La detectiva dels records

¡°Potser nom¨¦s som record; o la possibilitat d¡¯una cosa que contenim a la mem¨°ria; o nom¨¦s pur passat¡±, reflexiona en veu alta Nona Fern¨¢ndez, compendi po¨¨tic (i diapas¨® verbal fidel del seu estil escrit) de l¡¯evoluci¨® de la seva obra, set llibres de narrativa (i dues obres de teatre estrenades per la companyia La Pieza Oscura, de la qual ¨¦s actriu), que ha anat lliscant cadenciosament de la novel¡¤la a una ficci¨® amarada en cr¨°nica que ha esclatat amb La dimensi¨®n desconocida (Literatura Random House, premi Sor Juana In¨¦s de la Cruz de la Feria de Guadalajara del 2017) i ara en l¡¯envolupant Chilean electric (Min¨²scula). La guspira que el va generar ho explica tot: la seva ¨¤via li explicava que va estar a la cerim¨°nia de la il¡¤luminaci¨® de la pla?a d¡¯armes de Santiago el 1883. Li ho va detallar amb tot luxe de detalls desenes de vegades... Per¨° era impossible, perqu¨¨ ella havia nascut gaireb¨¦ 25 anys despr¨¦s, com va descobrir Fern¨¢ndez (¡°arna a la llum dels pals¡±) en investigar els fets.

Cada vegada que recordem alguna cosa la il¡¤luminem i la fixem i aquest proc¨¦s sempre ¨¦s enigm¨¤tic i tramp¨®s, d¡¯aqu¨ª la impossibilitat d¡¯una mem¨°ria col¡¤lectiva: hi ha una trampa d¡¯arbitrarietat en aix¨° i aix¨° ens obliga a mirar amb suspic¨¤cia les veritats oficials que se¡¯ns lliuren

¡°Havia de ser un llibre de cr¨°niques sobre Santiago, que comen?ava amb aquesta cerim¨°nia de la llum, per¨°, clar, ja no podia ser-ho i es va convertir en material literari al voltant de qu¨¨ ¨¦s un record en la nostra vida, com la condiciona, com i per qu¨¨ oblidem, la nul¡¤la possibilitat que el record sigui objectiu...¡±, explica com a rerefons del text. Si a aquest plantejament s¡¯afegeix la trama de La dimensi¨®n desconocida (un militar acudeix a una revista per explicar les seves tasques brutes durant la dictadura de Pinochet), es podria dir que la filosofia, la missi¨® liter¨¤ria de Fern¨¢ndez sembla que passa per ¡°guardar trossos d¡¯ahir que no sabem recordar¡±, com s¡¯escriu a Chilean Electric. ¡°Cada vegada que recordem alguna cosa la il¡¤luminem i la fixem i aquest proc¨¦s sempre ¨¦s enigm¨¤tic i tramp¨®s, d¡¯aqu¨ª la impossibilitat d¡¯una mem¨°ria col¡¤lectiva: hi ha una trampa d¡¯arbitrarietat en aix¨° i aix¨° ens obliga a mirar amb suspic¨¤cia les veritats oficials que se¡¯ns lliuren, abans i ara¡±. Per aix¨°, compendia: ¡°No consolidar¨¦ una mem¨°ria col¡¤lectiva, per¨° aporto des del rac¨®, afegeixo trossets per al palimpsest del meu pa¨ªs¡±.

"La Transici¨® espanyola i la xilena s¨®n estranyes, molt pactades, fonamentades en el silenci, un gran clot negre¡­"

Fern¨¢ndez va n¨¦ixer a Xile el 1971: Pinochet va esfondrar Salvador Allende bombardejant el palau presidencial de La Moneda l¡¯11 de setembre del 1973. Quan va acabar la dictadura, ella tenia 19 anys; generacionalment, no s¡¯hauria de discernir una ombra tan gran a la seva obra. ¡°Cert, per¨° ¨¦s aix¨ª: tota la meva escriptura est¨¤ vinculada a la dictadura; ja se¡¯n veu algun rastre en el meu primer llibre, Mapocho [Min¨²scula la recuperar¨¤ a l¡¯octubre, com una de les primeres obres sobre l¡¯experi¨¨ncia de la dictadura en els fills]; no hi va haver cap desaparegut a casa, per¨° no vaig ser una adolescent cega: no acaba d¡¯entendre qu¨¨ passava, els funerals als quals assistia, les marxes, les vetlles, les reunions clandestines, llevat que calia lluitar contra els milicos... Vaig comen?ar a escriure en democr¨¤cia, per¨° la lentitud i la inefic¨¤cia d¡¯aquest suposat final de la dictadura han estat tals que han convertit tot all¨° en un gran enigma que no ha resolt el present¡±.

