixer¨¤ l'oferta. Per aix¨° espero que els meus col¡¤legues no s'inhibeixin en la recerca de solucions.

P. Per qu¨¨ els alcaldes no han volgut al?ar la veu contra Puigdemont?

R. Aquests alcaldes tenen les seves prioritats, i la principal ¨¦s afrontar unes eleccions municipals.

P. Puigdemont i Casado es retroalimenten?

R. Diguem que hi ha molts, en tots els sectors, que en el conflicte aferrissat troben un espai confortable.

P. S¨®n conscients que li poden haver obert la porta al PP?

R.?Hi haur¨¤ de tot, per¨° si el PP acaba governant amb Ciutadans i Vox el principal responsable ser¨¤ els qui els voten i algun problema tindr¨¤ l'esquerra espanyola per no guanyar una aposta tan reaccion¨¤ria com la de les tres dretes.

P. Puigdemont vol un maidan a Catalunya?

R. No s¨¦ qu¨¨ deu voler Puigdemont per¨° les condicions objectives a Catalunya no tenen res a veure amb les de la Ucra?na del maidan.

P. L'independentisme est¨¤ sent irracional? No interessaria fins i tot als presos una altra posici¨®?

R. Jordi S¨¤nchez ha defensat que era un error vincular presos amb Pressupostos. Ell parla d'aquesta vocaci¨® d'acord. Per¨° l'aplicaci¨® del 155 i l'aposta per la via penal tampoc va ser gaire racional. Ni les c¨¤rregues policials de l'1 d'octubre. Sense tot aix¨° aquesta emocionalitat que avui es viu a Catalunya no la tindr¨ªem. Rajoy es va inhibir a l'hora de buscar la soluci¨®.

P. Li ha faltat a Catalunya un Urkullu, un PNB, m¨¦s pragmatisme?

R. Aquests anys ha faltat un Govern espanyol que estigu¨¦s disposat a sortir de la comfortabilitat en la qual es va instal¡¤lar Rajoy i al m¨®n sobiranista va faltar el coratge de ser capa? d'explicar que quan comences el cam¨ª cap a un acord una part dels teus sempre se sentiran decebuts. Sempre que apostes pel di¨¤leg, una part dels teus es frustren. Hem de tenir la valentia de decebre alguns dels nostres. El Pa¨ªs Basc t¨¦ resolta fa d¨¨cades la q¨¹esti¨® fiscal, i ha passat el drama de la viol¨¨ncia d'ETA. Per¨° s¨ª, admiro un PNB que sense renunciar als seus objectius ha intentat construir una pol¨ªtica basada en realitats, en la millor pol¨ªtica social d'Espanya.

P. Fa 23 anys que ¨¦s al Congr¨¦s. La pol¨ªtica menysprea l'experi¨¨ncia o ja ha arribat el moment de sortir?

R. Alguns diuen que no t¨¦ sentit que segueixi perqu¨¨ quan ells encara no podien votar jo ja era aqu¨ª. Potser tenen una mica de ra¨®, per¨° quan veig la pol¨ªtica als EUA o a Europa trobo gent amb llargu¨ªssimes carreres pol¨ªtiques. Crec que l'experi¨¨ncia suma m¨¦s que resta.

P. Espanya funcionava millor quan Roca, Duran i despr¨¦s Campuzano manaven a Madrid?

R. Els vuitanta, noranta, 2000 no tornaran. Ara el repte ¨¦s, amb el que sabem del passat, com som capa?os de superar-ho. La nost¨¤lgia en pol¨ªtica no serveix per res. Cal repensar com resolem els problemes, sabent una realitat de fa 30 o 100 anys, que els conflictes pol¨ªtics es resolen amb di¨¤leg i acord.

P. On creu que acabar¨¤ la seva carrera pol¨ªtica?

R. Jo amb 13 anys vaig assistir a m¨ªtings d'una coalici¨® que liderava Pujol, el Pacte Democr¨¤tic per Catalunya. Em vaig afiliar a les joventuts als 17 anys. Era independentista, socialdem¨°crata, europeista. En aquest espai m'he mogut en Converg¨¨ncia i en el PDeCAT. En aquests espais continuar¨¦ treballant. Tant de bo sigui al PDeCAT, que ha estat un gran invent. Ja veurem qu¨¨ passa a partir de maig.