Dones per a tots els gustos

De vegades un llegeix alguna cosa, en un text literari, que li sembla haver llegit igualment, o semblantment, en algun altre lloc. Aix¨° passa, per exemple, tot llegint el llibret de Don Giovanni, de Mozart, en qu¨¨ apareix la famosa ¨¤ria del cat¨¤leg, al primer acte, en la qual Leporello, servent de Don Joan, explica a la sempre enamorada donya Elvira fins a quin punt el seu amo corteja tota mena de dones... i les abandona despr¨¦s: ¡°Madamina, il catalogo ¨¨ questo, delle belle che am¨° il padron mio¡±, aix¨ª comen?a. Hi ha de tot al cat¨¤leg de les dones que Don Joan ha sedu?t: hi ha pageses, hi ha cambreres, ciutadanes i comtesses; baronesses i marqueses, principeses; n¡¯hi ha de tota condici¨®, tota forma i tota edat. De la rossa t¨¦ el costum de lloar la gentilesa; de la bruna, la const¨¤ncia; de la blanca, la dolcesa. A l¡¯hivern la vol grassota, a l¡¯estiu la vol primeta; l¡¯alta, majestuosa; la baixeta, graciosa. A les velles les conquesta per fer llarga la requesta; t¨¦ passi¨® predominant per la jove principiant; li ¨¦s igual que sigui rica, sigui lletja, sigui bella... mentre porti la gonella. (Vetusta paraula que agradava a J. V. Foix.) Aix¨° a Da Ponte-Mozart.

El lector va pensar que, per molt de geni que tingu¨¦s el llibretista de Mozart, aix¨° devia venir d¡¯un o altre autor de com¨¨dies del seu temps, o poc abans. I va trobar que potser la cosa venia de Scarron, que a la seva com¨¨dia Le jodelet duelliste, I.1, tamb¨¦ li diu al seu senyor, Don F¨¨lix: ¡°D¡¯on us ve que qualsevol objecte esdevingui un ¨ªdol per a v¨®s? Ara bella, despr¨¦s lletja; ara s¨¤via, despr¨¦s ximple; unes joves, d¡¯altres velles; la v¨ªdua i la ben casada; ja la nena de deu anys, ja la vella de seixanta. Sou femmicide, senyor: cosa indigne d¡¯una persona honorable!¡±.

No content amb aquesta refer¨¨ncia, al lector li va semblar que la font havia de ser m¨¦s pr¨°xima a Da Ponte, d¡¯alg¨² que potser la va treure de la com¨¨dia esmentada de Scarron. I ho va trobar a Moli¨¨re, Tartuffe, II.5, en paraules del personatge d¡¯Elianta: ¡°Els amants sempre lloen l¡¯elecci¨® que han fet; consideren com a perfeccions els defectes de les seves amigues... La p¨¤l¡¤lida ¨¦s en blancor comparable al gessam¨ª; la negra espantosa ¨¦s una adorable morena; la que ¨¦s prima ¨¦s tota gr¨¤cia i esveltesa; la grossa ¨¦s majestuosa (¡°e la grande maestosa¡±, dir¨¤ Da Ponte); considera una deessa la geganta; la menuda, tota gr¨¤cies celestials; la belitre ¨¦s enginyosa; la ximple ¨¦s molt bondadosa; la xerraire ¨¦s comportable; la muda posseeix una gran honestedat. Aix¨ª ¨¦s com un amant amb una passi¨® extrema estima sempre els defectes de la dona adorada¡±. Aix¨° a Moli¨¨re.

Semblava, en veritat, que el lector hagu¨¦s arribat al cap del carrer: Scarron va fer un cat¨¤leg tipus Leporello, despr¨¦s el va imitar Moli¨¨re, i d¡¯aquest ho va treure Da Ponte per a l¡¯¨°pera de Mozart, com va treure de Beaumarchais l¡¯argument de Les noces de F¨ªgaro. Podeu creure que no va quedar prou satisfet? Va pensar que qualsevol lloc com¨², t¨°pic, argument o motiu que es trobi a les literatures modernes i contempor¨¤nies ha de venir, per for?a, d¡¯una font antiga ¡ªhi ha diccionaris amb aquesta mena de refer¨¨ncies, per¨° el lector mai n¡¯ha trobat cap que inclogui el nostre tema del cat¨¤leg¡ª, i, rumiant, rumiant, despr¨¦s d¡¯haver descartat Arist¨°fanes, Menandre i Terenci, va pensar: no seria una cosa dels epicuris? Per¨° els epicuris no han deixat textos que s¡¯assemblin a all¨° que buscava.

Llavors va pensar en el gran llibre de Lucreci, De rerum natura, perqu¨¨ li sonava haver llegit en aquell lloc alguna cosa semblant. Era q¨¹esti¨® d¡¯espigolar el text, fullejar-lo amb paci¨¨ncia, a la recerca d¡¯algun senyal que el lector, sens dubte, devia haver deixat en el marge d¡¯una p¨¤gina. I aix¨ª va ser: al llibre IV d¡¯aquesta obra prodigiosa, salvada per una c¨°pia que va fer-ne Cicer¨®, el lector va trobar aquestes paraules: ¡°La negra ¨¦s de color mel; la pudenta, pot ser bella; els ulls verds fan una Pal¡¤las; la que ¨¦s magra i nerviosa prou s¡¯assembla a una gasela; la geganta resulta majestuosa; si quequeja ¨¦s un ocell que gorgueja; la que ¨¦s muda ¨¦s pudorosa¡±. I l¡¯autor continua amb el tema uns quants versos m¨¦s, fins que acaba dient, potser exhaust: ¡°Per¨°, quant a aquesta mat¨¨ria, seria massa llarg escriure-ho tot¡±.

Ara el lector ja no tenia cap dubte. Tot degu¨¦ comen?ar amb Lucreci. Creia que potser trobaria d¡¯altres refer¨¨ncies en literatures medievals, per¨° les havia de descartar, perqu¨¨ el De rerum natura no es va trobar fins l¡¯any 1417, a l¡¯abadia de Sankt Gallen. Aix¨° s¨ª: en el vast univers de la Literatura, en el gran llibre de la Hist¨°ria, hi ha moltes coses que tornen, van i venen, apareixen, desapareixen i surten altra vegada. Havia el lector de treure cap lli?¨® moral, amb tirada al feminisme o al seu contrari, a partir d¡¯aquestes citacions? No calia. En va tenir prou passejant tota una tarda entre els arcans de la biblioteca.