La transici¨® espanyola i la xilena s¨®n estranyes, molt pactades, fonamentades en el silenci, un gran forat negre... Com pots construir aix¨ª un present? Com pots fer una vida aix¨ª, obviant-ho? Una persona no ho pot fer i un pa¨ªs, tampoc.

Fern¨¢ndez equipara la transici¨® espanyola i la xilena. ¡°S¨®n estranyes, molt pactades, fonamentades en el silenci, un gran forat negre... Com pots construir aix¨ª un present? Com pots fer una vida aix¨ª, obviant-ho? Una persona no ho pot fer i un pa¨ªs, tampoc. I llavors arriben aquests d¨¦j¨¤ vu: per no recordar, ni resoldre, ni repudiar el que cal fer¡±. El resultat: ¡°La transici¨® se m¡¯ha convertit en obsessi¨®¡±. Potser tamb¨¦ la figura d¡¯Allende, de qui es diu a Chilean electric que ja en democr¨¤cia no se¡¯n va permetre l¡¯aut¨°psia i que es va cremar la seva roba perqu¨¨ els forenses no la poguessin analitzar: ¡°M¡¯agrada pensar que no el van matar, que es va su?cidar, per¨° potser ¨¦s un engany com la hist¨°ria de la meva ¨¤via... No ens van deixar tocar el cel amb els dits, aquest socialisme per via democr¨¤tica... Aix¨° s¨ª que ¨¦s un fantasma, l¡¯¨¨pica de la generaci¨® anterior; nosaltres no tenim ¨¨pica, ens articulem des del frac¨¤s¡±. En la cr¨°nica es repeteixen paraules del seu discurs, com que calia generar una nova societat des de ¡°la passi¨® i l¡¯afecte¡±: ¡°Encara avui, quan el sento, en aquest casset gravat d¡¯un altre i d¡¯un altre on el vaig escoltar de jove, em poso a plorar i he convertit aix¨°, passi¨® i afecte, en un mantra de la meva escriptura; avui aquest discurs pol¨ªtic ¨¦s impossible¡±.

Fern¨¢ndez creu que fa, majorment, literatura: ¡°No faig reportatges, per¨° el que passa ¨¦s que em fascina la realitat i m¡¯alimenta el record¡± i en una esp¨¨cie de vasos comunicants ¡°ha anat descendint la narrativa ficcional per augmentar la realitat¡±, diu mostrant-se propera a l¡¯obra d¡¯Emmanuel Carr¨¨re. ¡°He fet un tr¨¤nsit de la realitat que es va notar en la meva obra Fuenzalida i va culminar a La dimensi¨®n desconocida; si els arxius en els quals vaig bussejar s¨®n tan interessants, per qu¨¨ els he de camuflar amb ficci¨®? Jo hi aparec, per¨° no en soc protagonista; potser soc Caront guiant la barca...¡±.

La seva obra ¨¦s la punta de l¡¯icebergd¡¯un ¡°bon moment¡± de la literatura xilena, amb veus, recomana, com les de la ja veterana Diamela Eltit o les m¨¦s joves Alejandra Costamagna i Alia Trabucco. I aix¨° ¨¦s molt en un pa¨ªs a?llat, f¨ªsicament i espiritualment, per una serralada: ¡°Xile ¨¦s el sud del sud, ni el mateix pa¨ªs est¨¤ connectat entre si; la dictadura ens va a?llar m¨¦s i aix¨° explica l¡¯¨¤nima d¡¯un poble, gris, sobri; encara avui vivim en cert a?llament, les coses solen passar en una altra part¡±. Mentrestant, ella est¨¤ amb un ¡°assaig novel¡¤lat¡± sobre, com no podia ser d¡¯una altra manera, la mem¨°ria: ¡°La seva hist¨°ria, com funciona, qu¨¨ s¨®n records i qu¨¨ no... Cada llibre meu t¨¦ una esp¨¨cie d¡¯oficina d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia que treballa sobre aix¨°... Potser soc un tira [detectiu en l¡¯argot xil¨¨] de records i mem¨°ries¡±.