Laura Borr¨¤s, ¡°fallera major¡± de l¡¯independentisme

Catalunya ha tingut quatre consellers de Cultura en tres anys. Cap ha estat capa? d¡¯aprovar l¡¯esperat Pla de Museus. Ferran Mascarell en va deixar embastat un, que Santi Vila va capgirar com un mitj¨®, el mateix que Llu¨ªs Puig va presentar el setembre del 2017 a so de bombo i platerets, per¨° que la seva substituta, Laura Borr¨¤s i Castanyer (Barcelona, 1970), no ha aprovat en els nou mesos que ha estat al capdavant de la conselleria, tot i que el sector, amb el qual s¡¯ha consensuat, l¡¯hi reclamava. El Pla de Museus exemplifica el poc profit que Borr¨¤s ha tret al seu mandat des que va donar la campanada en acceptar el c¨¤rrec de consellera del Govern sorgit despr¨¦s de les eleccions del 21 de desembre del 2017, despr¨¦s de fugir el seu antecessor Puig. Ara, Borr¨¤s ha acceptat ser la n¨²mero dos de Junts per Catalunya, darrere del pres Jordi S¨¢nchez, en les properes legislatives del 28 d¡¯abril. I tot malgrat que Borr¨¤s, professora de literatura, ha defensat sempre que no ¨¦s ¡°una pol¨ªtica professional¡±, sin¨® ¡°una independent¡± que representa ¡°l¡¯esperit del 21-D¡±, i despr¨¦s de jugar a distreure els darrers dies sobre el seu futur: ¡°El meu nom sona per a tantes coses que qualsevol dia ser¨¦ la fallera major del regne!¡±.

De paraula f¨¤cil, trufada sempre amb cites de creadors i escriptors. I molta ironia, etern somriure i aparent ingenu?tat, Borr¨¤s ha fet gala de ser rigorosa i pragm¨¤tica en la seva acci¨® de govern. Una rigorositat que ha servit per contrarestar el seu protagonisme a les xarxes (57.000 seguidors a Twitter) que l¡¯ha fet omnipresent: di¨¤riament hi ha dotzenes de piulades seves i repiulades. Aquesta ¨¦s una afici¨® que els seus detractors han utilitzat per criticar-la. El mateix que el seu reiterat outfit groc, que ha dut en molts actes p¨²blics i entrevistes.

Durant la legislatura ha viscut moments de tensi¨®, com quan diputats de Ciutadans li van recriminar ser supremacista despr¨¦s de signar el 2016 el manifest Koin¨¦ contra el biling¨¹isme, brandant 36 exemplars del Quixot des dels seus escons. En les seves compareixences i entrevistes ha repetit frases com: ¡°Em diuen que soc la consellera del 3%. Ja m¡¯agradaria ser la del 2%¡±, en refer¨¨ncia al fet que aspirava que la cultura catalana assol¨ªs aquest nivell als Pressupostos de la Generalitat. Ni tan sols s¡¯han apropat a l¡¯1% desitjat des del 2011. En la seva primera compareixen?a al Parlament, un mes despr¨¦s que fos nomenada, va dir que li agradaria destinar 65 euros per habitant i any, cosa que suposaria uns 487 milions, el doble que actualment. Unes intencions que aconseguiria, va dir, en dues legislatures.

En aquesta primera compareixen?a va desgranar les aspiracions del seu mandat: reactivar la taxa audiovisual que va anul¡¤lar el Tribunal Constitucional; crear un carnet cultural per a Catalunya (una idea reiterada des del mandat de Mascarell); planificar com cal incentivar la lectura; revisar el Sistema d¡¯Arxius; crear un Pla Estrat¨¨gic de Monuments i Jaciments; aplicar l¡¯Estatut de l¡¯Artista seguint les recomanacions del CoNCA, un organisme que encara est¨¤ pendent de renovar. Tamb¨¦ aprovar una Llei de Patrimoni Immaterial que don¨¦s cabuda incongru¨¨ncies com ara que la Patum de Berga i els castellers estiguin reconeguts per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat, per¨° a Catalunya no tenen cap legislaci¨® que els protegeixi.

Tamb¨¦ es va proposar aconseguir m¨¦s equitat en les l¨ªnies de subvenci¨® del seu departament per superar les incorreccions de g¨¨nere. ¡°No m¡¯agraden les subvencions¡±, va arribar a dir. Per¨° en sis mesos, entre el gener i el juliol del 2018, quan la Presid¨¨ncia del Govern va ordenar aturar noves inversions i ajudes per complir amb el d¨¨ficit, va repartir m¨¦s de 17,6 milions d¡¯euros en subvencions. Precisament, el repartiment d¡¯ajudes la va posar en el punt de mira al novembre, quan els Mossos van investigar si va concedir de manera irregular a un col¡¤laborador tres contractes per 45.500 euros entre el 2013 i el 2018, quan dirigia la Instituci¨® de les Lletres Catalanes. Ella va dir llavors que tot era fruit d¡¯un ¡°linxament medi¨¤tic¡±. Tamb¨¦ va ser pol¨¨mica la creaci¨® d¡¯un lloc a mida en el seu Departament per a l¡¯exconseller Llu¨ªs Puig, pel qual va passar a cobrar 85.000 euros anuals.

Poques de les propostes que va plantejar al comen?ament del seu mandat s¡¯han materialitzat. Continuen pendents assumptes com la reforma de la Llei del Cinema i el desenvolupament del reglament, els quals eren necessaris arran de la caiguda estrepitosa d¡¯espectadors i de recaptaci¨® dels darrers anys. Tampoc ha dut a terme la reforma d¡¯aquesta llei que la Uni¨® Europa va imposar el 2012 per discriminar els films europeus que no estan filmats en castell¨¤, de manera que s¡¯exposa a una significativa multa per desobeir.

Moltes de les propostes que ha llan?at la Conselleria no han tingut cap aportaci¨® econ¨°mica. Com quan al desembre va presentar sis mesures aprovades pel Govern sobre la transversalitat de la cultura en els departaments, en les quals no hi havia cap dotaci¨® per implementar-les. La manca de recursos ha estat la t¨°nica d¡¯aquests nou mesos. ¡°Treballem amb la pr¨°rroga de la pr¨°rroga dels pressupostos¡±, ha dit en diverses ocasions. Malgrat tot, no ha dubtat a assistir a actes en els quals la Generalitat no aportava cap euro, com l¡¯obertura de l¡¯Any Joan Brossa; el naixement d¡¯una resid¨¨ncia per a creadors al Montseny en una finca de la Diputaci¨® de Barcelona, o la Mancomunitat Cultural, presentada el dia 5, en la qual diputacions i Generalitat s¡¯uneixen per cooperar.

Borr¨¤s, gaireb¨¦ ubiqua, en aquests nou mesos, i anteposant a les seves funcions q¨¹estions pol¨ªtiques, ha faltat a cites ineludibles, com el lliurament del Planeta, la primera vegada en 67 anys que no hi va anar ning¨² en actiu de la Generalitat. Tampoc va assistir a l¡¯agost a l¡¯enterrament de l¡¯historiador catal¨¤ Josep Fontana, ni al gener al de l¡¯editor Claudio L¨®pez Lamadrid.

En aquests dies de comiat, Borr¨¤s, que sempre ha estat al costat del president Torra, ha fet servir el s¨ªmil que el seu mandat ha estat com un embar¨¤s: ¡°Tenim una criatura que pot desenvolupar-se i donar els seus fruits¡±, ha dit. Un nen que la seva successora, la cinquena consellera en tres anys, haur¨¤ de cuidar.