La precarietat es fa cr¨°nica

La precarietat emergeix com una nova classe social. Si no es reverteix la p¨¨rdua de drets laborals, socials i pol¨ªtics que est¨¤ patint el m¨®n del treball, serem testimonis de l¡¯aparici¨® d¡¯un monstre pol¨ªtic. Ho va advertir Guy Standing, professor de la Universitat de Londres, en el seu llibre El precariado, una nova classe social, una de les obres m¨¦s citades pels qui es preocupen per l¡¯evoluci¨® del treball. El llibre es va publicar a Espanya el 2013. Des de llavors, les coses no han millorat, malgrat que la crisi econ¨°mica del 2008 es dona per superada, i el monstre pol¨ªtic comen?a a prendre forma amb el creixement de l¡¯extrema dreta tamb¨¦ al nostre pa¨ªs.

L¡¯extensi¨® i la consolidaci¨® de la precarietat est¨¤ provocant la cronificaci¨® de la pobresa. Els darrers dies han aparegut estudis que corroboren la profunditat d¡¯una ferida social que no cicatritza. La desigualtat continua augmentant malgrat que l¡¯economia espanyola se situa entre les que m¨¦s creixen a Europa, la qual cosa significa que estem davant d¡¯una tend¨¨ncia estructural que va m¨¦s enll¨¤ del cicle econ¨°mic.

L¡¯¨²ltim informe social d¡¯ECAS (Entitats Catalanes d¡¯Acci¨® Social) assenyala que un 20% de la poblaci¨® viu en la pobresa, davant del 16,9% de mitjana a la Uni¨® Europea, i la meitat dels catalans t¨¦ dificultats per arribar a final de mes, incloses persones que tenen feina a temps complet. El 20% de la poblaci¨® amb una renda m¨¦s alta ingressa 5,7 vegades m¨¦s que el 20% amb una renda inferior, quan el 2016 la difer¨¨ncia era 5,5 vegades. Continua pujant. A l¡¯augment de la bretxa contribueix el fet que el 87% dels contractes de treball que se signen s¨®n temporals. La descripci¨® que fa Guy Standing dels efectes de la precarietat s¡¯ajusta com l¡¯anell al dit a la situaci¨® que descriu l¡¯informe d¡¯ECAS. La inestabilitat laboral i la inseguretat han passat a formar part de l¡¯experi¨¨ncia vital no nom¨¦s de les capes populars sin¨® tamb¨¦ de les classes mitjanes.

¡°El sistema de distribuci¨® d¡¯ingressos del segle XX s¡¯ha enfonsat¡±, sost¨¦ Standing. Dins de la renda nacional, les rendes del treball i les del capital solien ser estables. Amb la globalitzaci¨®, les rendes del treball no deixen de perdre poder adquisitiu mentre que les del capital continuen augmentant, i entre aquestes, especialment la dels rendistes, ¨¦s a dir, la d¡¯aquells que viuen de buscar la millor inversi¨®, gaireb¨¦ sempre especulativa, per als diners acumulats.

Algunes regles econ¨°miques s¡¯han trencat. Abans, quan la productivitat pujava, els salaris tamb¨¦ creixien. Ara ja no ¨¦s aix¨ª. Com tampoc havia passat que, quan el PIB creixia per sobre del 3%, es mantenia una taxa de desocupaci¨® per sobre del 18%. I si l¡¯ocupaci¨® augmentava, el salari mitj¨¤ tamb¨¦ ho feia. Ara tampoc ¨¦s aix¨ª. Es crea ocupaci¨®, per¨° una part d¡¯aquesta ocupaci¨® ¨¦s de tan mala qualitat, que no repercuteix en una millora salarial.

Sempre s¡¯ha dit que l¡¯estructura productiva espanyola era molt at¨ªpica ¡ªan¨°mala, segons alguns observadors¡ª: en la part recessiva del cicle destru?a ocupaci¨® amb molta rapidesa, per¨° tamb¨¦ en creava amb m¨¦s intensitat en la fase de recuperaci¨®. Aquesta vegada, la primera part de la premissa s¡¯ha complert, per¨° la segona, no. Es crea ocupaci¨®, per¨° encara tenim una taxa anormalment alta d¡¯atur i, a m¨¦s, l¡¯ocupaci¨® que es crea ¨¦s prec¨¤ria.

A tot aix¨° cal afegir altres condicions estructurals que incideixen sobre la qualitat de vida d¡¯aquestes noves classes prec¨¤ries cada vegada m¨¦s extenses, que ara inclouen joves ben formats per¨° subtreballadors, de manera que els qui es troben en el pou cada vegada tenen menys possibilitats de remuntar. Una d¡¯aquestes condicions ¨¦s que les fam¨ªlies catalanes i espanyoles han de suportar uns preus desproporcionadament elevats de b¨¦ns i serveis b¨¤sics. El cost de l¡¯habitatge i els subministraments elementals com l¡¯aigua, la llum, el tel¨¨fon o la calefacci¨® s¨®n anormalment alts, la qual cosa significa que en les llars amb ingressos baixos, ni tan sols aconsegueixen cobrir la subsist¨¨ncia.

El salari mitj¨¤ a Catalunya era de 1.725 euros bruts al mes el 2018, mentre que el lloguer mitj¨¤ a la ciutat de Barcelona era de 950 euros al mes i a Nou Barris, amb una renda molt inferior a la mitjana, de 680. Durant els darrers 15 anys els lloguers han augmentat un 48% a l¡¯¨¤rea metropolitana.

I tot aix¨° en qu¨¨ es tradueix? Doncs es tradueix, per exemple, que els catalans de rendes altes viuen una mitjana de 12 anys m¨¦s que els de rendes baixes, segons un altre estudi publicat a Medicine Preventive amb dades de sis milions de catalans.

Parlaran d¡¯aix¨°, els candidats, durant la campanya electoral?