Devaluaci¨® democr¨¤tica

Aquest cap de setmana a Madrid han assistit a una manifestaci¨® c¨ªvica de l¡¯independentisme catal¨¤. El Govern a primer¨ªssima fila, fent-se seu l¡¯exercici d¡¯un dret fonamental reconegut per una Constituci¨® que, suposadament, ¨¦s la base jur¨ªdica i pol¨ªtica d¡¯Espanya, ¡°l¡¯estat repressor¡±. Aquest cap de setmana la imatge ha estat, contr¨¤riament a la imatge que va donar Policia Nacional i Gu¨¤rdia Civil l¡¯1 d¡¯octubre del 2017, la de policies nacionals explicant a uns joves espanyolistes que el que t¨¦ de bo la democr¨¤cia ¨¦s que uns i altres es puguin expressar lliurement. Aquesta imatge casa malament amb la de l¡¯estat repressor.

A Catalunya les institucions de la Generalitat han quedat en mans dels independentistes m¨¦s obcecats, menys raonables, i, ho sento, amb menys sentit democr¨¤tic. Aquesta descripci¨® molestar¨¤ a molts, per¨° aquesta ¨¦s la realitat que es percep. I nom¨¦s aix¨° explica que a Catalunya el Govern no governi, que no adopti ni implementi pol¨ªtiques p¨²bliques. M¨¦s aviat s¡¯ha convertit en una gran ag¨¨ncia de performances processistes, pagades amb els diners de tots els contribuents. Unes institucions en les quals per entrar i sol¡¤licitar algun servei s¡¯ha de travessar una esp¨¨cie de santuaris dedicats als presos i als ¡°exiliats¡±; institucions vestides de groc, fotos i pancartes que posen de manifest que s¡¯ha perdut la idea de neutralitat institucional. Les institucions no han de prendre part per uns o per altres perqu¨¨, mal que els pesi, representen els interessos de tota una comunitat pol¨ªtica. Les institucions a Catalunya, en contra de les bases de qualsevol contracte social, s¡¯han fet titulars de drets fonamentals que, per definici¨®, no els corresponen. Perqu¨¨ els drets i les llibertats p¨²bliques s¨®n elements essencials d¡¯aquell contracte social precisament per garantir a la ciutadania un espai lliure de la inger¨¨ncia dels poders p¨²blics. Aix¨ª, les institucions no tenen llibertat d¡¯expressi¨®, ni de reuni¨® ni de manifestaci¨®. Aquests drets s¨®n nom¨¦s i exclusivament dels ciutadans i les ciutadanes, des del primer dia en qu¨¨ deixem l¡¯antic r¨¨gim per entrar en l¡¯etapa hist¨°rica de l¡¯estat de dret democr¨¤tic.

Els drets i les llibertats fonamentals no s¨®n instruments mal¡¤leables, a merc¨¨ de les prefer¨¨ncies ideol¨°giques de cadasc¨² (tampoc de les del Sr. Maroto); s¨®n instruments que defineixen un estat i una societat. En aquesta l¨ªnia, la Constituci¨® del 1978 recull els drets individuals i civils ja cl¨¤ssics, com els drets de participaci¨® en sentit ampli i, a defer¨¨ncia d¡¯altres constitucions europees, reconeix com a fonamentals drets socials com l¡¯educaci¨®, la sindicaci¨® o el dret de vaga.

No, la Constituci¨® del 1978 no reconeix el dret d¡¯autodeterminaci¨® dels pobles ni dels territoris que la conformen. I no ho fa perqu¨¨ tampoc ho fan els instruments internacionals de drets humans dels quals Espanya ¨¦s part. L¡¯autodeterminaci¨® reconeguda per les Nacions Unides en diferents textos se circumscriu, avui, a pobles sotmesos, en el sentit estricte del terme. Per aix¨° Catalunya no ¨¦s un territori que tingui el reconeixement internacional i, per tant, tampoc constitucional, a autodeterminar-se m¨¦s enll¨¤ del que ja suposa l¡¯exercici de l¡¯autonomia pol¨ªtica de la qual es gaudeix des de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia del 1979. Ni tan sols el tan abusat ¡°poble¡± catal¨¤ ¨¦s homogeni en relaci¨® amb l¡¯aspiraci¨® secessionista, ni es tracta d¡¯un poble sotm¨¨s a la repressi¨® de l¡¯Estat espanyol. L¡¯autodeterminaci¨® ¨¦s una aspiraci¨® pol¨ªtica leg¨ªtima, per¨° no un dret fonamental. I, en democr¨¤cia, la realitzaci¨® efectiva de tota aspiraci¨® passa per conv¨¨ncer, persuadir i transaccionar, fins i tot tenint majories ¨¤mplies, perqu¨¨ en democr¨¤cia els drets de les minories tamb¨¦ s¡¯han de protegir.

Els drets fonamentals s¨®n una de les peces indispensables de qualsevol estat de dret democr¨¤tic. Es pot afirmar que s¨®n la ra¨® de la seva exist¨¨ncia: el contracte social a qu¨¨ dona forma jur¨ªdica l¡¯Estat de Dret persegueix evitar la imposici¨® de la voluntat dels forts sobre els febles. Els drets i les llibertats fonamentals es converteixen en el vehicle de relaci¨® entre la ciutadania igual d¡¯una determinada comunitat pol¨ªtica, el poble sobir¨¤, i els poders p¨²blics que gestionen el poder que el sobir¨¤ els confia.

Aix¨ª les coses, resulta molt estrany observar les imatges dels principals responsables de la Generalitat, i algun expresident, a primera fila i corejant una conegud¨ªssima can?¨®. Semblaria que hi s¨®n m¨¦s com a fans en un concert que com a responsables pol¨ªtics d¡¯una comunitat que passa per un dels pitjors moments de confian?a, credibilitat i governabilitat de la seva hist¨°ria moderna: Catalunya.