Peret, m¨¦s enll¨¤ de la rumba

Per a ell, la m¨²sica era una afici¨®. Cantava i tocava la guitarra a casa, amb la fam¨ªlia i els amics i compares gitanos al bar El Salchich¨®n, al Raval barcelon¨ª, sense tenir ni la m¨¦s remota idea que anys despr¨¦s es convertiria en el rei de la rumba catalana. Peret, Pere Pubill Calaf (Matar¨® 1935, Barcelona 2014), com un manter d¡¯avui dia, m¨¦s d¡¯una vegada va haver de sortir corrent quan venia de tot al carrer, a Barcelona, a Palma de Mallorca o l¡¯Argentina, si apareixia la policia. Es va criar i va cr¨¦ixer dins dels costums gitanos, amb els quals va conviure no sense tensions, perqu¨¨ la seva vida, durant d¨¨cades, va estar entre dues aig¨¹es. Ell se sentia gitano, per¨° vivia en un m¨®n, en bona mesura, paio. El documental Peret, yo soy la rumbatra?a un recorregut sobre la vida del genial artista catal¨¤ i compositor de rumbes mundialment ballades i, de passada, reivindica la paternitat de la rumba catalana i el seu fam¨®s ventilador. Un retrat personal i ¨ªntim, realitzat per Paloma Zapata, que s¡¯estrena dem¨¤ en una vintena de sales de cinema d¡¯Espanya, i que ha comptat amb la complicitat de la fam¨ªlia de Peret, que en els ¨²ltims anys ja donava voltes a la idea de fer un documental sobre la rumba. ¡°A mi m¡¯ho va explicar quan ja estava malalt, havia recopilat material entrevistant gitanos de l¡¯¨¨poca. Ho va fer amb mitjans casolans. Quan va morir vaig pensar que tenia ra¨®, encara que aquest material no era l¡¯adequat¡±, explica Santa Pubill, neta de Peret i impulsora del projecte.

M¨¢s informaci¨®n

La nit en qu¨¨ la rumba es va presentar al m¨®n

Mor als 79 anys el cantant Peret, pare de la rumba catalana

Peret va morir el 27 d¡¯agost de 2014 i va gravar la seva ¨²ltima can?¨®, Maruzzella ¡ªuna versi¨® de la italiana de Renato Carosone¡ª deu dies abans de morir d¡¯un c¨¤ncer fulminant. Aquesta va ser l¡¯¨²ltima de les 300 can?ons que va compondre o versionar al llarg de la seva vida, tamb¨¦ per a altres cantants i grups, en una cursa que es va iniciar en un concurs al qual es va presentar amb 12 anys al teatre T¨ªvoli de Barcelona, acompanyat de la seva cosina, amb el nom art¨ªstic dels Germans Montenegro. Llavors ja vivia al barri del Raval de Barcelona, al carrer dels Salvador, on van anar a parar moltes fam¨ªlies gitanes.

La de Peret va arribar de Matar¨® despr¨¦s que el seu pare torn¨¦s de la Guerra Civil: ¡°Va n¨¦ixer al barri de barraques Los Corrales. Ens explicava que era horrible, gana, fred, fang, mis¨¨ria¡±, explica Santa, una de les confidents de l¡¯extensa fam¨ªlia de dones que va envoltar sempre Peret: la mare, les ties, la dona, la filla, les cosines, les netes... i moltes m¨¦s dones.

El documental recorre a recreacions d¡¯alguns episodis de la vida del cantant, un recurs en el qual el narrador ¨¦s l¡¯humorista Andreu Buenafuente. Una d¡¯aquestes recreacions ¨¦s el bombardeig de 1938 en el qual Peret ¡ªun nen de tres anys¡ª, la seva ¨¤via i dos de les seves ties van resultar ferits lleus: ¡°I deien que tranquils, que eren dels nostres, des de llavors sempre m¡¯ha fet por aquesta expressi¨®¡±.

