Cirurgia l¨¤ser al cervell per cremar focus epil¨¨ptics

Les intervencions m¨ªnimament invasives, poc agressives per a l¡¯organisme i menys traum¨¤tiques per al pacient s¡¯obren pas, fins i tot, entre la laber¨ªntica escor?a cerebral. L¡¯Hospital del Mar de Barcelona ha estat el primer centre de l¡¯Estat a assajar una nova t¨¨cnica quir¨²rgica per tractar l¡¯epil¨¨psia: a trav¨¦s d¡¯una sonda min¨²scula inserida al crani, un l¨¤ser crema les lesions cerebrals per neutralitzar el focus epil¨¨ptic. El centre ja ha realitzat tres intervencions d¡¯aquest tipus.

Aquesta t¨¨cnica, que es va comen?ar a fer servir el 2006 a Fran?a per tractar met¨¤stasis cerebrals, permet accedir a lesions cerebrals de menys de tres cent¨ªmetres de di¨¤metre i en zones de dif¨ªcil acc¨¦s pels procediments habituals. No en va, la sonda mesura aproximadament 1,65 mil¡¤l¨ªmetres i les lesions a penes assoleixen els 20 mil¡¤l¨ªmetres de di¨¤metre. Als Estats Units ja s¡¯han fet unes 3.000 intervencions i, tot i que la majoria van ser per tractar l¡¯epil¨¨psia, tamb¨¦ es va utilitzar aquesta t¨¨cnica per tractar tumors complexos, com les recidives dels glioblastomes.

¡°La t¨¨cnica es fa servir si hi ha focus localitzats i profunds del cervell¡±, matisa el doctor Rodrigo Rocamora, cap de la Unitat d¡¯Epil¨¨psia de l¡¯hospital. No tots els pacients s¨®n candidats a aquest tipus de t¨¨cnica. Les lesions han d¡¯estar ben identificades i localitzades.

Una vegada seleccionats els pacients tributaris, la intervenci¨® comen?a a la sala d¡¯operacions, on un equip de neurocirurgians insereixen la diminuta sonda a la cavitat cranial del malalt amb l¡¯ajuda del robot Rosa, un dispositiu prec¨ªs d¡¯¨²ltima generaci¨®. Despr¨¦s, es trasllada el pacient a la unitat de resson¨¤ncia magn¨¨tica perqu¨¨ estigui controlat, durant tota la intervenci¨®, per un sistema de diagn¨°stic per la imatge. ¡°?s un canvi absolut en el nostre plantejament. Passem de diagnosticar a participar en la intervenci¨®. A trav¨¦s de la resson¨¤ncia magn¨¨tica anem seguint el procediment terap¨¨utic a mesura que es va fent l¡¯ablaci¨® l¨¤ser. El l¨¤ser va provocant calor perqu¨¨ la lesi¨® es vagi cremant i nosaltres controlem la lesi¨® i els voltants¡±, afegeix Jaume Capellades, cap de Neuroradiologia.

Els tres pacients que s¡¯han intervingut fins ara van rebre l¡¯alta 48 hores despr¨¦s de la intervenci¨®. Rocamora diu que cal esperar a analitzar i comparar aquesta t¨¨cnica amb la cirurgia tradicional, per¨° ja hi ha estudis que apunten que el resultat cognitiu ¨¦s molt millor despr¨¦s de l¡¯ablaci¨® l¨¤ser, per exemple.