Richard Sennett, a la (Kosmo)polis

Arist¨°til va assegurar a Pol¨ªtica que ¡°una ciutat est¨¤ formada per diferents tipus d¡¯homes; les persones semblants no poden fer existir una ciutat¡±. Per Richard Sennett, ¡°les ciutats actuals estan sociol¨°gicament traumatitzades per aquesta declaraci¨®. La ciutat intel¡¤ligent ha evolucionat de forma humana i ara ¨¦s o b¨¦ un malson o b¨¦ un lloc ple de promeses, perqu¨¨ la tecnologia tant pot tancar com obrir la cit¨¦¡±, paraula que cal entendre per com es viu la ciutat. I planteja altres desafiaments directes: la reducci¨® als m¨ªnims imprescindibles en un habitatge f¨ªsic convida, afirma, a reduir les vides dels que s¨®n a dins. I es pregunta, c¨¤ustic: l¡¯¨¨tica pot i/o ha de determinar el disseny d¡¯una ciutat? Els plans perqu¨¨ un carrer sigui nom¨¦s per a vianants ajudaran a solucionar la crisi de l¡¯habitatge?... Tot aix¨° es q¨¹estiona el soci¨°leg nord-americ¨¤ en el seu ¨²ltim assaig, Construir i habitar. ?tica per a la ciutat (Arc¨¤dia). I sota l¡¯influx d¡¯aquest contundent bagatge es va presentar ahir en l¡¯acte inaugural de Kosmopolis, el festival literari biennal amb qu¨¨ el Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) vol analitzar, en la seva ja desena edici¨®, els relats que marcaran el segle XXI.

Potser perqu¨¨ fa cinc anys un ictus li va fer veure molt de prop la parca, Sennett (Chicago, 1943) sembla com si ja no pogu¨¦s perdre m¨¦s temps i, malgrat les seves pausades formes sota una veu lenta i suau i unes petites ulleres rodones de pasta, es va mostrar pragm¨¤tic. A la ciutat amb una trama fruit del primer arquitecte que el 1859 va posar juntes les paraules urbanisme i urbanista en un text (Ildefons Cerd¨¤), Sennett va recon¨¨ixer que en l¡¯¨²ltim lliurament de la trilogia que ha batejat com a Homo Faber (junt amb L¡¯artes¨¤ i Juntos: rituales, placeres y pol¨ªtica de cooperaci¨®n) ¡°l¡¯estranger ¨¦s la figura central¡±.

Fixant com a tauler de joc intel¡¤lectual el desafiament del fet que ell busca ¡°la complexitat com a leitmotiv de la conversa¡± ¨C¡±M¡¯interessen els obstacles, les dificultats que es donen per connectar amb l¡¯altre¡±, assegura¨C, va q¨¹estionar que organismes com l¡¯ONU centrin esfor?os a obligar a entaular di¨¤legs per arribar a comprendre l¡¯altre ¡°quan els esfor?os haurien d¡¯anar a obligar a conviure: el cos ¨¦s la clau per construir la ciutat; la clau de la comunicaci¨® a les urbs ¨¦s el que es fa, per m¨¦s incomplet o ambigu o complex que sigui el que es fa¡±.

Va insistir en aquesta l¨ªnia de conviv¨¨ncia i contacte contestant a les preguntes d¡¯alguns dels m¨¦s de 450 assistents, en especial quan una ve?na de l¡¯Eixample li va dir que mai no havia creuat cap paraula amb cap membre de la nombrosa comunitat xinesa del seu barri. ¡°No es preocupi: a les ciutats no solem parlar gaire amb els desconeguts; les condicions urbanes no ho faciliten: la condici¨® cosmopolita de la ciutat ¨¦s la condici¨® del silenci; per aix¨° hem d¡¯aprendre a contactar amb uns altres sentits amb l¡¯altre: amb els ulls, amb la pres¨¨ncia f¨ªsica, la corpore?tat... Aquesta ¨¦s la veritable manera de tractar amb els estranys¡±.

Tampoc no va evitar Sennett la carpeta de Kosmopolis (Transicions del capitalisme) en la qual s¡¯emmarcava la seva xerrada amb l¡¯arquitecte Carles Muro, amb qui va compartir classes a Harvard: ¡°El capitalisme global construeix la mateixa ciutat a tot arreu; quan Xangai es va despertar de la seva ressaca de manhattanitzaci¨® dels 90 i va voler, fa vuit anys, comen?ar a abandonar les supertorres, ja no va poder tornar als edificis baixos i als patis... La tecnologia ¨¦s una altra manera d¡¯estandarditzar¡±, va alertar.

Pare dels estudis urbans en la London School of Economics i professor d¡¯Urbanisme en el MIT, no creu que l¡¯arquitectura pugui resoldre per si sola problemes com ara la gentrificaci¨® i el turisme a Barcelona, de la mateixa manera que la culpa de la urgent redistribuci¨® de la riquesa no ¨¦s de les multinacionals: ¡°Hem de posar m¨¦s el focus en all¨° local i no buscar tantes solucions globals; en molts casos, la causa dels lloguers alts radica m¨¦s en la petita burgesia de les ciutats que en les grans corporacions. La resposta a aix¨° no ¨¦s destruir Bill Gates, aix¨° ¨¦s panfletisme d¡¯esquerres¡±. Sennett va passar i va trepitjar fort per la polis.