Mor l¡¯escriptor, traductor i editor Enrique de H¨¦riz als 55 anys

Hi ha oficis que es fonen amb la vida, afirma qui va ser el seu editor a Edhasa, Daniel Fern¨¢ndez. I aix¨° ¨¦s el que va fer sempre Enrique de H¨¦riz, escriptor, traductor i aix¨ª mateix editor, tena?, delicat i brillant en tot aix¨°, autor de novel¡¤les com Mentira, veu espanyola de Jonathan Franzen o Daniel Defoe i gaireb¨¦ dues d¨¨cades convertint en llibres els primers somnis d¡¯escriptors com Nuria Barrios i Olga Merino. ¡°Entenia que la vida ¨¦s editar i reescriure constantment¡±. I aix¨ª ho va fer fins ahir, quan un c¨¤ncer velo? de pulm¨® va tallar aquesta associaci¨® per sempre als seus 55 anys a Barcelona.

Era habitual trobar entre els personatges que van poblar les quatre ¨²niques per¨° grans novel¡¤les (de forma i fons) que van conformar com a autor la carrera de De H¨¦riz (Barcelona, 1964) alg¨² que, de sobte, l¡¯havia abandonat tot i que es dedicava amb afany a la seva veritable passi¨®. ?s exactament el que va fer ell. Despr¨¦s de 19 anys com a editor ¨Cla majoria a Ediciones B, llavors el segell del Grupo Z i on va arribar a exercir de director literari sis anys¨C, qui es va llicenciar, clar, en Filologia, ho va deixar tot per escriure. Era l¡¯any 2000. Escrivia sempre a les nits i ho va anar compaginant amb les tasques d¡¯edici¨®, fins que li va semblar impossible. ¡°Ho tenia clar i em va ser f¨¤cil: ho faria fins que pogu¨¦s i, quan no fos possible, saltaria, perqu¨¨ sempre vaig voler ser escriptor abans que editor,¡± va recon¨¨ixer una vegada.

I ho va fer, per a sorpresa de molts. I aix¨° que, com tot el que va abordar en la seva vida, va ser exquisit tamb¨¦ en aquesta tasca: format sota l¡¯¨¨gida de l¡¯editora Silvia Querini, va acabar fent dels endimoniats originals de Tom Wolfe, carregats d¡¯anotacions a m¨¤ al marge esquerre i entre el triple interlineat, llibres fets amb molt d¡¯art. Tamb¨¦ va dirigir una col¡¤lecci¨® d¡¯autors espanyols i, potser per bon coneixedor de les dificultats, els esfor?os i les privacions que comporta voler ser escriptor a Espanya, combinat amb el seu envejable olfacte per detectar la bona literatura, va donar veu a autors in¨¨dits o va ajudar a consolidar-ne d¡¯altres de ja arrencats, com Juan Bonilla o Jos¨¦ Manuel Fajardo. No va ser ali¨¨ a la seva tasca la seva capacitat tamb¨¦ per crear i cuidar els seus equips, sagrats per a ell. Els volia i l¡¯estimaven tant, amb aquesta veu pausada i suau, per¨° tamb¨¦ capa? d¡¯encabritar-se amb qu¨¨ els dirigia, que no va sorprendre ning¨² quan d¡¯entre ells va sorgir la que es convertiria en la seva esposa i mare dels seus dos fills, l¡¯editora Yolanda Cespedosa.

Escriptor de cocci¨® lenta, coneixedor de disposar d¡¯una for?a inventiva i verbal molt poc freq¨¹ent, es va aplicar, amb les seves elegants maneres reposades i tranquil¡¤les, a escriure, caracter¨ªstiques tamb¨¦ heretades de la seva passi¨® per la pesca. D¡¯aqu¨ª una producci¨® curta i molt espaiada, pura artesania, en la qual invertia entre quatre i sis anys i que va arrencar amb El d¨ªa menos pensado (1994), a la qual va seguir Historia del desorden (2000) i la nouvelle Sorda pero ruidosa (2003, premi de narrativa curta UNED). Despr¨¦s de la decisi¨® d¡¯abandonar l¡¯edici¨®, va arribar Mentira (2004), potser la seva novel¡¤la m¨¦s celebrada, el premi Llibreter dels llibreters catalans, tradu?da fins i tot als EUA i que va acabar entre les mans de Francis Ford Coppola, qui la va elogiar i va considerar la possibilitat de portar al cinema el que en ess¨¨ncia era ¡°un preguntar-nos qui som i les llegendes que acabem construint sobre nosaltres mateixos¡±, segons el seu autor.

D¡¯H¨¦riz, d¡¯una discreci¨® exquisida i extrema en tot, no va construir cap llegenda al voltant, no ho necessitava: tena? (aix¨ª es va posar a aprendre a tocar el saxo), va continuar llaurant lentament i aix¨ª va arribar Manual de la oscuridad (2009). I ja no n¡¯hi va haver m¨¦s perqu¨¨ la necessitat l¡¯obligava, des que va deixar la seva tasca editorial, a fer ponderades per¨° impecables ressenyes de llibres (b¨¤sicament a El Peri¨®dico de Catalunya), i, sobretot, a treballar com a traductor for?at. Els noms escollits el defineixen: Franzen, Horace McCoy, James Ellroy, John Steinbeck o el Defoe del Robinson Crusoe, les aventures del qual va traduir completes per primera vegada a Espanya.

¡°No comparteixo interessos ni literaris ni sociopol¨ªtics; soc una illa flotant en el temps¡±, aix¨ª es definia quan se li preguntava pels seus coetanis de vocaci¨® amb qui podia compartir una mica de tem¨¤tica o estil o fins i tot edat, de Javier Mar¨ªas o Antonio Mu?oz Molina, pel primer aspecte, a Javier Cercas o Ignacio Mart¨ªnez de Pis¨®n, pel segon. Ell volia ¡°posar el lector on no s¡¯hauria imaginat mai, busco crear un espai moral, una est¨¨tica i aprofundir en unes idees¡±, deia. I amb aquest substrat es quedaran de moment sense apar¨¨ixer alguns poemes escrits, una mica de teatre que volia provar i una novel¡¤la ambientada en la seva estimada Calella de Palafrugell, on estiuejava. Potser estava escrit que Manual de la oscuridad havia de ser l¡¯¨²ltim que publiqu¨¦s en vida: la hist¨°ria d¡¯un il¡¤lusionista al qual el m¨®n, la vida, s¡¯entossudeix de cop a desapar¨¨ixer de la seva vista.