Reflexions sobre el judici del proc¨¦s

El judici del proc¨¦s independentista ofereix unes caracter¨ªstiques d'inter¨¨s. La compet¨¨ncia correspon al Tribunal Suprem per l'aforament dels acusats. L'aforament ¨¦s un privilegi/parany que eleva la categoria del tribunal jutjador per¨° redueix, dr¨¤sticament, les possibilitats d'impugnaci¨® dels condemnats.

Les sessions del judici que s'han fet fins ara permeten establir que les formes i els drets processals dels encausats s'estan tractant amb guants de seda. Est¨¤ b¨¦ sigui quina sigui la seva ¨²ltima motivaci¨®. Benvinguda sigui la cortesia i l'aplicaci¨® moderada i flexible de la llei.

La llei reguladora del proc¨¦s presenta una s¨¨rie de q¨¹estions per entendre el seu funcionament i estar alertats per a situacions futures. Les facultats del Tribunal i del seu president s¨®n enormes. Entre aquestes hi ha la d'acordar la celebraci¨® dels debats, a porta tancada; la de detenir els autors de delictes; la de prohibir de preguntes capcioses, suggestives, impertinents o innecess¨¤ries; la de practicar una prova no proposada i la de la lliure apreciaci¨®, segons consci¨¨ncia, de la prova. No respondre a les preguntes ¨¦s perdre una oportunitat d'influir en el proc¨¦s. Av¨ªs per a navegants: el respecte i la prud¨¨ncia s¨®n molt aconsellables per al b¨¦ de tots.

S¡¯han creat expectatives excessives sobre el recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

El judici oral espanyol ¨¦s contrari a les sorpreses i als canvis, tot est¨¤ pensat perqu¨¨ no n'hi hagi. Malgrat tot, hi ha vies, de major a menor categoria, que els permeten i aquesta possibilitat de canvis importants no s'ha d'exagerar, per¨° tampoc s'ha d'oblidar.

El m¨¦s pervers dels efectes dels aforaments rau en la supressi¨® dels recursos d'apel¡¤laci¨® i cassaci¨® dels quals disposen el com¨² dels ciutadans condemnats per delictes greus. Abans de l'exist¨¨ncia del Tribunal Constitucional i dels tribunals europeus era pitjor. Ara, almenys disposen de la possibilitat d'acudir-hi, cosa que fa que el Suprem actu?, si escau, amb la m¨¤xima cura abans de dictar les seves resolucions.

Tamb¨¦ s'han creat expectatives excessives sobre el recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). No es tracta, com alguns diuen, d'una ¡°segona volta¡± contra les sent¨¨ncies dictades. La funci¨® del TEDH es limita a declarar si s'ha produ?t o no una violaci¨® dels drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans sense compet¨¨ncies per decidir quins efectes anul¡¤ladors o reparadors t¨¦ en el dret intern. ?s una compet¨¨ncia de l'Estat assenyalar com s'executar¨¤ en el marc del seu ordenament jur¨ªdic. El que s¨ª que pot fer el tribunal europeu ¨¦s determinar la indemnitzaci¨® econ¨°mica compensat¨°ria i equitativa. Seria aventurat crear falses esperances.

El proc¨¦s judicial al Suprem no solucionar¨¤ el contenci¨®s catal¨¤; ning¨² ho pret¨¦n

Quines s¨®n les vies, en el nostre dret, perqu¨¨ els condemnats puguin obtenir aquesta reparaci¨® equitativa? Doncs amb una interpretaci¨® moderada, l'indult ¡ªencara que no signifiqui l'anul¡¤laci¨® de la sent¨¨ncia ferma¡ª, el recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional ¡ªdif¨ªcil en haver modificat aquest Tribunal la seva posici¨® favorable inicial a aquesta possibilitat¡ª i l'excepcional recurs de revisi¨®. Atenci¨®, que aquesta posici¨® no passa de minorit¨¤ria. Precauci¨®, per tant. No ens deixem endur, una altra vegada, per les il¡¤lusions.

Per acabar, uns comentaris sobre altres punts d'inter¨¨s. El primer fa refer¨¨ncia a la reiterada opini¨® que el proc¨¦s judicial era innecessari i que no arreglar¨¤ res perqu¨¨ el problema catal¨¤ ¨¦s de naturalesa pol¨ªtica. El proc¨¦s judicial era obligatori perqu¨¨ en el nostre ordenament no regeix el principi d'oportunitat sin¨® el de legalitat, que imposa que tot presumpte delicte vagi seguit del proc¨¦s corresponent. ?s veritat, per contra, que el proc¨¦s no solucionar¨¤ el contenci¨®s catal¨¤. Ning¨² ho pret¨¦n. Una cosa diferent ¨¦s el que pugui passar, en la fase d'execuci¨® de sent¨¨ncia: indults i beneficis penitenciaris. El que ¨¦s reprotxable ¨¦s que, paral¡¤lelament, no s'hagin utilitzat les vies pol¨ªtiques disponibles.

El segon est¨¤ relacionat amb la reacci¨® dels sobiranistes davant dels esdeveniments contraris al seu ideari que es van succeint: manifestacions de milers de persones a la via p¨²blica, vagues i enrenou. Cap decisi¨® pol¨ªtica del Govern o del Parlament, possiblement, per evitar l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®. Aquesta actitud, no obstant aix¨°, est¨¤ produint entre tots danys al sistema de democr¨¤cia representativa, temperada pel liberalisme i per la submissi¨® a la llei, que lliurement ens hem atorgat, per sobre de qualsevol altra fidelitat.

Aquest tipus d'hiperdemocr¨¤cia aclamativa, de masses, directa, de carrer i de substituci¨® dels mecanismes normals de representaci¨® no ens est¨¤ preparant, com a m¨ªnim, per al parafeixisme? Que aquesta pregunta quedi pendent de reflexi¨® per a tots.