Peret va deixar ben aviat l¡¯escola i amb prou feines sabia llegir els r¨¨tols ¡°perqu¨¨ l¡¯¨¤via deia que a l¡¯escola li omplirien el cap d¡¯idees rares¡±, explica la seva filla, Rosita, al documental que ha comptat amb la col¡¤laboraci¨® de TVE i de la televisi¨® catalana. De criatura va vendre als mercats ambulants, al carrer i porta a porta: ¡°La veritat ¨¦s que explicava que no li agradava vendre perqu¨¨ havia d¡¯enganyar¡±, apunta a la cinta la seva neboda paia C¨¨lia S¨¤nchez-M¨²stich, autora de les mem¨°ries del cantant Peret, l¡¯¨¤nima d¡¯un poble. Fins i tot es va fer passar per itali¨¤ per tenir m¨¦s ganxo a Palma.

Entre viatge i viatge ¡ªtamb¨¦ va anar a l¡¯Argentina i sempre en companyia de les dones del clan¡ª recalava al seu barri, al Raval, al carrer de la Cera i el cinema Padr¨®, on Televisi¨® Espanyola va gravar el 1974 A su aire, amb un Peret que va compartir escenari amb la fam¨ªlia i els amics. ¡°Va ser com una perla a l¡¯arxiu de TVE, ha estat molt important per al documental. Un concert aut¨¨ntic entre els enregistraments de plat¨® amb Valerio Lazarov amb so en playback¡±, comenta la directora de Peret, yo soy la rumba. Va con¨¨ixer l¡¯artista el 2009 en el rodatge del videoclip de la can?¨® El muerto vivo. Zapata apunta que li va interessar el personatge i tamb¨¦ explicar l¡¯origen d¡¯un g¨¨nere musical, el de la rumba catalana, que va n¨¦ixer al carrer. Ho diu despr¨¦s d¡¯haver-se amarat de la lectura de Peret. Biograf¨ªa ¨ªntima de la rumba catalana, de Juan Puchades.

Un Peret al qual li agradaven, i molt, les dones, fossin gitanes o paies. Se¡¯n va anar a viure amb una paia, Lola, a Val¨¨ncia. Una relaci¨® que es va tallar en sec perqu¨¨ la seva mare, Rosita, va simular una greu malaltia per fer-li jurar que es casaria amb una gitana. Ho va jurar i es va casar, als 22 anys, amb Santa, que es va sumar a l¡¯¨¤mplia fam¨ªlia que vivia al piset del Raval.

A la fi dels anys cinquanta va gravar el seu primer senzill, Patio flamenco, amb dos temes, Lola i Recuerda. En aquesta mateixa ¨¨poca, Peret s¡¯enganxa al fenomen del turisme i se¡¯n va al tablao Los Claveles de Calella de Mar. Cantava, s¨ª, per¨° tamb¨¦ jugava a cartes i guanyava molts diners. Una habilitat en el joc que va aprendre, va recon¨¨ixer el mateix Peret, gr¨¤cies a unes prostitutes de Palma que s¡¯entretenien amb les cartes entre client i client. ¡°El meu avi era faldiller, aix¨° no ho va amagar mai, i la meva ¨¤via ho va entendre aix¨ª i ho va acceptar com si el seu amor estigu¨¦s per sobre de la fidelitat. Ella era una dona gitana molt tradicional, es volia quedar a casa amb la fam¨ªlia. Per¨° que al meu avi li agradessin les dones no vol dir que fos masclista. M¨¦s aviat tot el contrari, sobretot dins dels costums dels gitanos. La veritat ¨¦s que ell va aprendre molt i va intentar influir i instruir dins la seva comunitat. Sempre ens va animar que estudi¨¦ssim i f¨®ssim independents¡±, comenta Santa.

De Los Claveles va saltar a Madrid, al tablao El Duende, de Pastora Imperio i Gitanillo de Triana. Va ser llavors quan va comen?ar a ser conegut en el m¨®n dels artistes: ¡°?s en aquest moment quan s¡¯encunya el terme rumba catalana, deien que hi havia un grup de gitanos catalans que feien una rumba diferent¡±, explica Petitet al documental, un altre artista de la rumba, fill d¡¯El Huesos, un dels palmeros de Peret. El mateix Peret havia sostingut en nombroses entrevistes que la rumba catalana era la barreja del rock d¡¯Elvis i de ritmes caribenys, especialment del cub¨¤ P¨¦rez Prado.

