Passeigs dissuasius

Una nova escullera ha obert uns quants metres a partir de l¡¯hotel Vela. Una obra cavalcada sobre el mur de formig¨® de l¡¯escullera existent que ha format un passeig i uns locals a sota, tancats amb una gelosia de grans dimensions. Una nova construcci¨® que formar¨¤ part dels llocs vora mar amb els quals aquesta ciutat mediterr¨¤nia demostra el seu raquitisme mar¨ªtim. ?s ara el tercer passeig mar¨ªtim, amb el de la Barceloneta i el passeig per excel¡¤l¨¨ncia, el vell passeig de l¡¯escullera, el m¨¦s popular i informal, avui arraconat i castigat. Un lloc en el qual convivien diverses coses amb la naturalitat excepcional que donen els diumenges.

El m¨¦s destacable eren les diverses utilitats que les persones havien sabut treure d¡¯aquell passeig no pensat com a passeig. La primera, ¨°bviament, era la mateixa escullera, convertida, per obra i gr¨¤cia de la gent, en un passeig informal, a?llat i gens urb¨¤. Es passejava per un lloc podr¨ªem dir prohibit per¨° tolerat, que ara ha acabat essent proscrit gr¨¤cies al pont llevad¨ªs. La gent seia als paretons que evitaven que els cotxes poguessin sortir del ferm, transformats aix¨ª en bancs dominicals des d¡¯on badar veient el mar i deixar-se hipnotitzar pel renou de les onades. Alguns s¡¯enfilaven als grans blocs de formig¨® de l¡¯escullera per seure a primera l¨ªnia, saltant d¡¯un bloc a l¡¯altre i caminat per impossibles plans inclinats, jugant sobre uns objectes que ens han prohibit a poc a poc i que ara semblen reservats al trial indoor. Dissenyar ¨¦s fixar-se en coses com aquestes.

A la llarga l¨ªnia asfaltada hi havia els cotxes que buscaven un lloc per aparcar, les persones que passejaven, els que passaven l¡¯estona asseguts als paretons, els que seien als cotxes, els que preferien fer-ho als blocs de l¡¯escullera i els que pescaven. Successivament, uns servien d¡¯espectacle als altres. A partir del restaurant Porta Coeli, on s¡¯aturaven les Golondrines, encara es podia seguir a peu per un passeig paral¡¤lel al mur que separava la darrera escullera de la bocana del port; all¨¤, el passeig consistia a anar fins al final, sense m¨¦s distracci¨® que tafanejar els llocs que any rere any els pescadors domingueros reconstru?en en arribar el bon temps. Aquests llocs eren molt enginyosos i potser la millor lli?¨® de disseny popular que he vist mai a la capital del disseny. Recordo haver portat els meus estudiants a veure¡¯ls i convidar-los que tractessin de fer una versi¨® d¡¯aquelles construccions realitzades superant dificultats b¨¤siques, com ara fer formig¨® sense disposar d¡¯aigua corrent, ancorar estructures sense les eines adequades, construir sobre diferents plans inclinats i simplificar la construcci¨®, cosa que volia dir reduir el pes del que s¡¯havia de carretejar fins all¨¤. Ara est¨¤ prohibit passar i pescar.

El nou passeig no t¨¦ res d¡¯aix¨°. Passejar per all¨¤ est¨¤ reservat a cultivar la manca d¡¯imaginaci¨®, que, en definitiva, ¨¦s la negaci¨® per divertir-se lliurement. Representa de manera crua i sense maquillatge la idea d¡¯avui dia de passar l¡¯estona en espais dissenyats per a atletes. S¨®n moltes les coses que contribueixen que aquest nou lloc no tingui la qualitat que tenia la vella escullera, coses ara castigades i reprimides. L¡¯exemple m¨¦s rabi¨®s ¨¦s la nova barana, si ¨¦s que es pot anomenar aix¨ª. Una pe?a de grans dimensions, amb petits esglaonaments, molta fond¨¤ria i pendent calculat, un exemple de disseny repressor ¡ªdissuasiu, se¡¯n diu¡ª, que obliga a donar l¡¯esquena al mar i evita poder seure de cap manera raonable, afavorint que prevalguin la roba esportiva i les postures pr¨°pies de fer estiraments, en definitiva. Castiga la gent que no s¨®n atletes a adoptar postures inc¨°modes i els deixa sense cap lloc pla per seure; tan sols es pot caminar.

L¡¯¨²nic lloc amb un cert ¨¨xit ¨¦s al final, on la gent pot seure en uns graons provisionals veient el final del port darrere unes reixes antiavalots. Si aix¨° no fos suficient, la barana no permet veure on trenquen les ones, tan sols es pot veure el mar de lluny, sense cap refer¨¨ncia propera, i se¡¯ns priva aix¨ª del plaer de mirar i sentir la rutin¨¤ria car¨ªcia de les onades contra l¡¯escullera. Adduiran mesures de seguretat, per¨° es tracta d¡¯una escullera: n¡¯hi hauria d¡¯haver prou d¡¯advertir que el lloc t¨¦ inconvenients i que qui passeja per all¨¤ ho fa sota la seva responsabilitat, exactament com passa al port, que, per cert, no t¨¦ baranes ni barreres. En canvi, la ciutat necessita barreres contra projectes aix¨ª, i comissions que els avalu?n.