La rumba despr¨¦s del mestre

Mentre el pas del temps no aconsegueix apaivagar les ¡ªde tant en tant acalorades¡ª discussions sobre la invenci¨® de la rumba (m¨¦s aviat sembla tot el contrari), el nom de Peret segueix present en l¡¯imaginari popular amb etiquetes com el rei de la rumba o coses semblants. Etiquetes sens dubte merescudes perqu¨¨, naix¨¦s on i com naix¨¦s, la rumba es va fer adulta a les seves mans i va ser la seva personalitat i el seu ventilador els que la van passejar pel m¨®n, d¡¯Eurovisi¨® a l¡¯eixelebrada cloenda dels nostres Jocs Ol¨ªmpics, de la rumba del franquisme (amb peineta i bata de cola) i les actuacions al S¨¤hara (encara espanyol) per als terciosque intentaven controlar la Marxa Verda, a l¡¯independentisme m¨¦s recalcitrant del Concert per la Llibertat del 2013.

Realment Peret va aconseguir que la rumba fos de tots i es ball¨¦s amb naturalitat en discoteques i festes majors, i que escal¨¦s fins al n¨²mero u de les llistes de pa?sos aparentment tan poc sandungueros com Holanda o Alemanya. Peret va ser la rumba, per¨° despr¨¦s de la seva desaparici¨® molts han seguit els seus passos sense aconseguir prendre¡¯n el relleu. Des de fa dues o tres d¨¨cades, de tant en tant alguna cosa altera l¡¯equilibri i proclamem als quatre vents que la rumba ha tornat per quedar-se. Per¨° aviat el miratge s¡¯esvaeix.

Dissolts els Papawa i amb Els Manolos i Ai Ai Ai als llimbs, dels quals no han acabat de marxar del tot, l¡¯ideari i el ritme rumbers semblen estar m¨¦s en mans de joves aparentment allunyats de la hist¨°ria, com Joan Garriga, Gertrudis, Txarango o La Pegatina, que en els vells defensors de l¡¯ortod¨°xia. Aix¨ª i tot, tant a Matar¨® com al carrer de la Cera, les arrels ben plantades continuen donant fruits.

Peret Reyes, que va ser palmero de Peret, l¨ªder de Chip¨¦n i de Papawa, segueix al peu del can¨® amb un disc recent, editat pel Taller de M¨²sics.

Petitet, fill d¡¯El Huesos, un altre palmero de Peret, continua lluitant per donar a la rumba un toc m¨¦s il¡¤lustrat. Fa un any i mig va portar al Liceu la seva rumba simf¨°nica.

De tots els hereus, els que caminen amb m¨¦s for?a s¨®n Sabor de Gr¨¤cia, des de la pla?a del Raspall d¡¯aquest barri per¨° amb un peu ben ancorat a Matar¨®, p¨¤tria del rei. El seu recent doble ced¨¦ Sabor a Peret i les seves aclaparadores presentacions en directe confirmen, en temps present, la for?a de la rumba. Recuperant el titular d¡¯aquest diari per a la presentaci¨® d¡¯aquest disc: ¡°La rumba t¨¦ poder, per¨° on ¨¦s?¡±, Sicus Carbonell, l¨ªder de Sabor de Gr¨¤cia, confessava: ¡°Mentre hi hagi gitanos catalans la rumba no desapareixer¨¤, per¨° el problema avui ¨¦s que de tot se¡¯n diu rumba. Nosaltres vivim m¨¦s de les festes corporatives de grans marques de tot el m¨®n que es fan a Barcelona¡±.

I encara que molts s¡¯esquincin les vestidures, no podem oblidar els eterns Gipsy Kings, que han portat la rumba catalana fins a les pel¡¤l¨ªcules de Pixar i Disney i que, a m¨¦s, han reunit per a la seva imminent gira d¡¯estiu els seus components originals, incloent els d¨ªscols Tonino Baliardo i Nicol¨¢s Reyes, fill i nebot de l¡¯avui oblidat Manites de Plata, el gitano catal¨¤ de S¨¨te.