Oques Grasses: ¡°O t¡¯adaptes o t¡¯encalles¡±

O ning¨² no et fa cas o te¡¯n fan tant que no et pots parar a pensar. S¨®n les dues sortides m¨¦s comunes entre els joves que comencen a fer m¨²sica. A Oques Grasses els ha passat el que ¨¦s inusual, el segon, i ara editen el quart disc, el primer que han pogut pensar, el primer que no han gravat en paral¡¤lel a una gira i el primer en el qual s¡¯obren a estils m¨¦s enll¨¤ de la fusi¨® de reggae i pop ballable que els ha caracteritzat com a grup festiu. Fins i tot en el seu nou disc, Fans del sol, tenen alguna can?¨®, com Bancals, amb bolla d¡¯himne generacional i una tornada molt expl¨ªcita: a qui no li ve de gust engegar-ho tot a la merda, qui no est¨¤ fart de gaireb¨¦ tot?, es pregunta en Josep Montero, antic electricista i avui compositor i lletrista de la banda. Despr¨¦s de presentar el disc en una gira per Fran?a, B¨¨lgica i It¨¤lia, actuaran el dia 30 de mar? al Pont de Pedra de Girona i el 6 d¡¯abril a la Telecogresca de Barcelona.

En Josep t¨¦ 33 anys, la mateixa edat del baixista Guillem Realp, que l¡¯acompanya en la promoci¨® del disc: ¡°No som ni vells ni joves, com a generaci¨® estem al mig. La crisi ens va agafar entrant al mercat laboral, i la nostra forma de vida i les consideracions de parella s¡¯assemblaven m¨¦s a les pr¨°pies de la generaci¨® anterior. En certa manera hem hagut de revisar els nostres comportaments de tota la vida per adaptar-los a un nou entorn econ¨°mic i ideol¨°gic¡±, diu en Josep. Deu ser per aix¨° que les lletres d¡¯Oques Grasses tenen un elevat contingut social que inclou q¨¹estions com la perspectiva de g¨¨nere o les esperances sobre un dem¨¤ m¨¦s just, per¨° sempre sense pontificar.

Malgrat que pertanyen a una esp¨¨cie de generaci¨® frontissa, el que ja porten els components d¡¯Oques Grasses en el seu ADN ¨¦s l¡¯acceptaci¨® de l¡¯inacceptable per a generacions anteriors, la incertesa: ¡°No tenim ni idea de qu¨¨ estarem fent als 40, no ens inquieta el dem¨¤, la vida actual ¨¦s aix¨ª, o t¡¯adaptes o t¡¯encalles¡±, creu en Guillem, pensament que en Josep amplia: ¡°La incertesa m¡¯agrada molt. Jo feia d¡¯electricista en una ¨¨poca en qu¨¨ si no treballaves eres un gandul. La crisi va enviar a l¡¯atur molta gent i a partir d¡¯aquest punt el concepte de feina i d¡¯estabilitat va canviar. A mi la crisi em va anar b¨¦, em va obligar a replantejar-me el que feia, a saber si volia continuar aix¨ª. Tenia uns 26 anys¡±, recorda.

Amb aquests antecedents i considerant que aquesta vegada el grup ha pogut pensar quin disc volia fer, no ¨¦s estrany que Oques Grases hagin apostat per l¡¯evoluci¨®, pel canvi: ¡°?s la nostra obligaci¨® apostar per coses noves, nous sons com les bases electr¨°niques, els sons africans, la m¨²sica llatina, el bogaloo i altres m¨¨triques. Fins ara f¨¨iem les coses atropelladament, i no ens podem queixar, ens ha anat molt b¨¦ i ens hem perm¨¨s el luxe d¡¯estar un any pensant en m¨²sica¡±, afirma en Guillem. Si en els ambients de m¨²sica festiva juvenil hi ha un anatema ¨¦s l¡¯electr¨°nica, i Oques la utilitzen, i si hi ha una f¨ªlia en aquesta generaci¨® s¨®n les xarxes socials, criticades pel grup a M¨¦s likes: ¡°?s un tema que em preocupa, ja amb el Facebook i ara amb Instagram ¨¦s m¨¦s heavy. Cada persona ¨¦s una empresa, t¨¦ l¡¯Instagram per representar-se, i aquestes empreses s¨®n estimades o contractades segons els seus likes. L¡¯amor i les relacions d¡¯aquest tipus nom¨¦s a?llen, l¡¯amor ja no ¨¦s estar amb persones, sin¨® davant una pantalla. I crec que els joves cada vegada se senten menys gratificats amb aquest amor¡±, apunta en Josep, un lletrista singular que escriu textos molt llargs en els quals amb prou feines hi ha repeticions: ¡°?s curi¨®s, jo, que en la meva vida he acabat de llegir un llibre¡±. Ho afirma l¡¯autor de frases com ¡°la pau dels cargols ¨¦s la nova religi¨®¡±. Els temps han canviant.