Sanitat veta per primera vegada l¡¯escalada de preus dels f¨¤rmacs no finan?ats

El Ministeri de Sanitat ha decidit pr¨¦mer per primera vegada el bot¨® vermell que li permet vetar l¡¯augment del preu d¡¯un medicament no subjecte a finan?ament p¨²blic. Ho ha fet amb el Fortasec, un popular antidiarreic que des del 2012 ha multiplicat 3,2 vegades el preu i al qual Johnson & Johnson pretenia aplicar un nou increment. Una caixa de 20 c¨¤psules del medicament valia 2,81 euros el 2012 i avui costa 8,95 euros. La de 10 pastilles ha pujat en aquest mateix per¨ªode d¡¯1,89 a 5,95 euros. Cada any es venen a Espanya 2,2 milions d¡¯unitats de Fortasec.

La Comissi¨® Interministerial de Preus dels Medicaments que es va celebrar el 8 de febrer va rebutjar l¡¯increment proposat per Johnson & Johnson, ja que considerava que va contra ¡°la necessitat de garantir la igualtat d¡¯acc¨¦s als medicaments pels pacients¡±. L¡¯empresa t¨¦ ara un termini per presentar al¡¤legacions. ¡°Estem estudiant internament els passos seg¨¹ents, encara no hem pres cap decisi¨®¡±, afirma un portaveu de la companyia.

El Fortasec forma part dels f¨¤rmacs anomenats ¡°desfinan?ats¡±, les 417 medicines que el Ministeri de Sanitat va decidir excloure del finan?ament p¨²blic el 2012. La mesura es va justificar per la necessitat d¡¯estalviar 450 milions d¡¯euros anuals en plenes retallades per la crisi, per¨° tamb¨¦ es va al¡¤legar que molts havien deixat de presentar un perfil benefici-risc favorable. Majorit¨¤riament es tracta de medicaments molt coneguts, com xarops per a la tos (Flutox, Mucosan, Fluimucil...), antiinflamatoris en pomada (Voltar¨¦n, Calmatel...), anti¨¤cids (Almax) i antidiarreics, com el Fortasec. Sanitat nom¨¦s va mantenir el finan?ament p¨²blic en unes quantes indicacions, com per exemple els mucol¨ªtics en malalts de bronquitis cr¨°nica i els laxants en casos de diverticulosi (protuber¨¤ncies a l¡¯interior del c¨°lon).

Aquests f¨¤rmacs, tamb¨¦ anomenats de ¡°preu notificat¡±, van quedar en una situaci¨® interm¨¨dia entre els finan?ats ¡ªde preu regulat¡ª i els de venda lliure, com les vitamines. El nom de ¡°notificat¡± es deu al fet que els laboratoris han de comunicar al ministeri qualsevol canvi de preu que vulguin aplicar. Sanitat havia donat llum verda fins ara a tots els augments sol¡¤licitats, admet un portaveu. El ministeri assegura que ¡°cada proposta dels laboratoris s¡¯estudia amb detall¡± i no precisa si el veto al Fortasec suposa un canvi de pol¨ªtica. Diverses fonts del sector s¨ª que interpreten aquesta decisi¨® com un senyal que ¡°els augments de preu dels f¨¤rmacs desfinan?ats podrien estar tocant sostre¡±.

Molts medicaments han protagonitzat, entre el 2012 i el 2018, una aut¨¨ntica escalada (vegeu el gr¨¤fic adjunt). Cinc han quadruplicat el cost per al pacient; en uns altres 17 l¡¯increment supera el 200%; en 46 est¨¤ per sobre del 100%, i en 54 se supera el 50%. Com a contrast, 139 presentacions segueixen costant el mateix i una ha baixat de preu.

Aquests increments han perm¨¨s als laboratoris augmentar notablement la facturaci¨® els ¨²ltims anys. A preu de venda al p¨²blic, el volum de negoci del Fortasec s¡¯ha triplicat des de 6,6 milions d¡¯euros el 2012 a 18,2 milions el 2018, segons la consultora especialitzada IQVIA.

El veto de Sanitat ha causat preocupaci¨® en l¡¯Associaci¨® per a l¡¯Autocura de la Salut (Anefp, la patronal farmac¨¨utica de presentacions no finan?ades). Jaume Pey, el seu director general, ho veu ¡°incomprensible¡±. ¡°De facto ¨¦s intervenir una altra vegada un preu que tu ja no finances. Si el ministeri no vol pagar per aquests f¨¤rmacs, que no ho faci, per¨° que no introdueixi distorsions innecess¨¤ries al mercat¡±, afegeix Pey. L¡¯Anefp recorda que part dels augments s¡¯expliquen perqu¨¨ ¡°molts f¨¤rmacs havien patit descensos importants imposats pels preus de refer¨¨ncia quan estaven finan?ats¡±.

Les pujades de preus han arribat al Congr¨¦s dels Diputats en repetides ocasions els ¨²ltims anys. El diputat socialista Jesus Mar¨ªa Fern¨¢ndez ha estat qui m¨¦s ha alertat d¡¯¡°una escalada que posa en risc col¡¤lectius vulnerables, com malalts cr¨°nics i persones grans¡±. ¡°El problema ¨¦s que el decret del 2012 va establir molt poques excepcions perqu¨¨ els pacients poguessin continuar tenint les medicines finan?ades. Aix¨° ha creat una gran inequitat¡±, lamenta.

Eul¨¤lia Ruiz, metge de fam¨ªlia i membre de la Junta del Col¡¤legi de Metges de Barcelona, ho il¡¤lustra amb un exemple: ¡°El Fortasec no est¨¤ finan?at en cap cas i en alguns, com els malalts de c¨¤ncer de c¨°lon, considero que s¨ª que ho hauria d¡¯estar¡±.

Juan Gabriel Garc¨ªa Ballesteros, coordinador del Grup de Treball del Medicament de la Societat Espanyola de Metges d¡¯Atenci¨® Prim¨¤ria (Semergen) opina que ¡°caldria valorar ampliar la llista de f¨¤rmacs finan?ats, especialment en malalts cr¨°nics¡±. ¡°Haurien d¡¯estar inclosos en tots els casos els tractaments dels s¨ªmptomes que apareixen en pacients especialment fr¨¤gils, com per exemple els laxants en ancians¡±. Ruiz i Garc¨ªa Ballesteros coincideixen que ¡°a part d¡¯algunes excepcions, la majoria dels medicaments desfinan?ats el 2012 ja tenen poca utilitat terap¨¨utica¡±.

Mar¨ªa Rubio-Valera, investigadora en Economia de la Salut del grup Prisma del CIBER en Epidemiologia i Salut P¨²blica, confirma que ¡°fins ara no hi ha evid¨¨ncia en la literatura cient¨ªfica que hagi posat de manifest que el desfinan?ament del 2012 tingu¨¦s un impacte significatiu sobre la salut de la poblaci¨®¡±.