¡°Jo no soc cap rei de res, per¨° s¨ª que he creat un g¨¨nere de rumba, la catalana¡±, mantenia Peret quan va sorgir el debat de l¡¯origen de la rumba catalana: ¡°Aix¨° el va amargar for?a i va coincidir amb el seu retir espiritual, quan sabien que no diria res¡±, afegeix Santa. Per¨° abans d¡¯aquest retir ¡ª¡°he vist una llum¡±, resumia el mateix artista el 1982¡ª, Peret es va fer mundialment fam¨®s. Les discoteques i els tablaos a finals dels cinquanta i els seixanta tancaven les nits amb les rumbes de Peret i els seus gitanos, els seus inseparables palmeros Toni i El Huesos. La noche del Hawaiano (1963) va ser un dels seus primers t¨ªtols d¡¯¨¨xit amb una actuaci¨® genu?na que es veu en el documental, que reflecteix altres hits gloriosos de Peret, com Mataron al gitano Ant¨®n (1968) o Una l¨¢grima ¡ªamb una versi¨® en itali¨¤ memorable¡ª. Va comen?ar aix¨ª a portar la seva rumba per ciutats espanyoles i d¡¯Europa, primer, per fer el salt a Am¨¨rica.

Gires i m¨¦s gires amb un p¨²blic paio que es rendia al ritme de la m¨²sica i al duende que tenia Peret als escenaris. Borriquito como t¨² (la can?¨® ¨¦s de 1968, encara que la data de llan?ament va ser el 1971) va sorgir despr¨¦s d¡¯una nit de festa, amb Peret al volant rient-se d¡¯ell mateix i dels que volen aparentar m¨¦s del que s¨®n. Anava de bolo en bolo quan un directiu de Televisi¨® Espanyola li va dir que havia de representar Espanya a Eurovisi¨® ¡ª¡°ja que no has fet el servei militar, est¨¤s en deute¡±, m¨¦s o menys l¡¯hi van comminar¡ª, a la qual cosa ell es va oposar: ¡°No em venia gens de gust¡±, va arribar a recon¨¨ixer el 1974. Va ser amb Canta y s¨¦ feliz i va quedar nov¨¨. ¡°I amb molts problemes, perqu¨¨ el van amena?ar i fins i tot la fam¨ªlia va arribar a tenir escorta policial¡±, diu la seva neta. ¡°A Peret li van donar un perm¨ªs d¡¯armes especial i en aquells temps duia rev¨°lver¡±, concreta Jorge Ragna, qui va ser manager-tour de l¡¯artista catal¨¤ uns anys despr¨¦s. Unes amenaces que es van situar a l¡¯extrema esquerra en un moment en qu¨¨ l¡¯Espanya de Franco ordenava l¡¯execuci¨® de l¡¯anarquista Salvador Puig Antich. La fama el va portar a ser protagonista de pel¡¤l¨ªcules molt identificatives del tardofranquisme, com Amor a todo gas (Ram¨®n Torrado, 1968).

¡°Explicava que va comen?ar a cansar-se de tanta gira i tants concerts¡±, relata la directora del documental, que es recolza en un esdeveniment familiar: el casament d¡¯Amy, la besneta de Peret, per travar la hist¨°ria del seu projecte. Saboreando va ser una de les seves rumbes estrella de finals dels setanta, quan la fam¨ªlia Pubill ja havia deixat enrere el pis del carrer dels Salvador. Primer van anar a un de l¡¯Eixample, i ja amb una situaci¨® financera m¨¦s folgada van comprar-ne un altre a la zona alta de Barcelona, a Tenor Vi?as, i una finca a Matar¨®, on es va instal¡¤lar tota la fam¨ªlia ¡ªun regne de dones¡ª i on Peret jugava a front¨®.

¡°En qualsevol cas, Peret va tenir vista i, en un moment en qu¨¨ corria cert perill que se¡¯l pogu¨¦s encasellar amb una ¨¨poca passada, es va retirar¡±, opina Ragna, tamb¨¦ entrevistat al documental. El 1982, Peret es converteix en el ¡°germ¨¤ Pere¡±, de l¡¯Esgl¨¦sia Evang¨¨lica de Filad¨¨lfia. Precisament una de les seves rumbes religioses va ser el germen d¡¯un dels seus ¨¨xits m¨¦s rodons: Gitana hechicera. No li sortia a Peret la m¨²sica que buscava quan li van fer l¡¯enc¨¤rrec del tema per a la cloenda dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona i es va acordar de la tornada d¡¯un dels seus temes d¡¯esgl¨¦sia: ¡°Jesucristo es poderoso, Jesucristo tiene poder¡±. Va canviar Jesucrist per Barcelona i la lletra de la rumba ja va sortir sola.

Peret va acabar desenganyat de l¡¯esgl¨¦sia ¡ªla va qualificar de secta¡ª i la va deixar al mateix temps que comen?ava a compondre temes per a altres, com Chip¨¦n o Els Amaya. ¡°Cada vegada que agafava un taxi em deien el mateix, que torn¨¦s a cantar¡±, explicava en una entrevista a Justo Molinero. I va tornar al centre de la Barcelona preol¨ªmpica amb m¨¦s rumbes, com No se pue aguantar (1991). Els concerts es van succeir i les gires tamb¨¦. Ragna, el m¨¤nager que va acompanyar Peret en 30 concerts de 2008 a 2014, destaca de l¡¯artista la serietat en els seus compromisos i la disciplina que tenia: ¡°Podia sortir de Benidorm d¡¯un concert per la nit i conduir fins a Lugo perqu¨¨ tenia una altra actuaci¨® l¡¯endem¨¤. Es prenia la professi¨® molt seriosament¡±. Explica que era molt intel¡¤ligent i que tenia una capacitat musical extraordin¨¤ria: ¡°En els seus primers anys va fer moltes adaptacions musicals de temes del Carib. Per exemple, el seu Mataron al gitano Ant¨®n era una adaptaci¨® de Mataron al negro Bemb¨®n d¡¯Ismael Rivera. I tamb¨¦ va adaptar al seu ritme de rumba altres can?ons d¡¯autors caribenys, com P¨¦rez Prado o Rolando Laserie i es va preocupar de posar els drets d¡¯ells¡±.

Ragna, que definia Peret com un home ben informat, explica que els pol¨ªtics no li agradaven gens perqu¨¨ enganyaven: ¡°Va dir tenir-ho clar des que Adolfo Su¨¢rez va dir all¨° de puc prometre i prometo¡±. Malgrat aquest desinter¨¨s pol¨ªtic, Peret es va apuntar al Concert per la Llibertat que va organitzar ?mnium el 2013 al Camp Nou: ¡°Llavors el van titllar d¡¯independentista i aix¨° no ¨¦s veritat. El meu avi defensava les llibertats, i per a ell el dret a decidir era una d¡¯elles¡±, postil¡¤la Santa. Per a l¡¯ocasi¨®, Peret va tornar a donar un gir a Gitana hechicera i ¡°Barcelona poderosa¡± es va convertir en ¡°Catalunya poderosa¡±.

El seu net, el tamb¨¦ m¨²sic i guitarrista Dani Pubill, que va assumir la direcci¨® musical de Peret els ¨²ltims onze anys, explica que el seu avi estava cansat de tant viatge i que va rebutjar moltes ofertes, com ara una gira per Jap¨® el 2012: ¡°Del que s¨ª que tenia ganes era de fer m¨¦s can?ons i tornar una mica a l¡¯origen de tot, a quan la m¨²sica era, com deia, una afici¨®. Quan va saber el diagn¨°stic i que li quedava poc temps de vida, em va dir que volia gravar un disc, i aix¨ª ho vaig fer amb una base i la seva veu¡±. Des del respecte va ser el disc p¨°stum de Peret, que, poc abans de morir, quan ja estava entre metges i hospitals, va pujar al que va ser el seu ¨²ltim escenari, a Valls: ¡°M¡¯han dit que havia de cancel¡¤lar. Per¨° soc aqu¨ª¡±.